Només un 40% de les ocupacions de via pública de carpes magdaleneres estan tramitades a un mes de festes

PublicitatAVL

Al voltant d’una trentena de carpes s’instal·laran per la capital de la Plana durant la setmana magdalenera, i això sense contar la infinitat de llocs de venda ambulant i ‘paradetes’ del dia de la Magdalena a l’esplanada de l’ermita i en Sant Roc o en les proximitats de les concentracions de gent pels actes més senyalats durant la setmana.

De moment, a un mes escàs per l’inici de les festes, el consistori està tramitant, segons les peticions rebudes fins el moment, només 6 de les 14 gaiates que munten carpa, a banda de les que eixen a licitació pública, han tramitat permís. Cal dir que també han tramitat sol·licitud de permisos, tant per ocupació de via pública com per activitats semblants: 7 colles, 10 permisos per barra de bar i 40 llocs de venda ambulant en l’ermita de la Magdalena i 18 en Sant Roc.

PublicitatRovira  

Açò suposa que, almenys pel que fa al tema de carpes, unes de les instal·lacions més complexes quant als requisits de seguretat, segons la normativa aprovada el 2014, només un 40% de les que previstes inicialment s’han afanyat a agilitzar els tràmits oficials de cara a permisos i inspeccions. Açò, no vol dir res, perquè fins a pràcticament el mateix dia de l’apertura de la carpa es pot tramitar però tot i això, sí que és cert que, com cada any, en els últims dies s’acceleren els processos perquè estiga tot a punt de cara a una possible revisió.

Actualitat Valenciana posa en el punt de mira com han variat en els últims cinc anys les exigències d’estes instal·lacions. Com explica l’enginyer, Luís Oria, “segons normativa del 2014 que es va aplicar per primera vegada a la Magdalena del 2015, des de l’ajuntament es demana que allà on es vulga muntar una carpa esta ha d’ajustar-se a unes característiques de seguretat tant en el muntatge, tant de la pròpia carpa com la dotació de mides contra incendis, elements auxiliars, etc” regulats per una nova llei.

I és que cal recordar que en tractar-se d’un ús d’una pública concurrència cal garantir tot un seguit de serveis i característiques.En l’àmbit tècnic es fa la sol·licitud tant d’ocupació de via pública, com dels serveis que es necessitaran, és a dir que tinga subministrament d’aigua o aigua i llum i es requereix projecte tècnic firmat per un enginyer o arquitecte que contemple totes les característiques pertinents d’acord amb una sèrie de paràmetres”, explica Oria.

A més, una de les demandes i problemes de salubritat més reiterats en especial en època de festes, que són sempre la dotació de WC, també cal recordar que ve estipulat en la normativa, cosa que molts usuaris desconeixen. “Cal recordar que a banda també s’exigeix una dotació de sanitaris portàtils. Fins a 100 persones d’aforament 2 WC per homes i 2 per a dones com a dotació higiènica”.

A banda d’açò, en el projecte que es presenta i que després d’autoritzat pot ser inspeccionat tant per funcionariat competent de l’administració local com per una OCA (Organisme de Control acreditat) en la qual cosa certifica que està tot com cal,“són claus també temes com la pertinent legalització de la instal·lació elèctrica, els extintors, o l’enllumenat d’emergències així com altres característiques específiques en cas que la carpa tinga cuina, etc. com la gestió de residus, per exemple i tot acompanyat del model d’assegurança corresponent”, recorda l’expert.

Amb tot, cal dir que, a més dels promotors professionals coneixedors dels canvis legislatius, amb carpes de grans aforaments que requereixen també altres serveis addicionals com ara vigilant de seguretat privada quan l’aforament supere les 500 persones o inclús dotació sanitària si supera el miler, la tònica general és que la majoria dels col·lectius, que munten carpes molt més menudes, han assumit prou bé, després de 4 anys, un canvi important en la normativa que passava de “muntar la carpa allà on podies i posar una tanca perquè no passaran cotxes i apanyar-te com fora”, com explica un veterà d’una de les gaiates a complir una reglamentació que busca primar la seguretat i més en espais tan concorreguts com són les carpes.