Investigadors del Grup de Investigació de Botànica i Conservació Vegetal de la Universitat d’Alacant han descrit una nova espècie de planta insectívora a la Comunitat Valenciana. Denominada Pinguicula saetabensis, es tracta d’una espècie carnívora, molt delicada, les fulles de la qual es disposen totes en la base i estan recobertes d’unes glàndules sobre les quals s’apeguen insectes menuts. Les flors es disposen sobre peduncles molt llargs i són de color blavós i tenen dos llavis i un llarg esperó. Els fruits són petits quasi esfèrics i alliberen nombroses llavors de petita grandària i superfície reticulada.
És una planta típica d’abrics, talussos i parets rocoses de naturalesa calcària, en els quals hi ha esquerdes per les quals traspua aigua i en les quals es diposita carbonat càlcic (toves). “Només es coneixen uns pocs barrancs ombrosos dels voltants d’Énguera i Moixent, al sud de la província de València, on resulta una espècie endèmica molt localitzada. De fet, el nom Pinguicula saetabensis fa referència a l’antiga Saetabis Augusta dels romans, actualment Xàtiva, pròxima a la zona on creix la planta”, expliquen els professors de la UA i autors de la troballa Manuel Crespo, Mario Martínez-Azorín i M. Ángeles Alonso.
Segons expliquen els experts, “aquesta planta va ser descoberta a principis de l’any 2000 encara que havia sigut confosa amb algunes congèneres de les serres Bètiques i Sud bètiques d’Andalusia i Castella-La Manxa”. No obstant això, els treballs morfològics i filogenètics desenvolupats els últims anys des del Grup de Investigació Botànica i Conservació Vegetal de la Universitat d’Alacant, coordinat pel catedràtic de Botànica, Manuel B. Crespo, han permès demostrar que aquesta planta valenciana pertany a una espècie fins ara inèdita.
“En concret, comparteix alguns trets morfològics i un hàbitat semblant a algunes poblacions que creixen en el naixement del riu Mundo (Albacete), però la planta valenciana queda ben delimitada per alguns caràcters florals i reproductius exclusius”, destaquen els investigadors de la UA. El resultat ha sigut recentment publicat en Plant Biosystems, prestigiosa revista científica i d’un gran impacte de l’àrea de la botànica.
La troballa té un gran interès científic ja que per a la descripció d’aquesta nova espècie s’han combinat tècniques d’estudis morfològics clàssics amb moderns mètodes de seqüenciació d’ADN i establiment de relacions evolutives. A més -assenyalen els autors de l’article-, amb això es resolen definitivament unes incògnites que s’havien plantejat durant les últimes dècades sobre la diversitat del gènere Pinguicula (plantes xicotetes i herbàcies, rosetades, de pocs centímetres de diàmetre, conegudes popularment com ‘sandàraques’ o ‘tiranyes’) en els territoris mediterranis ibèrics.
D’altra banda, aquesta investigació permet reconsiderar el tractament de les poblacions valencianes de Pinguicula saetabensis, “que ara passen a estar en perill d’extinció i per a les quals caldrà prendre mesures urgents de conservació per part de les diferents administracions”, adverteixen els experts en botànica. “No ha d’oblidar-se que aquestes espècies que creixen en ambients d’una gran fragilitat ambiental, com són les toves calcàries, funcionen com a indicadors de la qualitat ambiental dels ecosistemes i, en aquest cas, el descobriment d’una nova espècie és una fita d’una gran transcendència, no únicament científica sinó també social”, asseguren.
En definitiva, els estudis de investigació bàsica fets des del Grup de Investigació Botànica i Conservació Vegetal de la UA, que han donat lloc al descobriment de la nova espècie Pinguicula saetabensis, redunden en un millor coneixement de la biodiversitat i en els beneficis directes i indirectes que en suposa la conservació.
