jueves, 28 marzo 2024

Información y noticias de la provincia de Valencia

L’Esquerra Acomplexada, la Dreta “Ultra-Ajada”

Després de les eleccions andaluses sembla ser d’obligació fer comentaris i anàlisis sobre els resultats de VOX i, al seu torn, posicionar-se cadascun en la seua xarxa social preferida com a antifeixista o antipodemita (una forma com una altra de justificar poder pactar amb VOX).

Però l’anàlisi haurà de ser més extens, més encara quan la pregunta és: Com creus tu que pot afectar a la província de Castelló?

El primer és saber que Vox no hi ha va aparéixer ahir, aquest moviment està entre nosaltres des del principi de la Democràcia. Primer sota les sigles de Força Nova de Blas Piñar i després, més tard, es va integrar en les files del Partit Popular (antiga Aliança Popular com diuen els més majors).

I ara es tornen a independitzar novament amb la seua nova marca Vox. Però són ells, els que mentre van estar dins del PP bloquejaven i discutien qualsevol avanç possible. I sabem que són ells per dues coses: la primera és que els impulsors i dirigents de Vox parteixen la majoria del PP. Gent com Alejo Vidal-Cuadras, Santiago Abascal o a la província de Castelló el mateix Carlos Fabra, important aquesta dada per a saber com ens afectarà aquesta província.

La segona la veiem en el resultat de les eleccions d’Andalusia, on el PP pateix una caiguda de vots entre 2015 i 2018 de 316.410 vots. Vox puja 377.556 vots. Encara que no podem assegurar-ho sense una anàlisi més exhaustiva, els números semblen encaixar.

Números que hem de completar amb la lectura de l’esquerra, perquè no ens enganyem… a Vox també li ha votat l’esquerra. Una esquerra acomplexada que li costa mostrar la ideologia, que no vol pecar d’espanyolista i ni posicionar-se a favor ni en contra dels bous, que defensa la unitat territorial amb grans discursos i poca pràctica i vol ser postmoderna, però es posa l’americana de pana per a la campanya electoral.

Que el PSOE necessita refrescar-se és indubtable, però en comptes d’escoltar i fer autocrítica, els grans pensadors analitzen perquè no ha arribat el missatge. Potser el problema no és que no arribe el missatge, sinó que el missatge està equivocat? Això ha suposat una pèrdua de 400.000 vots.

Podemos va collir 592.133 vots en 2015, i en 2018 amb Avant Andalusia 584.040 vots. Podríem pensar que la seua pèrdua és menor, a penes 8000 vots. Però Esquerra Unida, l’altra pota d’aquesta coalició va sumar en 2015 un total 274.426 vots. Així, aquesta nova aposta demostra novament que en política un i un no són dues, perdent junts un total de 282.519 vots.

L’únic que sembla haver trobat el missatge i la forma d’explicar-lo és Ciutadans que doblega de 369.896 vots a 659.631 vots. O han encertat, o és que entre el que hi havia per a triar era el menys dolent. Trieu vosaltres, perquè els andalusos han decidit no fer-ho en pujar la taxa d’abstenció al 41,35%.

Es pot governar en minoria un parlament? Poden votar a un candidat grups polítics que després no el recolzen en el govern? Sembla que els mantres contra Sánchez a Madrid es tornen com un bumerang en el Palau de San Telmo.

A la província de Castelló pot passar alguna cosa similar?

El PP està en recomposició, hi ha dirigents eixint (com Moliner) i nous encara asseient-se després d’unes primàries internes.

Els Fabristes estan tancant llistes amb Vox per a ajustar comptes amb els seus antics companys de partit mentre es poden antullar claus per a formar governs de dreta.
Ciutadans té a la maquinària electoral tirant fum per a aconseguir llistes en la majoria de municipis. Saben que no guanyaran alcaldies, però poden ser clau en la formació de governs i perquè no, en la Diputació.

Compromís, Esquerra Unida i Podemos continuen debatent les fórmules per a les seues candidatures municipals. Coalicions, plataformes ciutadanes i, sobretot, saber per a qui van els vots en la Diputació serà el debat en les agrupacions locals. Veurem novament gent que compartirà candidatura municipal i per separat aniran en les autonòmiques.

Els Socialistes novament confiats que tenim el missatge i els canals de transmissió. Però hem superat els nostres complexos? Sabrem tindre arguments sòlids sense banyar-nos o esperem surar sobre el bé i el mal per a recollir vots en tots els caladors? Mirant amb ànsia una Diputació que es resisteix i que podria canviar de color, o millor de colors.

L’arc polític pot donar fórmules al canvi, però no sabem les peces que el compondran.
Andalusia no és Castelló, això és clar, però ambdues províncies són Espanya. Als ultres se’ls guanya al carrer, però no cridant-los en manifestacions sinó en les urnes. Si hem treballat, si hem donat resposta als nostres veïns, si ocupem els buits on es demanda la nostra presència… els últims a arribar no tindran espai.

Últimas noticias

Contenido relacionado