No hi ha diners per a pensions?

El luxe és que el seu Govern haja regalat milions i milions per a rescatar als seus amics dels bancs.

Fa unes setmanes el President del Govern, Mariano Rajoy (o M. Rajoy, tal com apareixeria en uns papers per haver cobrat sobresous en negre al costat d’altres càrrecs del PP) va venir a dir als quals han estat tota la seua vida treballant (de debò, i que no han sigut professionals de la política saltant d’un càrrec a un altre sense cotitzar en una empresa privada) per a traure aquest país avance i a les seues famílies i que durant aquests anys de crisi econòmica han fet un esforç extra per a alimentar, com a poc, als seus fills i néts.

No hi ha diners per a pensions, diu el Sr. Rajoy, encara que el més preocupant és que tampoc existeix un pla de viabilitat a curt-mitjà-llarg termini per a mantenir el sistema públic de pensions i l’única cosa que ha fet aquest Govern ha sigut tirar mà cada vegada que ho ha necessitat les reserves del fons de pensions deixant-les tremolant.

Indica el President que no hi ha diners i coneixent els nombres que maneja l’Estat aquest país té un nivell d’endeutament molt elevat i no podem permetre’ns luxes però… És un luxe pujar les pensions mínimes? És un luxe pujar les pensions a més de la meitat de pensionistes que cobren menys de 800 euros al mes? Afirme, rotundament, que no.

El luxe és mantenir les diputacions provincials (que podrien haver sigut necessàries fa dos segles quan les comunicacions eren molt limitades) que solament serveixen per a mantenir el clientelisme polític i tenir col·locats a polítics perdedors d’eleccions que no volen abandonar la mandúrria. El luxe és mantenir el Senat, una càmera que s’ha demostrat inútil després de dècades funcionant convertint-se en un vertader cementeri d’elefants.

El luxe és mantenir i alimentar tot un sistema públic d’assessors i càrrecs de confiança en les administracions públiques sense cap tipus de control. El luxe és mantenir l’oligopoli de les empreses elèctriques que estrenyen als ciutadans amb preus unflats, penalitzant l’ús d’energies renovables i reservant places per a polítics retirats als quals han de pagar pels serveis prestats. El luxe és que els del seu partit i ‘amigotes’ hagen saquejat i robat les institucions públiques de nord a sud i est a oest i es vagen de rosetes sense retornar fins a l’últim cèntim.

El luxe és que el seu Govern haja regalat milions i milions per a rescatar als seus amics dels bancs sense, per exemple, haver-hi l’Estat adquirit l’estoc immobiliari d’aquests per a posar a la disposició dels ciutadans amb lloguers socials barats i fer complir el dret constitucional d’un habitatge digne.

El luxe és permetre els privilegis dels diputats, ministres, expresidents del govern i de les Comunitats Autonomes. El luxe és permetre que el número dos del BBVA es jubile amb 56 anys amb una pensió de 4900 euros al dia.

Aquests, senyor President, sí que són luxes prescindibles i que ens ixen molt cars a final de mes. Comence vosté per retallar en l’innecessari i faça un esforç pels més febles de la nostra societat i si no es veu capacitat, marxe’s!

David García Pérez.  Alcalde de Nules i President de CCD