“Tu també, Bruto’, d’Adrián Sorribes

Sorribes: "Hui el fum de la batalla trau el cap per la veritat de la dreta. Diuen que Roma no paga a traïdors"

Aquesta famosa frase va ser pronunciada per Julio César quan va ser assassinat per un grup de conspiradors al Senat. Julio César es va proclamar dictador acaparant tot el poder i eliminant la República. Marco Bruto, juntament amb Casio, i altres senadors conspiraven contra el dictador. El 15 de març del 44 a. de C., Julio César era acoltellat diverses vegades en les escales del Senat romà.

La història, capritxosament tendeix a repetir-se, en alguns casos en breus períodes de temps. En el PP de Nules els cicles els marquen les seues escissions.

En la legislatura del 1999-2003, Carlos Fabra assestava la ganivetada al qual fora el seu Vicepresident en la Diputació i Alcalde de Nules Vicente Martínez Lucas. Aquest episodi deixe cicatriu en el qual fora alcalde de Nules que els retornava la jugada en la següent 2003-2007 creant IPN, escissió del PP que partia per la meitat l’electorat de dretes.

De tota crisi ix un vencedor, en aquest cas va ser anys després Mario García qui es convertia en el César amb majoria absoluta en la legislatura 2011-2015. I com l’emperador romà, va començar la seua transformació en el líder dèspota, envoltat de pretorians i allunyat d’una realitat que li assetjava. Deixant el camí sembrat de cadàvers.

La seua actitud li portà a perdre suports en la legislatura 2015-2019, deixant-li a un regidor per a poder governar. Després de quatre anys de vexacions a l’oposició ningú li va donar el suport perquè seguira al capdavant de l’Ajuntament.

I ara en 2019? Després de la presentació del nou IPN queda evidenciada la nova escissió. Un a un pujaven els membres de la llista reafirmant la idea que la ferida està més oberta que mai. A les tradicionals famílies que van formar IPN se sumaven les noves incorporacions provinents també del PP i amb ganes de saldar comptes amb el seu antic partit. Exregidors i familiars que van ser expulsats per Mario García i hui li saluden des de l’alt de l’escenari.

Igual que la cabra tira a la muntanya, el Centre tira a la dreta i el PP a la desesperada crida a ple pulmó que aquells que militaven en el seu partit ara són la nova esquerra.

Després d’anys de segmentació en l’esquerra hui gaudim de la pau romana, de la unió i de poder centrar-nos en el treball del dia a dia. Hui el fum de la batalla trau el cap per la veritat de la dreta. Diuen que Roma no paga a traïdors. SPQR

CatalanSpanish