L’Audiència Nacional declara la nul·litat dels Estatuts del Sindicat de Treballadores Sexuals “OTRAS”

El tribunal assenyala que no és possible la celebració d'un contracte de treball l'objecte del qual siga la prostitució per compte d'altre.

La Sala social de l’Audiència Nacional ha declarat la nul·litat dels Estatuts del Sindicat Organització de Treballadores Sexuals (OTRAS) en considerar que no resulta admissible que l’àmbit funcional d’actuació d’un sindicat comprenga activitats que, per la seua naturalesa, no poden ser objecte d’un contracte de treball vàlid com és la prostitució per compte d’altri.

En una sentència, la Sala estima parcialment les demandes presentades per la Comissió per a la Recerca de Maltractaments a Dones i la Plataforma 8 de Març de Sevilla, a les quals es va adherir el Ministeri Fiscal, qui va sostenir en la vista que l’àmbit funcional que s’expressava en els estatuts impugnats resultava fraudulent doncs suposava el reconeixement de la laboralidad de la prostitució exercida per compte d’altre, la qual cosa implicaria, al seu torn, reconèixer com a lícita l’activitat del proxenetisme, que es troba tipificada en el Codi Penal.

Per la seua banda, la representació del sindicat OTRAS defensava que el seu àmbit funcional era el de “activitats relacionades amb el treball sexual en tots els seus vessants”, a més de la prostitució, la qual cosa incloïa activitats com les realitzades pels treballadors de l’alternació, els ballarins eròtics, els actors porno i els centres de missatge.

Analitzada la situació, els magistrats sostenen que no resulta possible conformement al nostre dret la celebració d’un contracte de treball l’objecte del qual siga la prostitució per compte d’altri, açò és, “un contracte en virtut del com el treballador assumisca l’obligació de mantenir relacions sexuals que li indique l’empresari amb les persones que aquest determine a canvi d’una remuneració”. El contracte que així se celebre “ha de reputarse nul”, afigen.

El Tribunal explica, que tal com ha reconegut el sindicat demandat, en els seus estatuts s’inclouen “les activitats relacionades amb el treball sexual en tots els seus vessants”, la qual cosa comprèn tant les activitats de l’alternació, com l’exercici de la prostitució sota l’àmbit organicista i rector d’un tercer “la qual cosa com s’ha dit no resulta un objecte vàlid en el marc d’un contracte de treball”.

Il·legalitat manifesta

“Des del moment en què el precepte estatutari no exclou tals serveis del seu àmbit funcional, la il·legalitat del mateix resulta manifesta doncs, com ha posat de manifest el Ministeri Fiscal, les conseqüències de la seua admissió resultarien totalment contràries a l’ordenament jurídic”, sosté la sentència.

Les raons d’aquesta il·legalitat es basen, subratlla el Tribunal, en què “suposaria donar caràcter laboral a una relació contractual amb objecte il·lícit i admetre que el proxenetisme –activitat que l’Estat s’ha compromès internacionalment a eradicar- és una activitat lícita, a més de que seria com admetre, al seu torn, el dret dels proxenetas a crear associacions patronals amb les quals negociar condicions de treball i enfront de les quals es pogueren adoptar mesures de conflicte col·lectiu”, una possibilitat, afigen els jutges, que descarta expressament el Tribunal Suprem.

Els magistrats argumenten igualment que admetre els estatuts suposaria també assumir que, de forma col·lectiva, l’organització demandada i els proxenetas i les seues associacions puguen negociar les condicions en les quals ha de ser desenvolupada l’activitat de les persones emprades en la prostitució, disposant per a açò de forma col·lectiva, d’un dret de naturalesa personalísima com és la llibertat sexual, entenent per tal el dret de tota persona de decidir amb quina persona determinada es vol mantenir una relació sexual, en quin moment i el tipus de pràctica o pràctiques que aquesta relació ha de consistir”.

Per tot açò, la Sala social de l’Audiència Nacional declara la nul·litat del precepte estatutari on es determina l’àmbit d’actuació del sindicat, la qual cosa porta aparellada, diu el Tribunal, la nul·litat dels estatuts en el seu conjunt.

La sentència, contra la qual cap recurs de cassació davant el Tribunal Suprem, rebutja pronunciar-se sobre la sol·licitud de les demandants perquè es declarara la dissolució del sindicat ja que aquesta pretensió havia de tramitar-se en un procediment diferent, tal com estableix la llei reguladora de la jurisdicció social.