L’exposició reuneix més de 90 pintures, moltes d’elles inèdites, de 28 col·leccions públiques i privades
Les obres d’Agrasot es mostren contextualitzades al costat de les d’altres pintors coetanis com Sorolla, Fortuny o José Benlliure.
El Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, en col·laboració amb la Diputació d’Alacant, presenta en el MUBAG la exposició més gran realitzada sobre l’obra de Joaquim Agrassot (1836-1919), que commemora el centenari de la seua defunció, homenatjat en 2019.
‘Joaquim Agrassot. Un pintor internacional’ reuneix més de 90 pintures procedents de 28 col·leccions públiques i privades, entre les quals es troben el Museu Nacional del Prado, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), o el Museu Carmen Thyssen de Màlaga, al costat de les col·leccions dels museus de belles arts d’Alacant, Castelló i València, entre altres.
La mostra, que es podrà veure en el museu alacantí fins al 24 de gener de 2021, viatjarà també als museus de belles arts de València i de Castelló al llarg del pròxim any.
El director del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, José Luis Pérez Pont, acompanyat pel director del Museu de Belles arts d’Alacant, Jorge A. Soler Díaz i els comissaris de la mostra, Rafael Gil Salinas i Ester Alba han presentat este matí l’exposició.
Pérez Pont ha assenyalat que “en els últims anys, des del Consorci de Museus treballem de manera coordinada amb els museus de belles arts de Castelló, València i Alacant en l’estudi i recuperació de l’obra d’artistes de segles passats. Fruit d’això hem pogut gaudir recentment de l’obra de Vicente Rodes i hui presentem una nova i extensa investigació sobre l’obra d’un altre artista alacantí com és Joaquim Agrassot”.
El director del Consorci de Museus ha destacat l’important treball desenvolupat pels comissaris de la mostra que “ens permet reivindicar l’obra d’Agrasot dins de la història de l’art valencià i reunir un ingent conjunt d’obres, algunes d’elles procedents dels fons dels nostres museus, amb el que es posen en valor com a part fonamental del nostre patrimoni artístic”.
En 1902, la ‘Encyclopaedia Britannica’ resumia de manera rotunda la situació de la pintura espanyola de la segona meitat del segle XIX. Considerava que la pintura moderna a Espanya començava amb Mariano Fortuny (1838-1874), qui hauria de deixar la seua marca en les següents generacions de pintors. I destacava solament a un artista durant els anys de 1870, Joaquim Agrassot i Juan (1836-1919), qui va pintar amb gran sinceritat imatges de la vida espanyola quotidiana. I, concloïa que, ja per a finals del segle, dos joves artistes van aparéixer amb energia: Joaquín Sorolla (1863-1923) i Ignacio Zuloaga (1870-1945).
Des d’esta consideració, els comissaris de l’exposició, Ester Alba i Rafael Gil, presenten una mostra des del punt de vista de la internacionalització de l’obra d’Agrasot.
Segons els comissaris, “el pintor valencià Joaquim Agrassot havia adquirit una consideració a principis del segle XX que el situava entre els quatre artistes espanyols més importants. No obstant això, és ben cert que, per una raó o l’altra, dels quatre artistes ressenyats, Agrassot ha sigut el que ha comptat amb una inferior fortuna crítica i s’ha postergat el seu reconeixement”.
Rafael Gil ha assenyalat que “existeixen pistes suficients per a entendre que la seua obra no es va desenvolupar únicament en l’àmbit local sinó que té una projecció internacional molt important, d’ací el títol de l’exposició”.
A Joaquim Agrassot se li ha vingut definint com un artista realista i costumista, associat al naturalisme regionalista valencià de la segona meitat del segle XIX. No obstant això, encara que comunament se li ha vingut emmarcant com a representant de les formes estereotipades tradicionalistes del costumisme, la seua vibrant paleta cromàtica, l’ús de la llum i d’una pinzellada molt particular, l’aproximen a les formes preciosistes finiseculars que permeten enquadrar-lo dins de la pintura moderna coincident amb el corrent artístic internacional.
Així, l’obra d’Agrasot es presenta contextualitzada al costat de l’obra d’altres artistes coetanis per a assenyalar els diferents corrents de les quals va formar part; artistes com Joaquín Sorolla, José Benlliure Gil, Mariano Fortuny o Josep Tapiró.
L’exposició és una oportunitat per a mostrar les diferents disciplines artístiques que va treballar al llarg de la seua dilatada vida, amb algunes peces inèdites procedents de col·leccions particulars de diferents punts de la geografia espanyola. Des d’un criteri cronològic, però també temàtic, es mostren peces dels seus temes més coneguts com la pintura costumista, “no tant com una referència al local sinó com a mostra del que es demandava en el mercat internacional”, ha assenyalat Rafael Gil.
La magna exposició mostra a més altres temàtiques menys conegudes de l’artista, com la pintura orientalista, molt establida en la segona meitat del segle XIX, a la qual no se li havia donat molta difusió i que demostra la qualitat i el domini de la tècnica i del color d’Agrasot.
Amb aquesta exposició, que recorrerà la Comunitat durant 2021, la Generalitat Valenciana, a través del Consorci de Museus, salda un compte pendent amb la figura i obra de l’artista alacantí, coincidint amb la commemoració del centenari de la seua mort en 2019.
