La vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, afronta la seua segona legislatura amb la intenció d’implantar tres grans lleis: una de diversitat familiar com a espai “clau” de socialització i convivència i que tinga en compte les moltes classes de família que existeixen; una altra d’igualtat que tinga en compte “els grans avanços del moviment feminista” i les “noves masculinitats” i una tercera d’accessibilitat universal, “un repte social per a avançar a una convivència més humana”.
També aposta per potenciar el Pacte Valencià contra la Violència Masclista, “pioner a Espanya” després de dos anys actiu, amb tres nous grups per a dissenyar la figura de l’acompanyant a víctimes amb diversitat funcional, analitzar la casuística i crear una estratègia valenciana contra la violència sexual. I “un compromís solemne amb les persones sexuals i LGTBI que continuen patint humiliacions”, ha proclamat.
Oltra ha presentat aquest dimecres en Les Corts els seus reptes fins al 2023 i ha demanat el suport de tots els partits per a les polítiques en favor de la dignitat de les persones, mitjançant “acords amplis”. “Com vaig dir en el 2015, la política és sobretot diàleg, pacte, negociació i acord. I, per motius fàcilment imaginables, em ratifique”, ha manifestat en el ple que obri el curs.
La primera llei que pretén llançar, en el primer trimestre del 2020, és la de diversitat familiar i suport a les famílies per a “la cohesió social en les societats mediterrànies”, amb una visió plural que tinga en compte que “hi ha moltes classes de famílies i que totes mereixen la mateixa consideració i tracte”.
En segon lloc, una llei d’igualtat que arreplegue “els grans avanços que el moviment feminista ha aportat a les societats democràtiques”, amb la meta d’arribar a “una societat sana i fort, sense privilegis” i que avance “un col·lectiu històricament invisibilitzat, discriminat o oblidat”, i amb ell tota la societat. Tindrà un bloc de “masculinitats igualitàries” i d’ella es derivarà una estratègia de nous usos de temps i corresponsabilitat.
Oltra ha reivindicat que “les estructures de poder patriarcals no consoliden situacions de discriminació o desigualtat”, per la qual cosa ha promès treballar en un procés obert i horitzontal. “Si la discriminació té bases de fang i sostres de vidre per a les dones, també ha amputat moltes potencialitats dels homes, encasellats els uns i els altres en rols que la societat els ha imposat”, ha lamentat.
La tercera és la d’accessibilitat universal, per a presentar les persones amb “totes les seues diversitats i capacitats com a part de la condició humana” i amb drets de ciutadania exigibles per a accedir en igualtat als béns, servicis i coneixements d’ús públic.
Aquesta llei arribarà després de “més de 20 anys” des de l’anterior en la matèria i pretén cobrir els àmbits no regulats encara” com les telecomunicacions o les relacions amb les administracions. Oltra ha posat l’accent que es tracta d’un canvi de paradigma més enllà de “simplement eliminar barreres” i d’atendre totes les diversitats.
