Oltra: “Els xiquets tenen por que els hagen derrocat la seua casa”

Oltra s’ha expressat d’aquesta manera durant el seu recorregut, aquest dimecres, per la zona de Jericó, en Palestina, on ha visitat també un poblat beduí per a conéixer la seua situació i els projectes de cooperació que allí es desenvolupen, així com a un grup de dones que participen en el programa ‘cash for work’ per al seu apoderament i desenvolupament laboral i vital, a més de comprovar ‘in situ’ els efectes de la situació en què es troba el poble palestí.

A meitat camine entre Jerusalem i Jericó, per una carretera que s’enfonsa 200 metres per sota del nivell del mar, es desvia un camí que condueix a un poblat amb llars construïdes per diverses famílies, dos dels quals han sigut demolits i altres dues, sense acabar, ja compten amb avisos perquè les abandonen.

Aquesta situació, segons ha relatat la vicepresidenta, després de diversos dies de visita, contacte i trobades a Cisjordània, es reprodueix en altres punts d’aquest territori. En aquest cas, dues famílies palestines que sumen deu fills i filles d’entre tres i setze anys es van despertar el passat 4 d’abril a les set del matí advertits per la presència de forces de seguretat i l’ordre de desallotjament per l’imminent enderrocament de les cases “sense amb prou faenes temps per a poder arreplegar les pertinences”, ha explicat Oltra després del relat que li han traslladat en el mateix lloc on va succeir.

Es tracta d’una experiència que es repeteix al llarg d’aquest territori. Per açò, part de la labor de cooperació en aquests casos se centra a atendre en primer lloc l’impacte emocional que suposa perdre una llar i el desplaçament que comporta. A més, segons li han traslladat en l’exposició de la situació, és la mateixa família la que ha de fer-se càrrec del cost que suposa el desplegament policial per terra i per aire per a dur a terme l’acció de desallotjament.

Segons dades facilitades per UNRWA, l’any passat es van produir prop d’1.600 desplaçaments, la xifra més alta des de 2009. “Ningú pot imaginar que un xiquet s’emporte els seus joguets al col·legi per temor a tornar i que hagen derrocat la seua casa”, ha assenyalat Oltra davant la freqüència amb què es dóna aquesta situació en el territori habitat per la població palestina a Cisjordània i els testimoniatges aportats durant la visita.

Comunitat Beduïna i campament de Aqbat Jabr

D’altra banda, la delegació valenciana ha visitat la comunitat Beduïna Abu Nuwar, que, després del seu desplaçament del desert del Neguev, s’ha instal·lat de manera transitòria en un poblat format per estructures de fusta, metall i tela, sense accés a obres d’urbanització per a electricitat, clavegueram o aigua potable, tot el contrari que succeeix en els assentaments d’ocupació que li envolten. En aquesta zona, la vicepresidenta ha pogut conéixer part dels projectes que UNRWA duu a terme d’atenció a dones i xiquets “que solament demanen una vida digna”, ha afirmat.

La següent experiència ha tingut lloc en el campament de Aqbat Jabr, establit en 1948 i que té una població del voltant de 8.000 persones. Allí es duu a terme, entre altres projectes, una programa de ‘cash for work’ amb dones de la localitat de Jericó. Gràcies a aquesta intervenció s’ha reconstruït un xicotet pont als afores en benefici de la seguretat de la comunitat palestina, ja que l’anterior estava semi derruït.

“Aquest tipus de projectes d’actuació amb la comunitat local empodera a les dones davant la societat i els atorga certa independència econòmica i vital”, ha indicat Oltra, que ha explicat que se’ls ofereix un treball remunerat en funció de la seua qualificació en un context on la desocupació femenina aconsegueix el 80 per cent. I, a més, amb la riquesa que es crea es permet la reparació d’infraestructures fonamentals com un xicotet pont que salva un barranc que travessa aquesta zona.

Un milió d’euros

En aquesta línia, la vicepresidenta i consellera ha destacat que la Generalitat Valenciana ha destinat aquest exercici prop d’un milió d’euros per a projectes de cooperació a Cisjordània en actuacions com les relatades per a l’atenció a dones, xiquets i xiquetes i en l’àrea de salut mental, amb l’objectiu de pal·liar les conseqüències traumàtiques dels desplaçaments forçosos, així com en el desenvolupament de projectes agrícoles.

Oltra ha indicat que la nova política de cooperació del ‘Consell del Botànic’ s’emmarca en les “cinc P”: pau, prosperitat, persones, planeta i partnership (aliances). Amb aquest objectiu, la Generalitat destina al llarg d’enguany un total d’un milió d’euros recolzar projectes que s’estan desenvolupant a Cisjordània.

El final de l’agenda prevista per a aquest dia ha inclòs la recepció del director d’operacions de UNRWA a Cisjordània, Scott Anderson, qui va accedir al càrrec el maig de 2016. Tots dos han compartit les “dificultats” de la situació a Gaza i Cisjordània del poble palestí i han coincidit en la importància de la “implicació de la comunitat internacional”.

ValenciàEspañol