Codis de bon govern

Manuel Mata. Degà del Col·legi Oficial d'Advocats de Castelló

Publicitat

La necessitat d’establir Codis de Bon Govern no és sinó la constatació d’un fracàs. Esta gruixuda afirmació no la diu qui, modestament, signa esta opinió i que, per tant, podria entendre’s com a recurs per a atraure l’atenció del lector cap a un tema aparentment tan poc atractiu. És l’ONU qui, a través d’un dels seus organismes, va assenyalar com era la pèrdua de confiança dels ciutadans en la capacitat dels governs per a assegurar l’estabilitat econòmica, l’accés al treball i la prestació dels serveis, derivat d’estructures econòmiques febles i d’institucions i processos democràtics ineficaços el que els obligava a establir aquests Codis de Bon Govern.
El Consell d’Europa havia fet el propi en 2002 amb la redacció d’un Codi de Conducta per a empleats públics.
Pèrdua de confiança de la ciutadania, estructures i institucions democràtiques febles i incapaces que els seus empleats siguen capaços d’acreditar i assumir personalment una conducta que puga entendre’s adequada és el que porta al fet que les pròpies institucions hagen de redactar aquests codis i autoimposar-se determinades obligacions de caràcter ètic.
Doncs bé, si este era l’objectiu que es tracta d’aconseguir, malament es compadeix amb l’espectacle que ens presenten els mitjans locals de Castelló estod últims dies mostrant als diversos grups polítics a l’Ajuntament discutint sobre quin és l’específic codi que millor s’adapta als seus particulars interessos.
Que este siga el debat que consumeix el temps dels nostres representants polítics no sembla que siga, en absolut, edificant; ni que responga a l’objectiu per al qual estan pensats que no és sinó que estos recuperen la confiança d’uns enfastidits ciutadans. Són estes actituds i espectacles els que alimenten aqueill discurs populista i antipolític que diuen combatre i davant el qual diuen estar tan preocupats.

PublicitatJuega Limpio Orihuela