8.2 C
Valencia

No em vingues amb fums, és l’educació! (Víctor Bisquert)

Columna d'opinió de Víctor Bisquert, regidor de Poble Nou de Benitatxell i Professor de Geografia i Història, sobre la Llei Celaà

- Publicitat -AVL
- Publicitat -

L’educació hauria de ser sinònim de llibertat, autonomia, diversió, creixement personal, i un llarg etcètera. No obstant això, a Espanya, des de fa molt de temps, una cosa tan bell com allò que els grecs anomenaven paideia i que era un dels elements centrals de les polis (ara en diem educació) acaba identificant-se amb el conflicte, la mentida, l’insult fàcil o fins i tot la mort.

I d’això últim, sobretot quan es tracta de reformes educatives progressistes que reforcen l’escola pública, la dreta i l’extrema dreta d’aquest país saben molt. I encara que utilitzar el terme “mort” per parlar d’educació i en concret d’una reforma educativa sembla una mica fort i exagerat, aquests van ser els termes en què la portaveu del PP Cuca Gamarra es va expressar al dir que la batejada com a Llei Celaá “neix morta”. Amb aquestes paraules feia al·lusió al fet que aquesta nova modificació de la LOE serà derogada en el moment en què la dreta i l’extrema dreta (de vegades difícils de diferenciar) tornen al govern de la nació.

Voler carregar-se una llei educativa abans de conèixer el seu impacte, la seua aplicació i en contra de l’estabilitat del projecte educatiu de molts centres escolars de país, és el més roí i antipatriota que s’ha vist mai.

És trist que en aquest país l’educació porte segles convertida en una arma ideològica per atacar al rival polític i esgarrapar un grapat de miserables vots, sense tenir en compte els efectes perniciosos per a l’educació que això provoca i el caos i la incertesa que genera a tota la comunitat educativa i, sobretot, a el pilar d’ella: les xiquetes i els xiquets.

- Publicitat -

Amb la modificació de la LOE (la LOMLOE) ja seran 8 les lleis o reformes educatives que s’han realitzat a Espanya des dels anys 70 (gairebé una llei cada 5 anys). Un esperpent que només demostra la baixesa moral de molts polítics que han passat pels nostres parlaments i la manca de maduresa i responsabilitat que encara pateix la democràcia representativa a Espanya.

Aquestes lleis educatives que s’han aprovat en els últims quaranta anys, a més, s’han caracteritzat per presentar similituds a nivell polític: se solen aprovar sense un consens ampli i sense comptar amb la comunitat educativa; se sol profetitzar el seu final abans fins i tot de la seua implantació; i es converteixen en una arma política que cal defensar o destruir depenent del partit que governa i aprova la llei.

- Publicitat -

I d’això últim la dreta, al costat de l’extrema dreta i l’Església catòlica tenen un bon currículum. No hi ha llei educativa de caràcter progressista que es resistesca als seus atacs, sempre en nom d’una suposada llibertat i amb una bandera que representa milions d’espanyoles i espanyols que no pensen com ells com a símbol de la seua lluita.

Així, i com marca el bon ADN de la dreta pàtria, a les poques setmanes de conèixer les principals propostes de la LOMLOE, els principals partits de la dreta i l’extrema dreta al costat de sectors de l’Església catòlica o de l’Opus Dei es van llançar de nou als carrers per fer ús de la seua llibertat d’expressió i fer front a aquesta nova llei a força de fum, contaminació i so de clàxon. Tot en nom d’una suposada “llibertat” que aquesta llei, totalment legal i constitucional, els vol prendre … Sembla que la llibertat dels que volem viure sense contaminació ni gasos tòxics a les nostres ciutats no existeix per a ells. Potser el concepte de llibertat no siga igual per a tothom.

Però més enllà de la cridòria i el fum (en aquest cas literal) que ha generat la Llei Celaá cal fer una anàlisi crític i sincer de les modificacions plantejades sobre la LOE més enllà de la dicotomia simplista i reduïda a llei dolenta o llei bona que han expressat els líders polítics segons la seua orientació ideològica.

En primer lloc cal assenyalar que no es tracta d’una nova llei educativa sinó, com ja s’ha dit, d’una reforma de la Llei Orgànica d’Educació aprovada pel govern de José Luís Rodríguez Zapatero l’any 2006.

Entre les principals modificacions de l’original LOE i que han generat un important xoc polític i una gran retransmissió mediàtica estan les relacionades amb l’escola concertada, que són el germen principal de les protestes. La nova llei estableix alguns punts interessants com l’eliminació de “demanda social” a l’hora d’oferir noves places per a la concertada, un canvi que, al costat de l’eliminació de quotes monetàries que alguns centres establien a les famílies, permet reduir la discriminació d’accés per raons socioeconòmiques a uns centres que es permeten el luxe d’escollir el seu alumnat.

Aquesta mesura, tot i que suposa un xicotet avanç enfront de la discriminació, segueix sent una vegada més insuficient. Un govern que es posa l’etiqueta d’esquerres i en ple 2020 quan la necessitat d’antany de comptar amb centres concertats per suplir l’oferta pública ha desaparegut, el veritable canvi ha de passar per la desaparició d’aquests centres privats amb finançament públic i destinar tots aquests esforços econòmics i humans a reforçar l’escola pública i convertir-la en un referent educatiu a nivell nacional i europeu. Les famílies que vulguen portar els seus fills i filles a centres privats i/o religiosos tenen la llibertat de seguir fent-ho. Això sí, pagant-ho de la seua butxaca. Les administracions públiques, com és l’Estat, han de vetllar per sobre de tot per l’educació pública de qualitat.

Una altra modificació respecte als centres concertats és la prohibició que aquestes escoles puguen segregar per gèneres. Pel que fa a aquesta mesura no puc més que aplaudir-la, però arriba molt tard. Es fa difícil que estant a punt d’iniciar la tercera dècada de segle XXI encara es permeta i es porte a terme una discriminació que recorda temps passats una mica foscos.

Un altre canvi polèmic ha estat l’eliminació del concepte de “llengua vehicular” per al castellà com havia introduït la Llei Wert. Ara la llei garant de l’obligatorietat d’aprendre castellà serà la Constitució Espanyola i les lleis autonòmiques. Amb aquest canvi es pretén protegir l’ús i aprenentatge a les escoles de les llengües cooficials de l’estat. I, encara que la dreta segueix cridant i escampant fum que amb aquesta mesura es vol eradicar el castellà, la veritat és que la llengua de Cervantes gaudeix de bona salut a tot Espanya i ningú desconeix aquest bell idioma. En canvi, altres llengües com el valencià, si segueixen patint atacs i retrocés d’espais d’aprenentatge. Si no és així que li pregunten a PP i VOX i a la cacicada xenòfoba han intentat aprovar a la ciutat d’Alacant per eliminar el valencià de les escoles locals. Contra aquests atacs, aquesta nova modificació de la llei i un esforç unànime per defensar l’aprenentatge a les aules de totes les llengües d’Espanya.

Finalment, i encara que queden molts punts a tractar, trobem les modificacions relatives a l’assignatura de Religió [catòlica]. L’únic canvi per a aquesta assignatura, que seguirà impartint-se en centres públics, és que la nota obtinguda deixarà de comptar per a la mitjana final de batxillerat. Una vegada més, i tractant-se d’un govern progressista, aquesta modificació de llei es torna a quedar immensament curta. En aquesta matèria cal ser valents, aplicar l’article 16.3 de la Constitució, trencar els acords amb el Vaticà i eliminar la religió catòlica i altres de les escoles públiques. Sí que hi ha, en canvi, que defensar l’aprenentatge de la història de les religions com a forma d’entendre les nostres societats. Però per a tal fi està més que preparat el professorat de Geografia i història que, a més, ha accedit a la docència en centres públics a través de processos de selecció objectius.

La LOMLOE, com veiem, presenta unes millores respecte a la LOE i la LOMCE, però segueix sent insuficient i necessita millores quant al seu contingut com a les formes de la seua redacció i aprovació. Per això m’agradaria acabar aquesta humil opinió regalant un seguit de propostes per a la ministra Celaá i la resta de membres de l’Executiu perquè ela LOMLOE millore i el 2021 vinga carregat de molta educació pública de qualitat:

– Ja n’hi ha prou de redactar projectes educatius des dels despatxos, amb assessors polítics i allunyats de la realitat educativa! Tant aquesta reforma educativa com les que vinguen s’han de fer amb un ampli consens i des de baix. Per això cal que s’armen projectes assemblearis en els centres educatius perquè tota la comunitat educativa pense, debata i decidesca propostes que després faça arribar al ministeri. Cal democratitzar l’educació i construir els seus pilars des de la base: escoles, alumnat, docents i famílies.

– Les reformes educatives a nivell estatal i autonòmic han de centrar part dels seus esforços en una necessària i urgent reducció de ràtios a les aules. Només amb això aconseguirem augmentar dràsticament la qualitat de l’ensenyament, una millora de la feina docent que serà més eficient i un treball més proper i més profund amb cada alumne. Com no, per això cal més inversió.

– En ple segle XXI és també obligatòria la digitalització completa de totes les aules. No es pot seguir fent classes en espais amb una estructura, distribució i material propi de les classes magistrals i unidireccionals de segle XIX. Vivim en la societat de la tecnologia i, per tant, aquesta ha d’estar present en tots els espais educatius i en tots processos d’aprenentatge. L’alumnat ha d’aprendre a utilitzar correctament aquestes eines i que, a més, li permeten reforçar els seus coneixements i fomentar la curiositat i la creativitat. Però per això, una vegada més, cal més inversió.

– Finalment, i potser una de les coses més importants que no s’ha tingut en compte en les últimes reformes educatives, és la necessitat de revisar i actualitzar els continguts curriculars de totes les assignatures al segle XXI i a la societat de la informació. Uns canvis curriculars que aposten més per l’aprenentatge de procediments que de continguts teòrics, per treballar el pensament crític de tot el que succeeix al nostre voltant o veiem per les xarxes socials i que tinga els valors d’igualtat de gènere, empatia i solidaritat com columnes vertebrals de tot el procés educatiu i de tota assignatura i nivell. Però de forma real i no només sobre un paper.

Espere i desitge que aquests plantejaments puguen servir d’ajuda i de reflexió i permeten construir una millor educació i una millor societat.

PER UN 2021 PLE D’EDUCACIÓ PÚBLICA, DIÀLEG I LLIBERTAT

: Valencià Spanish

- Publicitat -
- Advertisement -
- Publicitat -Apunt

Segueix-nos

13,567FansLike
978FollowersFollow
2,458FollowersFollow

També és notícia

- Publicitat -CJCV
- Publicitat -Plataforma

Notícies relacionades

- Advertisement -

: Valencià Spanish