“La doctrina Parot no es va tornar a aplicar després d’una sentència de 2012 del Tribunal d’Estrasburg”, òrgan que no pertany a les institucions de la Unió Europea i “res té a veure amb el Parlament Europeu”, ha explicat Pagazaurtundúa.
La vicepresidenta de la comissió de Llibertats Civils del Parlament Europeu Maite Pagazaurtundúa ha demanat hui a Netflix que corregisca un error en l’últim capítol de la sèrie “El cas Alcàsser” que implica el Parlament Europeu en la derogació de l’anomenada doctrina Parot.
Al final de l’últim dels 5 capítols de la sèrie documental, apareixen una sèrie de conclusions en rètols en pantalla, entre elles una frase que resa: “En 2013 es va derogar la doctrina Parot en el Parlament Europeu”. Una asseveració que no correspon amb la realitat perquè la fi de tal doctrina correspon al Tribunal de Drets Humans en 2012.
“És evident el gran treball de documentació d’aquesta sèrie, que ens mostra la importància del tractament informatiu dels crims que es produeixen en la nostra societat, i les seues implicacions sobre les decisions polítiques. No obstant això, és sorprenent llegir aquest important error al final del cinqué capítol, quan el director arriba a les seues conclusions sobre el cas”, ha afegit.
Pagaza ha ressaltat que aquesta sèrie aconsegueix fer-nos reflexionar sobre els fake news, la manipulació, i el tractament de les víctimes, per la qual cosa és encara més important que siga realment rigorosa en l’expressió dels fets. “No ha de fer-se creure al públic que una institució com el Parlament Europeu està implicada en una decisió purament judicial”, ha indicat. “De fet, la gestió de la sentència del TDH mereix un altre documental de Netflix. No era necessari actuar així”, ha conclòs Pagaza.
La doctrina Parot, que va ser establida pel Tribunal Suprem en 2006 i confirmada després pel Tribunal Constitucional, consistia en l’aplicació dels beneficis penitenciaris sobre cadascuna de les condemnes imposades, i no sobre una sola de 30 anys, començant per la més greu. La filosofia era que els culpables de múltiples delictes de caràcter molt greu pagaren fins a 30 anys per cadascun d’ells, i no el límit de 30 anys pel total en vigor en aquest moment.
La Gran Sala del Tribunal Europeu de Drets Humans es referia únicament a l’alliberament de la presa etarra Inés del Riu Prada. No obstant això, la fallada es va utilitzar per a alliberar de forma immediata i inusitada a altres assassins múltiples (entre ells 63 etarres), així com 15 presos comuns amb delictes d’especial gravetat, dels quals varis van tornar a delinquir.
