En aquesta primera col·laboració amb Actualitat Valenciana, a la direcció de la qual agraïsc el seu oferiment, vull començar recordant a Vicent Domènech, “El Palleter”, heroi valencià que va llançar el primer crit a València, en la Guerra de la Independència Espanyola contra la invasió francesa. I ho faig amb reconeixement i tristesa alhora: reconeixement per la seua obstinació i bravesa a defensar-nos contra uns invasors forans, que pretenien fer de la nostra terra valenciana, un sòl conquistat, en el seu pas per tot el territori nacional; i tristesa al mateix temps, perquè herois així ens fan falta avui a València, i no els tenim.
Hui estem patint l’assetjament, l’amenaça d’un imperialisme asfixiant per part de Catalunya, en el seu desenfrenat afany per ensenyorir-se de la nostra riquesa agrícola, marinera, turística, i també cultural, històrica i identitària. Aquests senyors que després de segles en els quals València ja era un Regne, encara es dirimien entre ser moneda de canvi amb França, en compensació pels territoris espanyols del sud del país veí, avui pretenen convertir-nos en vassalls de segona o de tercera, per unes engrunes. I per a açò la millor maniobra és l'”envolupant”: “tots som germans, tenim moltes coses que ens uneixen, com la llengua, i heu de sotmetre-us”. És realment trist; és penós i de vergonya, que un poble (el català), que no va conéixer un Segle d’Or com el valencià -ni des de lluny-, s’erigisca en el centre d’una cohort de “xicotets territoris”, als quals manar i “sangonejar” al seu gust. Però és encara més trist que siguen els de dins, alguns valencians, els qui hagen insistit a introduir en la nostra terra el Cavall de Troia del pancatalanisme. Fa uns dies, el Conseller de Cultura de la Generalitat Valenciana, Vicent Marzà, s’ha reunit a Mallorca amb el Conseller de Cultura català i la seua homònima en les Illes Balears, per a subscriure la “Traïció de Palma”, en virtut de la qual es fomentarà la llengua i la cultura. Quina llengua? Quina cultura? Si és la valenciana, perfecte; així aprendran els catalans que segles abans que ells tingueren alguna cosa que es poguera cridar llengua catalana (enormement influenciada per la llengua provençal), a València ja parlàvem el “romanç valencià”. És que algú pot creure que uns pocs soldats illetrats que van acompanyar a Jaume I –dels quals ni un 2% es van quedar a València- anaven a ensenyar una llengua a un poble de 200.000 habitants? És que els valencians érem muts fins que van arribar aquests “savis” a ensenyar-nos una llengua? Però tot açò no li importa en absolut al Sr. Marzà ni al Govern Valencià “copresidit” per l’un (“Ximo Puig”) i “l’Oltra”; abans al contrari, sembla estar en el seu més íntim desig que València se sotmeta a l’invasor català.
A València hem patit la corrupció política del Partit Popular; però és molt més gran i molt més greu la corrupció moral. Zaplana ens va vendre al pancatalanisme, pactant en el 95 amb Pujol, i ens va imposar un valencià oficial que era català. I va crear una Acadèmia Valenciana de la Llengua, en lloc d’una Acadèmia de la Llengua Valenciana. La Generalitat de Catalunya està “invertint” milions d’euros en mitjans de comunicació, associacions i partits polítics “valencians” pancatalanistes, com a forma d’assetjar-nos, de conquistar-nos; i molts nouvinguts de dins, els ajuden.
Però la immensa majoria dels valencians ens neguem a ser envaïts, a ser súbdits de cap imperialista superbiós; els valencians estem orgullosos de la nostra història, de la nostra cultura, de les nostres llengües (valencià i castellà); i som espanyols, perquè hem construït Espanya amb tots els altres pobles que la componen. Nosaltres som espanyols nascuts a València, Castelló, Alacant, i adorem a la nostra pàtria xica, dins d’una Espanya fort, consolidada i unida.
Els valencians som un poble que sap quin és el seu lloc en la història, sense que per a açò crea que ha de distanciar-se d’aquells amb els quals comparteix en el geogràfic i polític, en el nacional i europeista, però també en el fraternal i
íntim, la seua destinació. I “som” perquè “pensem”, inserits en el gran corrent de pensament humà creat a Europa. Igual que el comerç i la cultura van crear nexes d’unió amb altres pobles, nosaltres som també un poble que coneix la seua identitat, i que gràcies a açò s’obri a Europa i al Món en un projecte comú de pensament.
Eixa civilització, la nostra, la que forma part del nostre “ésser” valencià, espanyol i europeu, no s’ha construït sobre estructures de fang, cuit per l’afany totalitari de controladors del pensament; s’ha forçat en la batalla de les idees, en el desenvolupament dels camps del saber, del coneixement, del debat, de l’exegesi; i nosaltres estem compromesos a continuar aqueix camí, en la mesura de les nostres possibilitats, que són limitades en el material, però infinites
en el convenciment.
En aquestes vespres de Falles, la nostra festa més gran, vull animar als valencians a defensar el nostre, i a prendre les regnes de la nostra destinació. Ah!, per cert; de “per qui dobleguen (o no) les campanes”, parlarem un altre dia … Visca Valencià!
José Maria Llanos és president de VOX en València.
