Haureu sentit moltes vegades que una crisi pot ser una oportunitat. És com un “mantra” que es repeteix constantment aquestes darreres setmanes, fa regust a llibre d’autoajuda o a curs de gestió empresarial innovadora, però obrim un parèntesi per a analitzar-ho amb deteniment.
Aquesta situació que estem vivint, digueu-li crisi si voleu, ens està demostrant que algunes coses que donàvem per certes i immutables, ni són tan certes, ni molt menys són immutables. El model de l’home dominant i explotant el planeta Terra i tot el que hi viu, beneït per les religions monoteistes, només ens porta a l’autodestrucció. A hores d’ara està més a prop de la certesa, almenys per a mi, la Hipòtesi Gaia que postula que el clima, la vida i la geologia actuen de forma conjunta i s’autoregulen tendint a l’equilibri. És, per tant, una hipòtesi que explica el planeta Terra com a superorganisme que és capaç d’autoregular-se gràcies a processos biogeoquímics.
En definitiva un dels principis de l’ecologia com a ciència: els ecosistemes autoregulats, quan sofreixen un cop, encara que siga fort i dur, són capaços de restablir l’equilibri. El problema és quan arriba una espècie, l’humana, que ho capgira tot impedint l’autoregulació i el restabliment de l’equilibri. La humanitat està perjudicant Gaia, i Gaia es defensa, contraataca… Ho som capaços de canviar o no tenim futur, perquè per al planeta Terra, per a Gaia, nosaltres som el problema.
Doncs bé, des del 14 de març fins avui, ens hem adonat d’una sèrie de coses relacionades amb la ciutat i amb la ciutadania: la ciutat no està pensada per a la gent. I menys encara per a aquesta “nova normalitat”. Només cal pensar en les voreres de molts carrers de Castelló de la Plana, que ni tan sols permeten el pas amb comoditat de dues persones, ben acostades l’una a l’altra, per tant no és factible mantenir la distància mínima recomanada per evitar els indesitjats contagis. La nostra ciutat està pensada des de l’òptica de l’especulació, de la mobilitat amb vehicle privat i de l’economicisme.
Quan la ciutadania ha tingut el desig d’eixir a l’aire lliure (i ha pogut fer-ho) a passejar o a fer esport, ens hem adonat que al nostre Castelló no tenim espai suficient per a moure’ns amb comoditat, s’han hagut d’ampliar els espais per a vianants i per a ciclistes. Benvinguda siga aquesta iniciativa… Però no pot ser una mesura provisional, temporal, per als dies de la pandèmia i del confinament (o de la fase X, Y o Z). Aquests canvis han vingut per a quedar-se.
El veïnat de Castelló de la Plana ha de guanyar espais, ha de poder anar pels carrers amb tranquil·litat i seguretat, ens calen més zones verdes i més grans, no potser que ens limiten els nostres moviments a un radi d’1 km i que gran part de la població tinga que desplaçar-se molt més per a arribar a una zona verda ampla i en bones condicions.
Ens calen més corredors verds (per vianants, ciclistes, patinadors, etc.) aprofitant les ribes del Riu Sec, el Caminàs, el camí La Plana (recentment remodelat i que es queda massa estret) i altres camins del terme municipal. Necessitem espais per a conviure, per a relacionar-nos, per a educar-nos i, en els temps que corren, sense aglomeracions, a veure si ens adonem d’una vegada. La ciutat no pot ser hostil amb la ciutadania, ha de ser agradable i agraïda. Aprofitem aquesta crisi, si més no, per a reflexionar per a pensar la ciutat del futur, una ciutat sostenible, innovadora, inclusiva, intel·ligent i educadora.
