Prop de 30 associacions veïnals s’oposen a Parc Aquàtic junt el Bioparc i proposen un parc agrari

Un total de 28 associacions i col.lectius veïnals en defensa del medi ambient proposen la creació d’un parc agrari en els terrenys anexos al Bioparc i s’oposen a la possibilitat de la construcció d’un parc aquàtic de 45.000 m², del que s’ha parlat en mithjans de comunicació, per l’impacte medi ambiental negatiu que suposaria.

Les agrupacions han signat un comunicat on s’argumenta que “l’aigua de pluja no serà suficient per a alimentar el parc d’atraccions, per tant, caldrà extraure 300.000 litres d’aigua al dia de l’aqüífer, una previsió totalment agressiva i insostenible per a una zona que pateix d’un important estrés hídric i que es veurà augmentat amb el canvi climàtic”. El text tampoc entén que es puga plantejar esta opció quan “més encara quan, tant l’Ajuntament com el Consell, han declarat l’emergència climàtica, convertir una zona amb dèficit hídric en un parc aquàtic és una irresponsabilitat institucional”.

A més, l’escrit també fa referència a la falta de coherència “quan des de diferents institucions s’argumenta la necessitat de protegir l’horta de València”.

Per tot això, el col.lectius proposen alternatives baix criteris de sostenibilitat. “Els terrenys annexos al Bioparc formen part de l’espai d’Horta que queda entre el casc urbà de Mislata i la ciutat de València (Campanar, Benimàmet i Beniferri), una superfície aproximada d’uns 3.000.000 m2 (300 hectàrees). Aquest espai d’Horta, situat a l’oest de la ciutat de València, posseeix un alt valor agrícola, patrimonial, paisatgístic, ambiental i sociocultural”.

“Valor agrícola perquè és una zona productiva que assegura l’abastiment de productes de km 0. Valor patrimonial perquè presenta una gran concentració d’elements patrimonials excepcionals (Alqueria del Rei, Molí del Sol, Molí dels Frares, Assut de Rascanya,…). Són elements constitutius de la identitat territorial i contribueixen a mantenir la memòria històrica i social de la partida del Pouet”

“Valor paisatgístic i ambiental perquè per la seua situació geogràfica, este espai és el nexe d’unió (corredor verd) entre el parc natural de les riberes del Túria i el Jardí del Túria, formant part dels denominats “espais oberts” tan preconitzats pel Reglament de Paisatge de la Comunitat Valenciana (Decret 120/2006, d’11 d’agost, del Consell)”.

“Valor sociocultural pel seu potencial com a zona d’esbargiment per a la ciutadania i com a recurs didàctic, aprofitant la proximitat de la ciutat de València i tots els valors que representa.
Davant de tot açò, considerem que els terrenys han de tindre un veritable ús públic i, per tant, cal que siga l’Ajuntament de València (propietari dels terrenys) el que recupere la gestió d’estes parcel·les i oferisca l’oportunitat a la ciutadania per decidir el seu futur”.

D’altra banda, les associacions també reclamen “una autèntica participació pública”, perquè “els ciutadans i ciutadanes de Campanar i de la resta de València puguen decidir, opinar i proposar la utilització d’uns terrenys que en el seu moment, no podem oblidar, han sigut horta i han albergat alqueries on vivien famílies”.

“Nosaltres, a través del dret que ens empara la lliure opinió de pensar en el bé comú i no en l’econòmic, voldríem plantejar diverses propostes, com per exemple que els terrenys revertisquen el seu ús en terrenys d’horta, a través d’un projecte coherent i participatiu.

“També proposaríem que es rehabiliten l’Alqueria del Rei i adjuntes mitjançant un projecte integral, i que foren destinades a albergar espais per als llauradors, per a fer un museu viu de l’horta, dels costums tradicionals de la zona, recuperar la història del Pouet i de la partida de Dalt, tindre espais d’educació ambiental. Els espais externs oferir-los com a horts urbans, com a bancs de recuperació de llavors tradicionals i el cultiu d’estes, així com amb àrees recreatives integrades i respectuoses amb l’entorn.

“Davant tot l’exposat, demanem una resposta efectiva de l’administració per a protegir i millorar aquest espai d’Horta mitjançant la figura de Parc Agrari, que garantisca la protecció i la continuïtat de l’ús agrari, a través de la definició de les mesures necessàries per a aconseguir-ho, incloent actuacions agràries, en infraestructures i en el patrimoni, a fi de compatibilitzar l’explotació agrícola amb els usos socials i ambientals.”

L’escrit de denúncia i de reivindicació acaba demanat l’ajuntament “que revise la concessió atorgada a Rain Forest per a 50 anys, que retorne l’ús i la gestió d’estos espais a l’Ajuntament de València i que l’empresa gestora de Bioparc deixe de presentar propostes de megaprojecte difícilment realitzables, insostenibles, i que només responen a interessos econòmics i especulatius.“