‘Padre Ángel’: “Les persones del ‘Aquarius’, són víctimes de la pobresa i la falta de molts drets, i no obstant això mereixen la mateixa dignitat que nosaltres”

'Padre Ángel': "En qualsevol dels nostres projectes acollim voluntaris, i el voluntariat és una ajuda a l'un altre que purifica a un mateix…"

143
Ajuntament València

Angel García Rodríguez, més conegut com ‘el Padre Ángel’, va nàixer a Mieres (Astúries), l’11 de març de 1937. És un sacerdot diocesà i fundador de diferents associacions, entre les quals destaca, l’Associació ‘Mensajeros de la Paz’.
La labor del ‘Padre Ángel’ ha sigut guardonada amb el Premi Príncep d’Astúries de la Concòrdia, i moltes altres condecoracions nacionals i estrangeres.

P.- Per a qui no li conega, qui és el ‘Padre Ángel’?
R.-
Una persona molt normal, que es va fer capellà de jove i s’ha dedicat a lo social, perquè va fundar una ONG laica.

P.- Com va nàixer el projecte de ‘Mensajeros de la Paz?
R.-
En eixir del seminari, em vaig atrevir a crear els primers projectes d’acolliment, al costat d’un amic, també sacerdot. Obrim llars per a orfes a Astúries i després vam anar creixent i estenent la nostra labor a altres persones desateses: ancians, víctimes de violència, persones amb discapacitat, migrants…

P.- Va ser un camí fàcil?
R.-
Vam tindre i continuem tenint dificultats, perquè és un treball dur, molt en contacte amb el sofriment dels altres. Però també la generositat dels treballadors, voluntaris… i la força dels usuaris és una injecció de vida. Al final, vam créixer com un gra de mostassa i estem orgullosos de sembrar la societat d’empatia.

Carpa Misioneros de la Paz Aquarius Valencia
Actualitat Valenciana

P.- Ha estat vosté en el Port de València rebent al ‘Aquarius’, quin tipus d’ajuda els ha proporcionat?
R.-
La simple ajuda de veure’ls, acostar-me, ficar-me en un cotxe i anar a València pel fet d’estar en este moment de l’arribada, per a dir-li a la societat que la solidaritat que hem tingut amb l’Aquarius és necessària amb les altres embarcacions. Per això uns dies després he estat també a Motril, amb Creu Roja. Els hem cedit un pis d’acolliment el nostre proper al port. A més, vaig estar saludant a centenars de migrants. Havien arribat en llanxes i només ens demanen una oportunitat. Hem de convéncer-nos, no tindre por i acollir amb dignitat.

P.- Què li diria a la gent que es queixa de l’acolliment del ‘Aquarius’?
R.-
El que acabe de dir… Que pensen en els riscos de la travessia: separació familiar, violacions, maltractament, estafa, debilitament físic, naufragi… si es posen en perill, és perquè estes persones fugen de situacions molt més greus. Són víctimes de la pobresa i la falta de molts drets, i no obstant això mereixen la mateixa dignitat que nosaltres.

P.- Quina és l’ajuda que més li demanden, mitjançant ‘Mensajeros de la Paz’?
R.- També a Madrid, a Espanya, em trobe amb moltes penúries. Persones sense llar. Famílies senceres sense recursos econòmics per a sobreviure, veïns que oculten la seua pobresa energètica o que s’enfronten a un desnonament… però la veritat és que l’especialment urgent, en este moment de la història que travessem, és donar una solució responsable a aquesta crisi de refugiats.

P.- Ara amb la finalitat del col·legi, hi ha molts xiquets que es queden sense menjador, la qual cosa repercuteix en menors que passen fam, quines mesures duu a terme ‘Mensajeros de la Paz’ per a evitar este fet?
R.-
Moltes vegades fins i tot certs ajuntaments ens han demanat que ens responsabilitzem durant l’estiu de suplir amb el nostre servei de menjador el dels col·legis que s’interromp, perquè hi ha menors que només gràcies a este menú fan un menjar digne i equilibrat al dia, ja que a les seues cases els seus pares tenen molts problemes per a omplir la nevera.

P.- Quins projectes nous té ara mateix? I en un futur?
R.- Seguir al costat dels pobres.

P.- Com animaria a la gent a col·laborar amb ‘Mensajeros de la Paz’?
R.-
En qualsevol dels nostres projectes acollim voluntaris, i el voluntariat és una ajuda a l’un altre que purifica a un mateix… Estant prop de les persones que tenen problemes descobrim la millor manera d’ajudar-les: entendre-les i estimar-les.

P.- Quines vies de col·laboració hi ha?
R.-
Es poden fer donacions a través de la nostra pàgina web i donacions en espècie, col·laborant amb quilos d’aliments per als nostres bancs solidaris. I de nou, atenent amb el nostre temps a través del voluntariat en els nostres menjadors socials, restaurants solidaris, rober i banc solidari.