Els pares d’una xiqueta autista lamenten que Educació no li brinda l’atenció necessària

La presidenta de la Fundació Mira'm, Marisa Samblás, ha assegurat que entre les necessitats de la xiqueta i la resta dels seus companys "hi ha un abisme"

Els pares de Martina, una xiqueta amb autisme moderat, han emprés una campanya a les xarxes socials per denunciar que la conselleria d’Educació ha atorgat a la seua filla una plaça -encara provisional- en una aula ordinària per al pròxim curs escolar malgrat que la mateixa Conselleria determinà que la xiqueta necessita ser escolaritzada en una aula especialitzada de Comunicació i Llenguatge (CyL).

Des de la Conselleria d’Educació han senyalat que les aules de Comunicació i Llenguatge (CyL), que proporcionen atenció especialitzada a grups de 8 alumnes, és un recurs educatiu que valoren especialistes psicopedagògics “mitjançant el diagnòstic que presenta” l’alumne, i han afegit: “amb el diagnòstic d’aquesta xiqueta, de TEA moderat, l’equip estima que iniciés el curs a l’aula ordinària del centre educatiu que ha triat”.

PublicitatTroballengua  

La mare de la xiqueta, Laura Cuerda, ha asseverat en una entrevista telefònica amb EFE que té la documentació que prova que la Conselleria establia que Martina “necessita ser admesa en el CyL“, ja que “necessita suport per a totes les tasques”.

Segons fonts de la Conselleria, “la seua edat i el tipus i grau de TEA (Trastorn de l’Espectre Autista) que presenta recomanen que l’alumnat estiga en una aula ordinària de tres anys i que a partir del tracte específic que reba puga compartir des de l’inici una dinàmica d’aprenentatge al costat de la resta dels companys”, i segons les mateixes fonts, la xiqueta “rebrà, per descomptat, l’atenció de l’equip psicopedagògic”.

No obstant això, la mare relata que quan va ser a reclamar al col·legi -el CEIP Angelina Carnicer-, la directora del centre li assegurà que si la xiqueta va a una aula ordinària, “malgrat que, en teoria, hauria de rebre atenció de l’equip psicopedagògic”, a l’escola no “donen proveïment” i no poden garantir-li aquests recursos.

Cuerda subratlla que busquen difusió per reclamar que “cap xiquet estiga privat d’atenció per falta de recursos”, ja que encara que la seua filla finalment fos admesa en el CyL, “això suposarà el fet que haurien de llevar-li la plaça a un altre alumne” perquè hi ha un límit màxim de 8 estudiants per aula.

La mare de Martina sosté així mateix que, en anar a reclamar a Conselleria va poder parlar amb la inspectora d’Educació encarregada de les aules ordinàries, però no amb la persona responsable de l’atenció especialitzada, que a ara com ara “no els agafa el telèfon” i amb qui els pares solament han parlat una vegada, en una conversació en què “desmentia que la xiqueta no fora a estar atesa”, segons Cuerda, “en un to bastant agressiu”.

Els pares reivindiquen a més que, en cas que acceptaren escolaritzar a la seua filla en una aula ordinària, no podria seguir rebent teràpia en un centre de la Generalitat en el qual està tractada actualment.

La presidenta de la Fundació Mira’mMarisa Samblás, ha assegurat a EFE que entre les necessitats de la xiqueta i la resta dels seus companys “hi ha un abisme” i que inclusió “no solament és estar a la classe amb 25 alumnes més” perquè Martina no està “ni en el nivell ni en el ritme” d’una classe ordinària. EFE

PublicitatDesdejuna amb Actualitat Valenciana