60 ANYS D’UNA DATA QUE MARCÀ LA HISTÒRIA DE VALÈNCIA: LA GRAN RIUÀ DE 1957.

0
856

Era dissabte 12 d’octubre de 1957 i plovia intensament sobre València.
L’endemà, diumenge 13 d’octubre, el dia va despertar desagradable encara que va ploure poc i sense intensitat.
Tot i així, aquell dia el diari Las Provincias ja anunciava que “El llit del Túria venia crescut, encara que no de manera alarmant”.

A les nou i mitja del diumenge 13 es van rebre les primeres trucades d’alarma al Govern Civil, anunciant des de Pedralba i Vilamarxant la crescuda del riu. A les onze de la nit es va decidir donar la veu d’alarma a la Guàrdia Civil, Policia, vigilants i serens de València perquè estigueren en situació d’alerta. Curiosament a València no plovia en aquells moments.
Poc després de la mitjanit del dilluns, tal dia com hui 14 d’octubre, les soques i els troncs flotants van començar a tapar els ulls dels ponts històrics de la ciutat. Les alarmes van començar a sonar i els guàrdies i vigilants a alertar la població.
I llavors el Túria va trencar el límit…

L’aigua va començar a desbordar l’ampit del riu, i les primeres onades van inundar els carrers. Tot just en aquell moment la plutja començà a caure amb fúria. Allò va ser l’inici de la gran tragèdia…
Els esdeveniments que van succeir a partir d’aquell moment són ben coneguts per molts valencians, alguns encara actualment testimonis vius del que va passar fa 60 anys.
Passat el malson, va ser moment d’avaluar els danys: la superfície inundada va ser calculada en 2.211 hectàrees, però l’anomenada “batalla del fang” es va centrar en uns 11,2 quilòmetres quadrats de zona urbana, on els militars es van trobar una mitjana de 25 centímetres espessor de fang.

És difícil valorar de manera fiable el total dels danys produïts per la riuada. Oficialment es van comptabilitzar 81 morts, 52 a la ciutat de València i 29 a la resta de les comarques dels voltants. Però extraoficialment es considera que es van superar el centenar de morts, encara que hi ha fonts que asseguren que es va arribar als 300 morts, ja que grups de barraques que existien a l’interior del llit del riu a València van desaparèixer completament, sense que se sàpiga amb certesa quants dels seus habitants van perdre la vida, ja que no hi havia un cens fiable d’ells.

Es calcula que unes 800 habitatges van ser destruïdes o van haver de ser enderrocades com a conseqüència de l’aigua, i altres 300 més van patir danys parcials.
Les pèrdues econòmiques en la indústria, el transport, l’agricultura, etc. tampoc són molt clares, però les xifres de pèrdues s’estimen entre 3.200 i 4.400 milions de pessetes.

Curiosament la Plaça de la Mare de Déu no es va inundar, cosa que més endavant va ser considerada miraculosa. Tampoc el carrer del Miquelet, la Plaça de la Reina ni el Palau Arquebisbal. La Valentia romana de fa 2.000 anys romangué intacta: el turó on va ser construïda la primera ciutat va demostrar que els fundadors romans sabien molt bé on tenien que situar-se.
En canvi, la zona del carrer Doctor Olóriz, situada a continuació del pont de Sant Josep a l’altra banda del riu, va registrar la major inundació de la ciutat, on l’aigua va superar els 5 metres d’alçada.

Hi adjunte un mapa de la ciutat, on hi he assenyalat amb un quadrat groc l’única zona del centre de la ciutat que va quedar lliure de les aigües, l’antiga ciutat romana, i amb un rectangle roig l’esmentat carrer Doctor Olóriz, que com he comentat va patir la major altura de les aigües.
Adjunte també a l’apunt un curiós gràfic de l’època, on d’una manera gràfica s’assenyalen les alçades que van arribar a cobrir les aigües en diferents zones de la ciutat.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here