En el mes de maig del 2020, vaig publicar un article en què parlava del descobriment d’un xicotet refugi de la Guerra civil, produït durant les excavacions realitzades en un cèntric solar de la ciutat, proper a la plaça de l’Ajuntament.
Ací teniu l’enllaç a aquest article, la lectura del qual recomane abans de continuar llegint aquest:
Aquest tipus de refugis no eren públics sinó particulars, sent construïts per iniciativa privada en els soterranis o en els patis posteriors de les cases o altres habitacles, per tal de garantir la seguretat dels membres d’una família o dels veïns d’un immoble. Responien a tipologies i a estructures molt diverses. Normalment tenien dimensions mitjanes o reduïdes, ja que s’havien de adaptar a espais menuts normalment ja existents als immobles.
El nombre total de refugis que es van construir a la ciutat de València arran d’un decret del Govern de la República de 28 de juliol de 1937, on es va decretar la creació de la Junta de Defensa Passiva de València, es desconeix amb exactitud, encara que el treball més complet publicat fins ara, una tesi doctoral del historiador Jose Peinado Cucarella titulada “La defensa de la ciudad de València 1936-1939. Una arqueologia de la Guerra Civil española” de l’any 2015, presenta un llistat que arriba fins als 330 refugis. Sense cap dubte, un patrimoni defensiu que podem qualificar d’únic a tot Espanya.
En la Llei 9/2017 de la Generalitat Valenciana (modificació de la 4/1998 de Patrimoni Cultural Valencià), es contempla explícitament la seua protecció com a Bé Immoble de Rellevància Local (BIRL), en què s’inclou “el patrimoni històric i arqueològic civil i militar de la Guerra Civil, a més dels espais singulars rellevants i històrics de la capitalitat valenciana de la Segona República, com tots aquells edificis que es van fer servir de seu del Govern republicà”.
Doncs bé, basant-se en un informe encarregat per l’Ajuntament a una arqueòloga, es conclou que “es tracta d´un refugi de xicotetes dimensions, amb un estat de conservació i estructural deficient, per la qual cosa les seues possibilitats museístiques i expositives són limitades“.
L’informe de l’Ajuntament continua dient que segons el referit informe tècnic (fet per l’arqueòloga) “no s’han documentat estructures de la suficient entitat per a la seua inclusió com a bé de Rellevància Local a l’inventari General de Patrimoni Cultural Valencià, ni que justifiquen la seua conservació in situ, resultant innecessari per tant modificar el projecte constructiu sotmès inicialment a avaluació (…) Desapareguda a més l’afecció d’indole patrimonial, s’alça automàticament la mesura cautelar que va establir per la seua pròpia iniciativa l’Ajuntament de València, en supeditar-se l’atorgament de la llicència a l’obtenció de l’informe de viabilitat…”
La disposició final, emesa per la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, acorda el que es pot llegir a continuació a l’informe original encarregat per l’Ajuntament:
Dissortadament, amb aquest informe l’Ajuntament donava llum verda a la desaparició del refugi. Un informe “de part”, no pluridisciplinar com hauria calgut, tal com recomana la llei del Patrimoni Cultural valencià en el seu article 47: “els documents… (hauran)… de ser redactats per equips pluridisciplinaris en la composició dels quals participaran necessàriament titulats superiors de les disciplines d’arquitectura, arqueologia, història de l’art i etnologia o antropologia, que garantisquen la solvència tècnica dels treballs“. En aquest document es va prendre en consideració exclusivament el seu valor edilici, però no altres valors patrimonials tan importants com poden ser els de la memòria democràtica, que molt probablement haurien aconsellat la seua conservació com a part de la memòria immobiliària de la Guerra civil espanyola.
A continuació podeu veure un parell de fotografies que il.lustren la desaparició d’aquest testimoni de la Guerra civil espanyola. L'”abans i el després” d’un xicotet refugi de la Guerra Civil que va existir al bell mig de la ciutat de València:
A continuació podeu llegir l’informe complet emés per l’Ajuntament sobre la valoració final feta del refugi (gentilesa del Círculo por la Defensa y Protección del Patrimonio- César Guardeño):
