Aquelles antigues targetes de felicitació nadalenca.

A mitjans del segle XIX sorgeix en el món de les representacions gràfiques una modalitat d’imprès estretament relacionada amb diverses activitats socials. En l’àmbit de les relacions de la vida familiar i social burgeses, es generalitzà l’ús d’una sèrie d’elements impresos per recordar les dates més assenyalades: felicitacions de tot tipus arribaven en el dia de l’onomàstica o de l’aniversari, en Nadal, Any Nou o en el dia dels enamorats.

 

La primera targeta de Nadal que es va editar va ser l’any 1843 per iniciativa d’un editor anglès, Henry Cole, que va encarregar uns dibuixos que després va imprimir i va remetre a les seues amistats. Amb el pas del temps la seua idea va anar poc a poc calant i es va generalitzar arreu de Gran Bretanya i d’altres països europeus.

No obstant això, amb anterioritat a aquesta data, es té constància a Espanya d’una primera felicitació nadalenca impresa l’any 1831, obra dels repartidors del Diari de Barcelona.

 

Les felicitacions dels treballadors d’oficis públics eren repartides per aquests amb l’intenció d’obtindre una gratificació, unes estrenes com diem en valencià.

L’arribada de la cromolitografia al món de les arts gràfiques, a partir de mitjans del segle XIX, inundà de color les felicitacions que cada any manaven imprimir els servidors públics. Serens, forners, electricistes, fematers, aprenents, barbers, repartidors de diaris i altres treballadors felicitaven les Pasqües per mitjà de targetes amb una estètica pròpia molt característica.

 

En la major part de les targetes destacava la figura del treballador amb uniforme de gala, però també amb roba de treball ocupant-se de les tasques pròpies del seu ofici. En un segon pla solien aparèixer escenes de la Nativitat, aliments i begudes típiques d’aquestes festes, com ara el torró, el raïm, el cava, etc. Posteriorment apareixen altres elements que s’incorporen als altres símbols nadalencs. Per exemple l’avet i els objectes per a la seua decoració, les fulles de grèvol o escenes de famílies comprant figuretes del pessebre.

 

Les fórmules o frases de felicitació eren normalment les mateixes i estaven impreses o estampades a l’anvers de la targeta. Així “El carter li felicita a vostè les Pasqües de Nadal “o “El fanaler els desitja Bon Nadal”, mentre que el text en vers amb què el treballador demanava les estrenes feia referència a les peculiaritats del seu ofici.

Resulta molt curiós tornar a veure aquelles felicitacions dels treballadors públics de la ciutat de València, moltes d’elles mostrant monuments representatius de la ciutat. Una tradició ja perduda en el món digital i globalitzat actual, però que cada any per aquestes dates és bonic de recordar.

 

Al llarg d’aquest apunt he mostrat algunes d’aquelles felicitacions, que de segur els més grans encara recordaran amb afecte i enyorança.

Compartir aquesta publicació

Visites des de l'1 de febrer de 2022

Publicacions relacionades

El Garatge Guimerà, un garatge d’un altre temps.

Una garatge que ha desafiat impassible el pas del temps...

Els antics panells ceràmics de Philips.

Els únics panells ceràmics publicitaris que romanen a València...

La “finca dels collons” de València.

La finca que deixava bocabadats a molts dels viatgers que arribaven a València per l'Estació del Nord...

La font viatgera del Monestir de la Valldigna.

Una antiga font que va viatjar entre Simat de la Valldigna i València...

Les fonts “franceses” de València.

Les fonts "franceses" van ser de les primeres instal.lades a la ciutat després de l'arribada de l'aigua potable...

Els antics cantons arrodonits del centre històric de València.

Perquè els cantons dels antics palaus nobiliàris s'arredonien?