Balansiya, la medina islàmica de València, va ser, sobretot a partir de principis de segle XI, una ciutat populosa i desenvolupada, capital d’un regne de taifa.
En època d’Abd-al Aziz ibn Amir es va decidir construir una potent muralla defensiva per donar cabuda i protecció als barris que s’hi anaven desenvolupant. No obstant això, la ciutat aviat es va veure colmatada degut al seu ràpid creixement, per la qual cosa va ser necessari construir ravals fora d’ella, com ara el de Roters, la Xerea, la Boatella o el de l’Alcúdia, en el camí de Sagunt.
Un d’ells, el raval de la Boatella, que va sorgir al sud de la Medina, es va anar desenvolupant a partir de mitjans de segle XII sobre un espai agricola preexistent, regat per la sèquia de Rovella i els seus braços. La seua localització es correspondria aproximadament amb l’actual àrea urbana compresa entre la plaça del Mercat i la plaça de l’Ajuntament.
En època romana aquesta zona havia estat ocupada per un gran cementeri, el qual es localitzava a la vora d’una de les principals vies d’accés a la ciutat (com era habitual a les ciutats romanes), la via Augusta, que actualment es correspondria amb el carrer de Sant Vicent Màrtir.
Les cases, els carrers rectilinis i els atzucacs de la Boatella, i fins i tot un recinte al què sembla s’hi accedia al menys per dues portes, van anant sorgint al llarg d’uns vuitanta anys, els compresos aproximadament entre els anys 1150 i 1238.
L’any 1238, any de la conquesta de la ciutat per part de les tropes del rei Jaume I, representà un punt d’inflexió en la història de la ciutat. Moltes coses van començar a canviar a partir de llavors amb l’arribada dels cristians, també per al barri de la Boatella, que va començar lentament a esdevenir un barri amb característiques pròpies de la nova cultura i religió importada pels colons arribats d’altres regnes cristians.
Les antigues cases islàmiques del barri van donar pas a les noves cristianes. Els carrers, tradicionalment estrets de l’urbanisme islàmic, es van eixamplar i allargar. Els atzucacs, carrers tancats que agrupaven clans familiars, es van obrir i es van perllongar.
Però el curiós de tot això és que en bona part l’antic parcel·lari urbà musulmà fou respectat, i els nous carrers cristians es van ampliar sobre les antics islàmics. L’antiga trama urbanística d’època islàmica fou respectada. El resultat d’aquesta peculiar transformació el podem veure sorprenentment en l’actualitat, quasi un mil·lenni després de ser construit el barri de la Boatella pels musulmans de Balansiya, ja que podem passejar pels carrers d’aquesta part de València pel mateix espai urbà en què ho van fer, molts segles enrere, els habitants d’aquell raval islàmic. Caminar per carrers com el de les de Carabasses, dels Mallorquins, de Popul, del Poeta Llombart, Escolano, Madrina, Heura, Llanterna, entre d’altres, és fer-ho pel que podriem anomenar un espai urbà fossilitzat.
Aquesta és la conclusió a què va arribar l’historiador de la Universitat de València Alexandre Mateu Picó, després de realitzar un detallat estudi de les evidències aqueològiques obtingudes en excavacions realitzades en tota aqueixa zona, arran de la rehabilitació i construcció de nous habitatges.
Si voleu ampliar la informació publicada en aquest apunt, vos recomane el visionat de la seua conferència “La Boatella: de raval islàmic a barri cristià”, emmarcada en el col.loqui “Reconstruint el paisatge. Transformacions en l’espai i la gestió dels recursos durant la colonització ibèrica medieval (segles XII-XVI)” organitzat per la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana el 25 de març de 2021.
De segur vos resultarà molt interessant. Ací teniu l’enllaç a la conferència: