Caminant sobre llambordes de pedra rogenca, característiques de la València de fa un segle.

Caminar pel barri de Ciutat vella de València de vegades pot resultar-nos un estimulant viatge al passat. I no només per la quantitat de construccions antigues que podem veure en els seus carrers i places, sinó també pel propi sòl que xafem.

Actualment la immensa majoria dels carrers de la ciutat estan asfaltats. Els antics empedrats fa dècades que han desaparegut, en ser engolits pels asfaltats i reasfaltats a què han estat sotmesos els carrers dels nostres barris. O al menys, això pensàvem…

Passejant pel barri de la Seu, el més antic però alhora el més turístic de la ciutat, podem trobar quasi amagat un xicotet carreró pel qual quasi ningú no circula. Cosa, certament, ben sorprenent per trobar-se, com acabe de dir, en un barri que és recorregut diàriament per milers de turistes que visiten el centre històric de la ciutat.

Aquest menut oasi, que ens proporciona quan passem per ell un recés de tranquil·litat tot jut al bell mig de la ciutat, és el carrer d’En Pina, un carrer molt estret que es retorça en el seu traçat per comunicar els carrers de Tundidors i de la Corretgeria.

Quasi no passen cotxes per ell. Potser aquesta circumstància és la que ha fet que encara es conserve el seu antic empedrat de pedra rogenca, que no és un altre més que el roig (“rodeno”, en castellà), sól que era característic en la ciutat fa més d’un segle.

Fotografies de les llambordes de pedra rogenca del carrer d’En Pina (Fotografies pròpies).

El roig és una pedra sorrenca molt comú a la geografia valenciana. Podem trobar-la a prop de la ciutat, per exemple a la serra Calderona. El característic color rogenc de Mont Picaio, per exemple, li ve per estar format per roig.

El fet de ser un material local, molt abundant i d’una gran duresa, va fer que es recorreguera a ell per construir les vorades i les llambordes de València, i també el de molts altres pobles i ciutats valencianes.

Molt possiblement, bona part del roig que omplia les nostres ciutats provenia d’El Puig, on fa més d’un segle existia una pedrera d’aquest material.

L’empedrat del carrer En Pina ens retrotrau a èpoques passades, en què el color rogenc del roig omplia els sòls dels nostres carrers. Aquest és l’unic que podem trobar a Ciutat vella, però no a la ciutat, on encara podem gaudir-lo en alguns pocs carrers dels nostres barris.

Acompanyant les llambordes roges al carrer d’En Pina, podem veure també amb satisfacció com les antigues trapes d’embornal encara hi romanen, en no haver estat substituïdes per altres de més modernes. Són les originals colocades en la dècada dels 1920, fa ara quasi un segle. Sense dubte, de les més antigues que podem trobar a la ciutat.

Trapa d’embornal de l’any 1926, al carrer d’En Pina (Fotografia pròpia).

Compartir aquesta publicació

Visites des de l'1 de febrer de 2022

Publicacions relacionades

El Garatge Guimerà, un garatge d’un altre temps.

Una garatge que ha desafiat impassible el pas del temps...

Els antics panells ceràmics de Philips.

Els únics panells ceràmics publicitaris que romanen a València...

La “finca dels collons” de València.

La finca que deixava bocabadats a molts dels viatgers que arribaven a València per l'Estació del Nord...

La font viatgera del Monestir de la Valldigna.

Una antiga font que va viatjar entre Simat de la Valldigna i València...

Les fonts “franceses” de València.

Les fonts "franceses" van ser de les primeres instal.lades a la ciutat després de l'arribada de l'aigua potable...

Els antics cantons arrodonits del centre històric de València.

Perquè els cantons dels antics palaus nobiliàris s'arredonien?