En tres articles que vaig publicar anteriorment en aquesta web, havia parlat del primer sistema industrial d’enllumenat públic que es va instal·lar a València a partir de l’any 1844. Vos recomane la seua lectura abans de continuar la del present apunt. En aquests enllaços podeu llegir-los:
Els primers fanals d’aquest enllumenat que s’hi van instal·lar ho van ser a la Glorieta. El 9 d’octubre del 1844 va ser una data molt assenyalada per a la ciutat, ja que a banda de commemorar-se l’aniversari de l’entrada de les tropes del rei en Jaume I l’any 1238, s’hi havia convocat a tota la ciutadania a ser testimonis del primer encès de fanals de llum de gas en la història de València. L’expectació a la ciutat aquell dia va arribar cotes inimaginables. L’encesa de l’enllumenat al capvespre va deixar bocabadats els milers de ciutadans que s’hi havien aplegat, què no havien vist mai res paregut.
L’elecció de la Glorieta com a indret on es van instal·lar aquells primers fanals encesos per gas Lebón a la ciutat no va ser, però, casual. Perquè la primera fàbrica d’aquest gas que es va construir a València es va ubicar molt a prop d’aquell lloc. En aquella època la muralla tardomedieval de València encara envoltava la ciutat. La nova fàbrica de gas es va ubicar fora de la muralla, prop de la contigua Porta de la Mar, una de les dotze portes que tenia la muralla, a tocar de la Glorieta.
Aquell gas que produïa el “miracle” de la llum als carrers, s’obtenia amb la destil·lació del carbó d’hulla en forns refractaris a 1200 ºC. de temperatura. El gas obtingut de la seua combustió, després de ser depurat, s’emmagatzemava en grans dipòsits cilíndrics anomenats gasometres. En ells es regulava la pressió del gas, per a ser conduït en posterioritat, a través de canonades subterrànies, als diferents punts d’ús a la ciutat, es a dir, als centenars de fanals que s’hi van anar instal.lant a partir d’aquella data.
Però, com era aquella fàbrica de gas que alimentava la primera instal·lació d’enllumenat públic que tingué la ciutat?
A banda d’algunes poques fotografies d’època que ens la mostren de manera parcial, podem conèixer de manera prou precisa com era i on s’ubicava gràcies a una de les dues excel·lents litografies de València que va realitzar l’arquitecte i litògraf francès Alfred Guesdon l’any 1853, per a l’obra “L’Espagne à vol d’oiseau”. En elles Guesdon ens va obsequiar amb sengles vistes aèries de la ciutat, litografiades amb molt de detall.
La història d’aquestes magnífiques litografies aèries de la ciutat la vaig publicar en sengles articles que vaig escriure en aquesta web, els enllaços als quals podeu trobar a continuació. Vos aconselle la seua lectura, abans de continuar:
Les litografies les va anomenar: “València: vista presa des de dalt del pont de Sant Josep” i “València: vista presa des de dalt de la porta de la Mar”. Precisament aquesta última litografia és la que ens ofereix detall de com era aquella fàbrica de gas Lebon i on s’ubicava exactament. En el plànol actual de la ciutat, la fàbrica es situaria en l’illa de cases que formen els carrers del Comte de Salvatierra, Gravador Esteve, Colom i Sorní, molt a prop de la Porta de la Mar.
A la litografia de Guesdon s’observa una xicoteta muntanya d’hulla, materia primera que alimentava el forn de la fàbrica, situada just al costat de l’edifici que albergava el forn, que presentava una ximenera que emetia una densa fumera negra, fruit de la combustió del carbó. A continuació de l’edifici del forn s’hi observa un altre més menut, en front del qual s’ubicava el dipòsit cilíndric del gas o gasòmetre.
A l’altra litografia de Guesdon, la realitzada des de dalt del pont de Sant Josep, no s’hi observa la fàbrica perquè es troba a una certa distància del punt d’observació, però és apreciable de nou la densa fumera negra que llançava la seua ximenera, tal com podem observar a continuació:
