UNA CURIOSA I DESAPERCEBUDA INSCRIPCIÓ HISTÒRICA EN LA FAÇANA PRINCIPAL DE LA LLOTJA.

3
8542
OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Amb seguretat molts de vosaltres haurem passejat per davant de la façana principal de la Llotja de la Seda moltíssimes vegades, i de segur moltes d’aquestes voltes vos haureu bocabadats admirant els detalls de la seua extraordinària arquitectura gòtica i renaixentista.

Però també és molt probable que a molts se vos haja passat un curiós detall que només és possible apreciar si la mirem amb cura i “amb ulls curiosos”: la presència d’una curiosa i estranya inscripció llaurada en un dels seus carreus.
La inscripció, en què destaca una creu cristiana, diu: “Año 1732. Se ganó Oran a 9 de julio”.
Però, que significat pot tindre aquesta inscripció, el contingut del qual ens permet, sortosament, datar-la amb precisió? Contestaré a aquesta pregunta recorrent a la història.

Orà és una important ciutat d’Algèria situada a la vora de la mediterrània.
Aquesta ciutat va ser presa per l’armada espanyola en temps de Ferran el Catòlic l’any 1509, a iniciativa del cardenal Cisneros, dins de la seua política d’expansió pel nord d’Àfrica, durant la qual es van conquistar diverses ciutats costaneres.
La ciutat va romandre sota sobirania espanyola fins a la guerra de Successió, durant la qual els otomans, aprofitant la debilitat espanyola provocada per la guerra, van conquistar Orà i altres ciutats que es trobaven sota domini espanyol.
Finalitzada la guerra de Successió, Felip V va promulgar un decret en què declarava la seua intenció de reconquistar Orà.

L’expedició va començar a organitzar-se el 16 de març de 1732 en territori valencià, concretament al port d’Alacant. La persona responsable de la sua preparació era el príncep de Campo Florido, Capità General i Governador dels territoris de l’antic Regne de València.
El 16 de juny de 1732, una flota amb més de 500 vaixells, la més gran que mai s’havia vist en el mar mediterrani, salpava en direcció a Orà. Les tropes van començar a desembarcar a la costa africana dotze dies després. El dia 1 de juliol les tropes espanyoles conquerien de nou la ciutat, que va romandre sota el seu control fins a l’any 1792.
La notícia de la presa de la ciutat no va arribar a la Península fins al 9 de juliol, d’ací la data que apareix a l’esmentada inscripció.

Cal dir que en aquesta època, i des de la desaparició política del Regne de València com a conseqüència de la derrota d’Almansa, la Llotja romangué ocupada per tropes borbòniques fins 1762, tenint funció de caserna militar durant tot aquest temps.
Atès que el responsable de la preparació de l’expedició va ser precisament el Capità General de València, com he esmentat ades, potser algú va considerar realitzar aquesta inscripció com a recordatori en un dels edificis més significatius de la ciutat, com era la Llotja.

Adjunte a l’apunt una fotografia de la inscripció, i una altra de la façana a on assenyale la seua presència, perquè vos siga fàcil de localitzar quan passeu per de la seua façana en la plaça del Mercat:

 

 

 

3 COMENTARIS

  1. Buenas noches.Es con mucho interés que sigo su página por todas las curiosidades que va comentando.
    Tengo una pregunta. La columna y los jarrones que hay en el lateral de la catedral, más concretamente en la calle del Miguelete, qué son o qué representan? Vienen de alguna otra construcción y fueron puestos allí?
    Gracias, Manuela

    • Hola Manuela. Les columnes i gerros que pots observar al carrer Micalet provenen de l’antiga casa de canonges que existia adossada a la Catedral allà, que va ser enderrocada en els anys 1960. Es van voler conservar com a “record”. Moltes gràcies a tu pel teu interès per la pàgina!

  2. Muchas gracias, no había visto el comentario y acabo de enviar un mail. Perdon, no hagas caso del mail porque pregunta lo mismo.
    Qué interesante! Muchas gracias!

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here