De palau a pagoda: la desaparició de l’últim palau romàntic de València.

Si passegem per l’Albereda en direcció cap al pont del Reial, en arribar tot just enfront del jardí de Vivers veurem un edifici que esdevingué una de les icones de l’arquitectura avantguardista dels anys 1970 a València: l’edifici Ripalda, conegut popularment com “la Pagoda”.

Ací podeu veure-ho:

L’arquitectura d’aquest edifici no deixa indiferent a ningú. A alguns els agrada, a uns altres no, però de segur que el que molts desconeixen encara és que els seus fonaments s’asseuen sobre els d’un original palau construït en estil eclèctic, a finals de la dècada dels 1880, per a ser la residència de Josefa Paulín de la Penya, comtessa vídua de Ripalda.

Aquella dona tingué el capritx de construir-se en u dels horts de la seua família, situat entre els Jardins del Reial i l’Albereda, un palau amb aparença de castell romàntic, amb torres i mansardes.
Aquell original palau, la construcció del qual va encarregar a l’arquitecte valencià Joaquín María Arnau Miramón, va ser considerat com el màxim referent de l’eclecticisme romàntic valencià.

En el seu peculiar aspecte destacava una elegant torre redona rematada per un capitell, que li donava un veritable aspecte de palau de conte de fades.
La seua elegant i romàntica figura entroncava perfectament amb el paisatge de la València de finals del XIX. Un paisatge d’aspecte cortesà, envoltat de jardins enfront d’una ciutat que feia uns pocs anys que havia derruït les seues muralles medievals.

La imatge del palau des de la marge dreta del Túria, de segur resultaria impressionant, on destacaria la silueta de l’esvelta torre circular sobre el paisatge circumdant, en el seus primers anys lliure d’edificacions als seus voltants.

Dissortadament, la comtessa va poder gaudir d’ell pocs anys, ja que va morir aviat. Amb el pas dels anys el palau quedà temporalment desocupat.

Durant part de la Guerra Civil va ser utilitzat com a seu del Ministeri de Comerç del govern de la II República espanyola, durant el temps en què València fou capital d’Espanya entre novembre de 1936 i octubre de 1937.

La famila Marichalar, emparentada amb la Casa Reial espanyola, va ser des de l’any 1959 una de les propietàries d’aquell magnífic castell-palau.

Però en 1966 els hereus de la comtessa de Ripalda van decidir que els resultava molt més lucratiu enderrocar-lo que costejar el seu costós manteniment. Aquella operació immobiliària  preveia la requalificació sencera de l’illa de cases, que incluia l’antiga Fira de Mostres, aleshores ubicada tot just al costat. Ara se sap que aquella va constituir una de les operacions especulatives més opaques i lucratives per als seus promotors de la història recent de l’urbanisme valencià.

L’any 1969, la moderna “Pagoda” començà a alçar-se sobre les restes d’aquell castell-palau que, si existira a hores d’ara, seria sense cap dubte una de les icones arquitectòniques més fotografiades de la nostra ciutat.

Vos adjunte a continuació una comparativa de fotografies del Palau de Ripalda i de la Pagoda, preses des d’un punt de perspectiva prou paregut. Així vos resultarà més senzill fer la valoració d’allò que n’hi havia abans, i del que n’hi ha hagut desprès, i ara:

Compartir aquesta publicació

Visites des de l'1 de febrer de 2022

Publicacions relacionades

Les antigues columnes de les places de Manises i del Portal Nou.

Què fan dues antigues columnes desubicades en sengles places de València?

L’altra porta de l’antic Hospital General de València.

Una de les entrades a l'antic conjunt hospitalari de València...

La porta trashumant de l’antic Palau de Jura Real de València.

La interessant història d'una antiga porta d'un palau neoclàssic...

Adéu refugi, adéu!

La desaparició d'un xicotet refugi de la Guerra civil espanyola...

Què fa una portada del segle XVI en una església del segle XX?

Una antiga portada renaixentista, donant entrada a una església construïda en els anys 1950...

Un solitari pòrtic d’accés als jardins de l’Hospital.

Actualment només ens queda en el record un solitari pòrtic de tres arcs, corresponent a un magnífic edifici ja desaparegut...