L’antic escut medieval de València, a la Porta dels Apòstols de la Catedral.

La porta gòtica de la Catedral de València, coneguda com a Porta dels Apòstols, és sense cap dubte una de les joies que presenta aquest edifici.
D’estil gòtic francès, la data de la seua finalització es desconeix amb exactitud, encara que sí que se sap que a mitjans del segle XIV, concretament l’any 1354, ja estava acabada.

La porta s’obri esbocada sobre un mur ressaltat, i consta de 3 arquivoltes decorades amb sants, àngels i profetes, en total 48 estàtues. Sobre uns pilars es recolzen els dotze apòstols, d’ací el seu nom. I sobre aquests pilars podem trobar els escuts del Rei, els de diferents famílies nobles de la ciutat i representacions gremials de la ciutat.
Però si observem “amb ulls curiosos” aquests escuts, concretament els del pilar dret que està més pròxim a la porta, a l’altura aproximada del cap observarem un estrany escut que no pertany a cap de les categories abans esmentades.

Ací teniu la seua localització, per a ajudar-vos a trobar-lo ràpidament:

Sorprenentment, aquest escut correspon al que tenia la ciutat de València abans del que coneixem actualment (l’escut quadrat recolzat sobre un vèrtex amb les barres de la Corona d’Aragó, la corona, la ratapinyada, les dues L coronades i les dues branques de llorer).

Aquest és l’actual:

Després del pas de la ciutat de València a mans de cristians, arran de la seua conquesta als musulmans l’any 1238, el Consell municipal va voler dotar-la d’un escut propi, un distintiu que la singularitzara dels de la resta de poblacions importants de la seua època.
No es coneix amb exactitud el seu origen, però sí que es conserven algunes de les seues primeres manifestacions a partir del segle XIV, tant reproduït en segells de placa en la documentació d’alguna institució municipal, o esculpit en pedra, com és el cas d’aquest en la porta gòtica de la Catedral.

Aquest escut va estar vigent fins a l’any 1377, en què Pere el Cerimoniós li concedeix a la ciutat el privilegi d’utilitzar les seues armes reals (les quatre barres) i la corona reial, en reconeixement a la seua lleialtat durant la guerra contra Pere el cruel de Castella, durant la qual la ciutat va resistir dos setges.

Si observem amb curiositat l’escut, observarem en ell els següents elements: el que semblen ser unes onades d’aigua; sobre elles una muralla emmerletada amb una porta; i sobre aquesta una torre de cos hexagonal o octogonal, amb finestres de traceria gòtica i rematada amb una teulada.

Ací el podeu veure:

Molts anys desprès de 1377, encara es possible trobar algunes representacions d’aquest antic escut associat amb la ciutat, probablement en haver estat copiat d’antics documents pels seus autors. Així, per exemple, apareix representat en el mapa de Valentia Regnum del geògraf i cartògraf flamenc Gerard Kremer, de l’any 1639, pertanyent al seu “Atlas Novus“, com podem veure a continuació:

I també en la “Primera parte de la Coronica general de toda España y especialmente del reyno de Valencia” de l’historiador valencià Pere Antoni Beuter, de l’any 1546:

En aquest escut podriem interpretar que les onades d’aigua poden estar referides al fet que la ciutat es trobava parcialment envoltada per un riu (el Túria). Que la muralla estava referida al seu recinte emmurallat (la ciutat tingué una robusta muralla construïda en l’època musulmana, des del segle XI fins al segle XIV). I la torre que s’observa per darrere de la muralla bé podria interpretar-se com el d’un campanar cristià, o també com el del cimbori octogonal de la Catedral, llavors encara d’un sol cos, ja que el doble cos que presenta actualment va ser construït en el segle XV, data prou molt posterior a la de l’escut, encara que això no deixa de ser més que una interpretació de l’autor d’aquest article.

Ací podeu veure les “analogies” entre el cos del cimbori i la torre representada en el escut medieval, només com a curiositat i sense que açò signifique la seua identificació, com he dit només interpretativa de l’autor:

Compartir aquesta publicació

Visites des de l'1 de febrer de 2022

Publicacions relacionades

El campanar del Micalet. I perquè del Micalet?

La curiosa procedència del nom del Micalet...

El fotògraf Jean Laurent i el curiós calze gravat en un carreu de la porta romànica de la Catedral de València.

Un curiós calze gravat a la porta romànica de la Catedral de València, retratat en una antiga fotografia...

El pont del carrer de la Barxilla, inspirat en un projecte de Miquel Àngel.

La sorprenent inspiració del disseny pont del carrer de la Barxilla...

El desaparegut fanal 529 de la Catedral de València.

El record d'un antic fanal d'enllumenat per gas, en una cantonada de la Catedral de València...

Podem imaginar-nos una Catedral de València sense la seua porta del Apòstols?

Va estar a punt de succeïr en el segle XVIII. Podriem haver tingut una Catedral de València sense la porta dels Apòstols...

Una làpida davall de l’arc d’entrada de la porta dels Ferros de la Catedral de València.

La construcció de la portada barroca de la Catedral de València, va ser possible gràcies a la donació d'una rica vídua de València...