EL BARRI DE ROTERS, UN MODERN EIXAMPLE EN LA VALÈNCIA ISLÀMICA.

0
1357
Acadèmia Valenciana de la Llengua  

El perímetre de l’antiga muralla islàmica de València és perfectament conegut a través de les nombroses restes que encara n’hi ha per tot arreu de Ciutat Vella. 

L’actual carrer de Roters i la plaça del Carme, al barri del Carme, quedaven extramurs la sòlida muralla que protegia València dels seus enemics des del segle XI.
Però si visitem el Convent del Carme, construït fora d’aquella muralla, ens trobarem amb la sorpresa de veure com en els seus fonaments es trobaren i es conserven actualment traces d’alguns habitatges d’aquella època, amb el seu paviment de maons rojos i grocs originals, típicament andalusí, un pati decorat, un pou i un carrer orientat nord-sud. Aquestes restes es poden veure baix del sòl del convent a través d’un vidre. 

El que hajen eixit ara a la llum fa un temps es deu al fet que van ser amagats durant la seua construcció a finals del segle XIII. La seua troballa actual va ser gràcies a les excavacions realitzades en els darrers anys per a la recuperació de l’edifici.
Però, a què pot ser deguda la presència d’aquestes restes de ciutat musulmana fora de les seues muralles?

Els arqueòlegs municipals van establir la presència d’aquest barri extramurs des del segle XI, del qual s’ha pogut determinar que tenia un traçat ortogonal, amb carrers rectes i relativament amples que comptaven amb una canalització central, a la qual s’abocaven els residus de les cases i de les activitats dels tallers artesanals.
Ens trobem, doncs, amb un barri perfectament planificat per les autoritats islàmiques de la pròpia ciutat, amb un disseny regular de carrers perpendiculars i dotat de les infraestructures necessàries, és a dir, d’una estructura urbana molt diferent a la típica de les ciutat islàmiques, amb carrers retorçats i estrets. 

Aquell barri tenia, a més, extenses hectàrees de terres de conreu, una necròpolis i habitatges en què s’ubicaven nombrosos tallers d’adovadors de pells o blanquers (activitat que ha donat nom al veí carrer de Blanqueries):

 

Al remat, podriem dir que ens trobem davant d’una mena d’antiga versió de l’actual barri de l’Eixample de València, però construït vuit segles abans en en plena època de la Balansiya musulmana.

Les darreres troballes arqueològiques realitzades en altres ciutats de l’entorn, com ara a Dénia, confirmen que es tractava d’una pràctica prou habitual en el urbanisme islàmic quan es tractava de crear nous barris, fora de les medines o ciutats velles.

Adjunte a l’apunt sengles fotografies del paviment d’una de les cases islàmiques trobades al Convent del Carme que he esmentat ades, on s’hi aprecia la decoració almagra típica andalusina, senzilla i geomètrica:

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here