En un apunt publicat fa un temps, vaig parlar dels dos grans plànols que constitueixen la principal referència cartogràfica històrica existent de la València dels segles XVII i XVIII: el d’Antonio Mancelli, dibuixant i cartògraf italià, i el del pare Vicent Tosca.
Si passegem pel històric carrer de Serrans, a l’altura del número 17, trobarem la casa en la qual va nàixer l’any 1651 el pare Tosca.
A la capçalera d’aquest apunt podeu trobar una antiga litografia amb el seu retrat.
A la seua tasca com teòleg i cartògraf, hauríem d’afegir-hi les seues importants facetes de matemàtic, físic, filòsof, enginyer i astrònom. Per tot això, mereix ser considerat com tot un referent intel·lectual en la València de finals del XVII i principis del XVIII, en què va desenvolupar un paper molt destacat en la introducció i difusió de la ciència i la filosofia modernes, sobretot a traves de les seues obres “Compendi Mathematico” i “Compendium philosohicum”.
Malauradament la seua figura i el seu meravellós enginy han romàs injustament desconeguts fins i tot per a molts dels valencians. La seua claredat per explicar els seus pensaments va ser ben acreditada en els seus estudis d’humanitats, filosofia i teologia. I la seua increïble facilitat per escriure, la seua extensió intel.lectual a totes les Ciències i les Arts, el seu gust, sever judici i afany per ensenyar-les, van contribuir a engrandir la seua figura.
El seu plànol de València fet en perspectiva cavallera, que va veure la llum l’any 1704, és un veritable tresor per a tots els valencians per la minuciositat amb la que va traçar els carrers, places i els edificis publics i privats de la ciutat, fins a tal punt que si l’acomparem amb una fotografia aèria actual, només podrem trobar uns centímetres de desviació en el traçat del perímetre de la ciutat vella. Fins a l’alçada dels edificis està perfectament definida.
Es diu que durant la seua pressa de dades per a fer el plànol, el pare Tosca passejava tots els racons de la ciutat “amb ulls curiosos”, carregat amb el seu cavallet i amb innombrables làmines i altres elements de dibuix. A cada cantonada la gent observava com s’aturava per prendre les seues notes i referències, per la qual cosa se li va arribar a conèixer afectuosament amb el mot del “Capella de les ratlletes”.
Adjunte a l’apunt una fotografia actual de la seua casa natalícia, assenyalada amb una fletxa roja, situada al carrer Serrans, i la seua localització precisament en el plànol de 1704 que ell va dibuixar i que ens ha llegat a tots valencians per a la posteritat.
