Si passegem pel carrer del Comte de Montornés de València, eix vial del barri de la Xerea que uneix la plaça de Tetuan amb la de Sant Vicent Ferrer, a l’altura del numero 7 passarem per davant d’un edifici de poc més d’un segle d’antiguitat que té la peculiaritat d’albergar la institució farmacèutica més antiga del món: el Col·legi de Farmacèutics de València.
El segle XV va ser una època de gran esplendor a tots els nivells en l’antic Regne de València, i particularment en el seu Cap i casal, la ciutat de València.
La ciutat lluïa amb llum pròpia com una de les més pròsperes i comercials de sud d’Europa. En aquest ambient d’esplendor s’obriren centres que mostraven la sensibilitat social existent aleshores en la societat d’aquella gran ciutat, la més gran dels regnes peninsulars en aquells moments, com ara el primer manicomi que va obrir les portes al món occidental, o la institució benèfica de xiquets orfes que, a hores d’ara, és l’orfenat més antic del món encara en funcionament.
Sobre aquests dos fets vaig publicar fa un temps sengles articles en aquesta pàgina web, els continguts dels quals podeu llegir-los en aquests enllaços:
És en aquest context en què la reina Maria de Castella, esposa d’Alfons el Magnànim, atorgà el 20 de març de 1441 el privilegi per a la creació del Col.legi de Farmacèutics de València, conegut com “d’els Apothecaris de la Ciutat i Regne de València“, amb capacitat i independència suficients com per ser considerat el primer en el seu gènere arreu del món.
Aquest Col·legi naixia poc més d’un segle després que es reconeguera per primera volta la figura de l’apotecari com a tal, l’any 1329.
Després de la concessió d’aquell privilegi, els apotecaris valencians van celebrar el 22 de desembre de 1443 el seu primer capítol d’elecció de rectors en la que va ser la seua primera seu, la Capella del Monestir de Santa Maria Magdalena, que havia estat fundat per Jaume I l’any 1240. Moguts per la devoció que professaven a aquesta Santa, van proclamar-la com la seua Patrona.
Val a dir també que aquest Col·legi va ser el primer a establir la col·legiació obligatòria prèvia a l’exercici professional, i també el primer en regular l’establiment de les noves farmàcies. Això succeïa l’any 1448.
La jurisdicció de Col·legi valencià es va extendre a tot el Regne. Fou el primer de la Corona d’Aragó en disposar d’una Concòrdia farmacèutica per a l’elaboració i valoració dels medicaments compostos.
El pes de València i del seu Col·legi de Farmacèutics es va fer novament palés l’any 1603 quan la institució publicà la primera Farmacopea oficial espanyola, amb la titulació també de Reial en haver estat autoritzada pel rei Felipe III. Aquesta farmacopea, de més de 400 pàgines d’extensió, recopila la preparació, conservació i dispensació de medicaments d’aquella l’època, tant d’origen vegetal, com animal i mineral, alguns de tradició grega i àrab.
L’obra es va imprimir a la impremta valenciana de Crisòstom Garriz, on en 1604 va començar la seua distribució a la resta de la Corona d’Aragó, Castella, França i Itàlia.
La transcendència científica d’aquesta obra va fer que es reeditara l’any 1698 mitjançant un nou privilegi de Carles II, com a una nova edició per al Col·legi de Farmacèutics de Saragossa.
L’any 1906, el rei Alfons XIII declarà Corporació oficial al Col·legi de Farmacèutics de València, i en 1916 li va concedir el títol de “Molt Il·lustre” per les seues accions humanitàries a les riuades esdevingudes d’aquells anys. Des d’aquell any a la institució se la coneix també per les sigles de MICOF, “Muy Ilustre Colegio Oficial de Farmaceuticos”.
