EL CONVENT DE BETLEM I EL CEMENTERI DELS EMPESTATS DE VALÈNCIA.

0
761

En l’apunt anterior havia parlat del Cementeri dels empestats de València, creat arran de la greu epidèmia de pesta bubònica que es va originar a la ciutat a mitjans any 1647.

Fa un temps vaig publicar també en aquesta web un article sobre el convent de la Nostra Senyora de Betlem (ací teniu l’enllaç per llegir-ho: https://actualitatvalenciana.com/passejantvalencia/lesglesia-i-els-claustres-renaixentistes-desapareguts-del-convent-de-betlem/).

Construït extramurs l’any 1665 (com molts altres convents que van poblar l’extraradi de la ciutat entre els segles XVI i XIX, fent de València una veritable “ciutat conventual”), el lloc que es va triar per a la seua ubicació va ser justament al costat del dit cementeri, el qual havia estat creat tot just dues dècades abans. Per aquesta raó, a aquest cementeri se li va a conèixer també amb el nom de cementeri de Betlem.

Aquest indret actualment es correspondria amb la intersecció dels carrers Conca i Guillem de Castro.

Inicialment la funció del Cementeri dels empestats era la d’allotjar els cossos dels morts d’aquella tremenda epidèmia que patí la ciutat l’any 1647. Però amb el pas del temps, això no va ser sempre així. Perquè a aquells morts per la epidèmia s’hi van anar afegint els d’altres persones que morien a la ciutat, degut al fet que les parròquies, per estar els seus cementeris intramurs pròxims a la saturació, els derivaven a aquest cementeri per a ser soterrats.

Aquesta situació va afectar greument a la congregació del convent, atès que la pudor que amanaven els cossos allà soterrats era clarament perceptible pels seus moradors. Aquestes molèsties van ser descrites en una instància que va remetre la Superiora del convent al Capità General Duc de la Roda, el 7 d’Abril de 1794, que deia així: “Es tanto el hedor, y corrupción que exhalan los cuerpos difuntos que conducen al citado Cementerio que ha sucedido en cierta ocasión enfermar veinticuatro Religiosas y de estas haber muerto algunas por el aire pestilente y nocivo que recibieron (…) añádese a todo lo dicho, que un lugar tan santo y sagrado como el Cementerio, donde se entierran cuerpos gloriosos, que están gozando de la presencia de Dios, por su mala disposición, sirva para pasto de perros y apacentar ganados, como se ha visto y sobre ello declararan testigos, verificándose igualmente entrar en él hombres y mujeres a malos fines”.

Podem imaginar escenes en què els cossos serien desenterrats per persones que buscarien endur-se les poques possessions que pogueren tindre aquells cossos, com ara roba o altres amaniments. Posteriorment, els gossos famolencs que es colarien en el recinte farien la seua funció amb les restes desenterrades.

Per tot això la Superiora sol·licitava que es supenguera el trasllat de cadàvers de la parròquia de Sant Martí, que en aquelles dates s’hi estaven exhumant, o bé que es traslladara el cementeri a “un lugar que no ofenda a la Comunidad y demás habitantes circunvecinos”.

Desconec si aquella petició va ser finalment atesa. El que sí és cert és que aquest cementeri va servir també de repòs per a part dels morts de les noves epidèmies de còlera que esdevingueren a la ciutat en els anys 1834, 1854 i 1855. No així els de les darreres quatre epidèmies d’aquell segle, que van ser ja inhumats en el Cementeri General.

En el plànol que va dibuixar A.Bordazar l’any 1738, fet sobre el plànol de la ciutat que havia fet previament el pare Vicent Tosca l’any 1704, podem veure perfectament les ubicacions tant del convent com del cementeri:

Fragment del plànol d’A.Bordazar, on he assenyalat en groc el convent, i en roig el cementeri.

En aquesta vista de Google maps podem veure aproximadament on s’ubicarien a la València actual:

Ubicacions aproximades del convent -en groc-, i del cementeri -en roig-.

En la fotografia de capçalera podem veure la façana del convent de Betlem, abans de que fora derruït l’any 1936.

Subscriu

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here