Si passegem per la platja d’El Saler, de segur ens sobtarà veure a pocs metres de la costa una enorme estructura circular de maons d’uns quinze metres de diàmetre i sis d’alçada, aparentment abandonada i amb les seues parets farcides de grafitis. Cap cartell ens indica què és aquesta construcció, i perquè es troba en aquest indret.
Doncs bé, ens trobem davant de l’anomenat “Copó de Miaja”, un búnquer construït durant la Guerra civil per ordre del general republicà Jose Miaja. El búnquer ha romàs amagat en bona part de la seua estructura sota la sorra de la platja durant diverses dècades, fins a l’any 1998 en què va ser “re-descobert” arran d’uns treballs de neteja que s’estaven fent al litoral marítim.
En aquella època el coronel Ramiro Otal, cap de la Defensa de Costes del Mediterrani, va demanar que es construïren amb urgència diverses estructures per a defensar el front marítim dels atacs franquistes, especialment els que provenien de l’armada feixista italiana que tenia la seua base d’operacions a l’illa de Mallorca. La construcció d’aquest búnquer es va dur a terme en secret. Alguns dels treballadors que hi van participar sembla ser que eren presos capturats de l’exèrcit franquista.
Les investigacions fetes arran de la seua troballa han descobert sengles galeries soterrades que conduïen al polvorí i a la sala de màquines, respectivament.
Guanyada la contesa bèl.lica, Franco va conservar actiu aquest búnquer fins a l’any 1943, en previsió de que les tropes Aliades que combatien a la II Guerra Mundial pogueren invadir Espanya, a l’igual que va passar amb els refugis antiaeris que es van construïr a les ciutats durant la guerra. Aquell any Franco va quedar convençut que la invasió Aliada no s’hi anava a produïr, per la qual cosa va decidir clausurar-lo. Durant un temps el bunker esdevingué un monument al caiguts en la guerra, però desprès va quedar abandonat i, amb els anys, en bona part cobert per la sorra de la platja, fins a l’any 1998 en què va ser re-descobert.
Durant un temps es va suposar que el búnquer degué d’albergar dos canons Vickers de 305 mm., procedents d’un dels millors vaixells de guerra que tenia la República, el Jaime I, un vaixell construït l’any 1914 i que va ser afonat per una explosió d’origen desconegut al port de Cartagena en 1937. El vaixell es va recuperar del fons marí i dos dels seus canons haurien estat destinats a a aquest búnquer. Passat el perill d’invasió Aliada, Franco els hauria desmantellat i dut a Gibraltar.
Però les investigacions arqueològiques fetes arran del seu descobriment han fet palés que els canons no van arribar a disparar un sol tret, perquè les obres del búnquer no van ser concloses mai. Es més, un estudi fet pels historiadors César Guardeño i Fernando Sanz va concloure que degut a aquest endarreriment en la construcció del búnquer, el canons del vaixell Jaime I mai arrivaren realment a El Saler. Va ser, per tant, una construcció “fantasma” que mai va va estar activa ni tingué cap armament.
Ací teniu l’enllaç a aquest interessant estudi de César i Fernando, publicat en el blog “Conoce Valencia paseando-El Gran Hemano del Patrimonio Cultural”, del Círculo por la Defensa y Difusión del Patrimonio Cultural. Vos recomane la seua lectura:
https://conocevalenciapaseando.blogspot.com/2019/06/el-bunker-de-la-playa-de-el-saler.html
