Els Jardins de Vivers, també coneguts com del Reial per trobar-se en part situats on es situava el desaparegut Palau del Reial de València, són un dels parcs més emblemàtics i populars que té la ciutat de València.
L’any 1903 van ser cedits a l’Ajuntament per a la seua explotació com a vivers municipals (d’ahi el seu nom actual), però no va ser fins a 1912 quan van esdevenir un parc d’esbarjo per a gaudiment dels ciutadans.
Durant diversos anys els jardins romangueren sense cap tanca, fins que l’any 1926 l’Ajuntament va decidir tancar part del seu perímetre amb una reixa de ferro forjat.
Curiosament aquest tancament és el mateix que tenia un altre històric jardí de la ciutat, el de la Glorieta, que ara es troba sense cap tanca. L’antiga reixa d’aquest jardí havia estat instal·lada l’any 1860, envoltant completament tot el seu perímetre.
Però l’any 1926 l’Ajuntament va decidir mamprendre una profunda remodelació en aquest jardí, durant la qual es va eliminar el seu tancament exterior, què va ser reutilitzat en el nou tancament dels Jardins de Vivers, què és el que coneixem actualment.
A continuació podeu veure una fotografia de l’actual tanca d’aquests jardins, la mateixa reixa que tancava el jardí de la Glorieta fa un segle:
Però no va ser només la reixa, sinó també la porta principal que tenia el jardí de la Glorieta, que es trobava tot just enfront del carrer del Mar, la que va ser desmuntada i muntada de nou com a porta d’accés als Jardins de Vivers.
Actualment podem veure-la recaient al carrer del General Elio, just al costat de la muntanyeta d’Elio, encara que sempre roman tancada. Sobre els seus brancals podem veure sengles lleons de pedra enfrontats, que subjecten cadascú d’ells una bola esfèrica amb una de les seues potes. En la seua ubicació original a la Glorieta, aquests lleons tenien uns amorets, o àngels d’amor, que se situaven sobre els seus lloms. Tots dos van desaparèixer quan van ser traslladats als Vivers.