EL CURIÓS ORIGEN DEL NOM DEL “CARRER DEL TRENCH”.

1
1881
Acadèmia Valenciana de la Llengua  

En l’apunt anterior havia parlat del carrer del Trench. Hi explicava la seua peculiar condició d’haver estat el primer carrer en ser empedrat i en ser exclusiu per a vianants en el Cap i casal, allà pel segle XVIII.

Però ara en aquest apunt vull explicar l’origen del seu també peculiar nom: “del Trench“.

El propi nom ja ens proporciona una pista important: “trench” és un mot que prové del verb valencià “trencar” (“trenchar” en valencià antic). Per tant un trench és un trencat, un “forat” podem dir-ne.
Però un trencat o un forat de què? I a on?

Com havia assenyalat en l’apunt anterior, el carrer del Trench històricament ha sigut un carrer ple de comerços i una via principal d’accés, primer al soc islàmic en l’època musulmana de la ciutat, i desprès al mercat que va continuar existint allà, per especial privilegi atorgat pel rei en Jaume I en el segle XIII.

En aquella època el soc àrab tenia la seua continuïtat extramurs, en la gran esplanada que a hores d’ara es la plaça del Mercat. L’accés a aquesta zona es feia per la porta Bab Al-Qaysariya (Porta de la Alcaiceria), una de les set portes que tenia la muralla islàmica.
Possiblement aquesta porta va quedar xicoteta per a la multitud de gent i de carruatges que anava i tornava del mercat, o potser en algun moment ja en època cristiana va ser encegada per raons que desconeguem.

No sabem ben bé el que va passar amb la Porta de la Alcaiceria, però el que sí és evident és que aquesta muralla, ja en desús desprès de ser construïda la muralla cristiana en el segle XIV, constituïa un seriós obstacle de comunicació amb els nous barris que havien anat sorgint entre el seu perímetre exterior i la nova muralla cristiana.

Per fer-ne una analogia, podem pensar en una mena de “mur de Berlín” que dividia la ciutat en dos anells, un d’ells contingut dins de l’altre. La solució que van idear les autoritats de la ciutat per a resoldre aquest problema, en una zona tan transitada com era aquesta, va ser la de “trencar” la muralla àrab, es a dir, fer-ne una porta o “trench”.

Sabem que aquest “trench” no va ser l’únic que es va fer en la muralla. Per exemple el Portal de la Valldigna va ser-ne un altre, en aquest cas per facilitar la comunicació amb la moreria de la ciutat.

Cal dir que la plaça del Mercat ha estat, durant molts segles, el veritable centre neuràlgic, popular i comercial de la ciutat, ja que a banda de fer-se el mercat s’hi celebraven també altres activitats lúdiques i no tan lúdiques, com eren les corregudes de bous i les execucions en la forca dels reus condemnats pel Sant Ofici o per altres delictes. L’afluència de públic a aquests espectacles solia ser molt nombrosa, per la qual cosa es feia necessari habilitar passos amples a través de l’antiga muralla musulmana de la ciutat.

El “trench” del “carrer del Trench” es va fer concretament l’any 1408. El Consell de la ciutat es va reunir el 30 d’aquell any i, segons conten els documents de l’època «delliberà y proveí que fos ubert el carrer de la Pellería al Mercat, dien lo dit consell quels paría esser bell e bo, e expedient a la cosa publica lo obriment del dit carrer, maiorment que si alguan quantitat sic convenia despendre, allo es pagaría de la pecunia de obres de Murs e Valls».

Per aquest escrit sabem també que l’antic nom d’aquest carrer era el de “la Pelleria”, per estar establits els pellers, comerciants que compraven roba vella usada i l’aprofitaven per convertir-la en roba aprofitable per tornar a ser venuda.

A partir d’aleshores el carrer començà a ser conegut popularment com “del trench”, oficialitzant-se el seu nom un temps desprès.

Però, on estava ubicat exactament aquell “trench”?

La muralla islàmica travessava el carrer aproximadament en la seua confluència amb el de Manyans. Per tant ahí es situaria aquest “trench”.

Per ajudar-vos a localitzar-lo, en aquest plànol de la ciutat (on podem veure el traçat sencer de la muralla que l’envoltava) he assenyalat amb una fletxa de color blau la seua situació:

 

I en aquest vista aèria actual de la zona, hi he assenyalat la seua antiga posició, on podeu prendre com a referència la plaça redona, que se situa molt a prop:

 

1 COMENTARI

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here