El dia en què el Micalet podria haver desaparegut per la caiguda d’una bomba.

A València tenim diversos magnífics edificis construïts en l’època medieval, com ara les Torres de Serrans, les de Quart, la Llotja de la Seda o el Micalet, entre molts altres. Construccions que, cadascuna d’elles, representen una fita històrica i arquitectònica per a la ciutat, però que els atzars històrics, en tots els casos, podrien haver fet que hagueren desaparegut per sempre de la faç de la ciutat.

Les magnífiques Portes gòtiques de Serrans i de Quart romanen a hores d’ara dempeus simplement per pur atzar històric, ja que quan s’enderrocà la muralla gòtica de la ciutat ambdues portes tenien la funció de presó. I aquesta decisió es va prendre perquè l’antiga presó principal de la ciutat, què es trobava en la desapareguda Casa de la ciutat, s’havia calat foc i calgué traslladar els presos a aquestes construccions.

De no haver sigut per aquest atzar històric, les portes de Serrans i de Quart hagueren corregut el mateix destí que les restants deu portes de la muralla, o que la mateixa muralla. És a dir, el seu enderroc i desaparició.

Si parlem de la Llotja de la Seda, cal dir que aquesta extraordinari monument, Patrimoni de la Humanitat per l’UNESCO, podria haver perdut tot el seu esplendor gòtic si s’haguera dut a terme una sèrie de transformacions arquitectòniques, molt radicals, que volien fer en ella uns enginyers militars en el segle XVIII, ja que pretenien adequar-la completament a la funció que tenia en aquella època, la de caserna de l’exèrcit borbònic ocupant de la ciutat.

Però ara anem a parlar de la torre del Micalet. Una altra de les fites indestriables de la imatge de València.

En un apunt que vaig publicar fa poques setmanes havia parlat de les quatre làpides que van ser col·locades durant la seua construcció a l’exterior del cos de campanes de la torre, junt als grans finestrals gòtics. La seua funció era la de protegir-la dels lamps i les tempestes.

Paradoxalment sembla ser que, segles desprès de la seua col.locació, aquestes làpides van complir la seua funció original i la van protegir d’un enemic més perillós i destructiu que un llamp o una forta tempesta: de les bombes que queien des del cel.

Durant la Guerra Civil espanyola, a partir de gener de 1937, València es va trobar sotmesa a la pressió constant de les bombes de l’aviació italiana aliada de les tropes de Franco. La seua base d’operacions era l’illa de Mallorca, des de la qual efectuava freqüents raids de càstig sobre la ciutat i sobre altres ciutats del litoral mediterrani de territori republicà.

Per aquesta raó, el Govern de la II República, a través de les Juntes de Defensa Passiva i de les Xarxes d’Escolta de la DECA, va organitzar una xarxa defensiva que tenia com a única missió la protecció de la població civil dels atacs aeris.

El sistema de defensa consistia en la instal·lació de fonolocalitzadors (que eren bàsicament amplificadors de so orientats cap al cel, què permetien escoltar amb una certa antelació el soroll dels motors dels bombarders) i de projectors instal·lats pels voltants de la ciutat, des dels quals es donava l’avís al Comandament central d’observació antiaèria, situat precisament a la terrassa del campanar del Micalet.

Des del Comandament, mitjançant ràdio i telèfon, es donava l’alarma per fer sonar les sirenes antiaèries instal·lades per tot arreu de la ciutat, alhora que s’enviava un missatge a les bateries antiaèries perquè començaren a obrir foc defensiu contra els avions enemics.

Per aquesta raó, el bàndol franquista va convertir el Micalet en un objectiu estratègic que calia destruir, per tal de debilitar les defenses de València.

Hi adjunte a continuació la imatge d’un fotograma d’un noticiari filmat l’any 1937 titulat “València en la rereguarda”, on hi he assenyalat l’antena del Comandament central antiaeri instal·lada a la terrassa de la torre:

Malauradament, l’atac que pretenia enderrocar el campanar es va produir finalment. Va ser en 1938. La bomba llançada des dels avions italians, sortosament, va fallar el seu objectiu només per uns metres, però va caure fatalment tot just al costat d’un tramvia que en aquell moment circulava per la plaça del Micalet en direcció al desaparegut carrer de Campaners. L’impacte de la bomba va rebentar literalment el tramvia, produint-se nombroses víctimes entre els seus passatgers.

Les empremtes de la metralla d’aquella bomba són encara ben visibles per bona part de la façana de la Catedral, tant en els ferros com en el muret de l’entrada per la plaça de la Reina. Fa un temps vaig publicar sengles apunts on mostrava amb detall els nombrosos impactes de metralla que hi podem observar si ho fem “amb ulls curiosos”.

El la fotografia de capçalera podeu veure una fotografia d’aquell tramvia destrossat per la bomba, presa pel famós fotògraf valencià Finezas, on pot apreciar-se la proximitat existent a la torre, que hi apareix darrere a uns 10 metres de distància.

Compartir aquesta publicació

Visites des de l'1 de febrer de 2022

Publicacions relacionades

Perímetre=alçada: una curiositat geomètrica del Micalet.

La curiosa relació geomètrica del campanar més emblemàtic de València...

El campanar del Micalet. I perquè del Micalet?

La curiosa procedència del nom del Micalet...

Les empremtes de les bombes de la Guerra civil, als Tinglados del port de València.

Passades més de vuit dècades, encara són visibles les empremtes de les bombes caigudes en el port de la ciutat durant la Guerra civil...

Les empremtes de les bombes de la Guerra civil, a l’edifici de Docks del port de València.

Més de 80 anys després, les empremtes de les bombes que van caure sobre el port de València encara són bén visibles...

Adéu refugi, adéu!

La desaparició d'un xicotet refugi de la Guerra civil espanyola...

Les portes del “búnquer” del Portal dels Serrans.

Durant la Guerra civil espanyola, el portal dels Serrans esdevingué un veritable búnquer per protegir les obres del Museu del Prado procedents de Madrid...