En un apunt que vaig publicar fa unes setmanes havia parlat de la retolació de carrer més antiga que tenim a València, una inscripció gravada sobre un carreu de pedra situada en el carrer de Landerer del barri del Carme, que data de l’any 1799, o potser de 1755, segons la interpretació que se li puga donar als seus darrers dos números.
Complementant l’anterior apunt, en aquest vaig a parlar del senyal de trànsit més antic que es conserva a la ciutat.
Si passem per les rodalies del Pont del Nou d’Octubre en direcció a Mislata, ens trobarem amb un curiós banc de pedra, conegut com “El frontó de lo Rat Penat”. El seu vell aspecte, d’aparença neoclàssica, ens descobreix immediatament la seua possible antiguitat.
I, efectivament, així és.
Aquest banc va ser manat construir en el segle XVII per la “Junta de murs i valls“, l’entitat que en aquells dies s’ocupava del manteniment de les obres públiques del Cap i casal.
Si ens hi acostem, encara podrem llegir una inscripció en llatí que diu: “Floribus et roseis formosus Turia ripis sempe …“, que traduït vol dir: “Sempre esmaltes amb belles flors i roses les belles riberes del Túria…”.
Damunt d’aquesta inscripció hi ha un oval en què s’ha llaurat la banya de l’abundància amb els llamps de Júpiter. Aquest va ser el primer escut que tingué la ciutat en època romana. En la seua part més alta es veu una corona amb el Rat Penat, el símbol de València en el segle XVII. D’ací li ve precisament el seu nom.
Però la Junta de murs i valls va pensar en donar a aquest banc una altra funció més important: la de senyalització de direccions.
Perquè aquest banc, que podriem anomenar “banc-senyal”, es trobava tot just en un indret estratègic: en el camí que venia de Castella i que, després de passar per Quart de Poblet i Mislata, entrava en el terme municipal de València.
La seua missió, a més de proporcionar descans als caminants que transitaven per allà, era la d’indicar-los que cap a l’esquerra el camí anava en direcció cap a la Porta de Serrans, seguint l’ampit del riu. I que cap a la dreta el camí portava a una altra de les grans portes de la ciutat: la Porta de Quart.
Les respectives inscripcions encara hi són visibles, si ens fixem amb atenció en els dos costats del senyal de trànsit més antic que té València.
A la capçalera de l’apunt podeu veure una fotografia dels anys 1920 del Frontó de Lo Rat Penat. A continuació hi adjunte alguna fotografia recent d’aquest senyal, i una vista de Google maps per ajudar-vos a localitzar-la fàcilment:
