L’ORIGEN DEL “GRAFFITI” MEDIEVAL DEL CARRER DE LA BOSSERIA.

1
979

El carrer de la Bosseria és un dels més representatius del nucli antic de la nostra ciutat. Connecta dos espais històrics emblemàtics, les places del Tossal i la del Mercat.

Si passegem per ell, entre el números 33 i 37 de l’esmentat carrer podrem observar un estret solar existent com a conseqüència de l’enderroc d’un antic edifici. Les dues finques dels costats s’hi troben apuntalades, per evitar posibles desprendiments.

Solar esmentat situat al carrer de la Bosseria (Fotografia pròpia).

Si ens fixem amb molta atenció en la paret que hi ha just al fons d’aquest solar, a l’altura del primer pis, just davall del bigam de fusta del sostre, hi podrem veure una cosa sorprenent: el dibuix d’un vaixell de mercaderies medieval.

Localització de la pintura del vaixell (Fotografia pròpia).

Podeu veure-ho en més detall en la fotografia de capçalera de l’apunt.

Els seus traços i el to de color utilitzat, roig almagra, semblant en composició, tècnica i materials als emprats en altres llocs com ara l’interior de les Torres de Quart, pareixen revelar que podria tractar-se d’una representació pictòrica possiblement dels segles XIV o XV, època en què el Cap i casal esdevingué un empori comercial i cultural de primer ordre a tot Europa, a on les mercaderies partien i arribaven al nostre port en vaixells des de tota la mediterrània. Vaixells precisament semblants al representat en aquest “graffiti”, coneguts amb el nom de “Coques“.

Els pocs exemples d’aquest tipus de pintures que encara es conserven a la ciutat, solen estar relacionats amb la decoració de parets de palaus gòtics, d’esglésies i de portes i torres defensives com ara les de Quart.

Per tant, la pregunta que cal fer-se és la de què fa un dibuix del segle XIV o XV a la paret d’una casa del carrer de la Bosseria. La resposta crec haver-la trobat en consultar algunes representacions cartogràfiques antigues de la ciutat, com ara les del Pare Tosca de 1704 o la de José Fortea de l’any 1745.

El plànol de Fortea ens mostra com la paret en què s’ha trobat aquest grafitti medieval es correspon exactament amb la d’un antic convent: el Convent de la Puritat.

Adjunte a continuació una fotografia aèria actual, on hi he marcat amb una fletxa groga el lloc on es troba aquesta paret amb el dibuix:

Carrer de la Bosseria. Assenyalat amb una fletxa groga, l’indret on es troba l’antic “graffiti” del vaixell.

En el plànol de Fortea que podeu veure a continuació, hi he assenyalat amb una fletxa roja l’indret on s’ubicaria el “graffiti” del vaixell. I delimitat en blau, el Convent de la Puritat, la façana del qual ocuparia bona part del carrer de la Bosseria i de la plaça del Tossal, com hi podem veure:

Plànol de Fortea de 1745. La fletxa roja indica la posició aproximada del “graffiti”. Delimitat en blau, la extensió del Convent de la Puritat.

La història d’aquest convent s’inicia a València en 1239, només un any després de l’entrada de Jaume I a València, quan el Rei va donar al noble aragonés Ximeno Pérez d’Arenós una ermita extramurs de la ciutat, amb l’obligació d’ampliar-la i construir sobre ella un convent per a les religioses de l’Ordre de Santa Clara.

Aquest convent se situava en el poblat de Roters, en una àmplia zona que actualment es troba ocupada pels carrers de la Bosseria, Rei En Jaume, Conquesta, Murillo i Monges. Aquesta zona es trobava llavors extramurs de la ciutat, en quedar fora del recinte islàmic.

A partir d’aquell moment, i fins al segle XIX, el convent va anar ampliant-se i adquirint major importància, arribant a ser un dels mes importants de l’antic Regne. Disposava de cementeri, horts, claustre i dormitoris per a albergar tres-centes monges, i a més estava envoltat per una muralla que l’aïllava del món exterior.

La seua estructura és fàcilment identificable en el plànol de la ciutat de José Fortea de l’any 1745, tal com hem vist anteriorment.

En 1836, amb la desamortització de Mendizábal, el convent va haver de ser abandonat, i en 1846 era enderrocat.

Sobre el seu solar es van construir noves cases, moltes de les quals encara subsisteixen. A hores d’ara d’ell només queda un tros de llenç de la seua muralla, dos contraforts i un tros d’hort d’uns tres-cents metres quadrats.

Una d’aquestes cases va aprofitar per a la seua construcció una de les parets de l’antic convent (en la qual, probablement, es trobava la representació pictòrica del vaixell medieval). Aquesta casa és la que es va enderrocar al carrer de la Bosseria i en la qual s’ha descobert el “grafitti” medieval.

La seua “miraculosa” conservació fins als nostres dies es pot explicar pel fet d’haver estat “protegit” per les successives capes de pintura aplicades a la paret de l’habitació pels habitants d’aquella casa, capes que en comptes d’haver-ho destruït han servit per protegir-ho del seu deteriorament al llarg dels anys.

L’enderrocament de la casa ha fet que la paret haja estat exposada directament a les inclemències de l’oratge, per la qual cosa la pintura de la paret ha anat saltant a poc a poc fins posar al descobert aquest dibuix realitzat, probablement, fa més de cinc segles.

I ara a continuació explicarè que eren aquelles “coques” valencianes que solcaven la nostra mediterrània.

La coca era un vaixell que s’utilitzava per al transport de mercaderies i de tropes.

Apareix a l’Atlàntic en els segles X i XI, sent emprat principalment per anglesos i normands. El seu ús es va estendre a la mediterrània a partir del segle XIII.

Aquells vaixells comptaven amb una tripulació d’entre cent i cent cinquanta homes. Tenien una gran “panxa” a on podien emmagatzemar abundant càrrega i provisions, i solien tindre un sol pal en el centre, en el cim del qual hi havia una gàbia per allotjar el vigilant.

La coca va ser un vaixell molt utilitzat durant els segles XIV i XV en la Corona d’Aragó, també pels valencians degut a la gran puixança comercial que tingué València durant tota aquella època.

Hi adjunte a continuació la maqueta d’un d’aquells vaixells, i el “grafitti” trobat al carrer de la Bosseria, on es pot veure la seua gran similitud:

Comparativa entre el graffiti del vaixell medieval, i una coca de la mateixa època.

El solar on es troba el “graffiti” es propietat privada, per la qual cosa els tècnics municipals no hi han pogut accedir per a fer un estudi més detallat i avaluar les seues possibilitats de conservació.

Disortadament, el temps passa i el risc de què aquest grafitti medieval puga deteriorar-se o fins i tot desaparèixer aumenta. Esperem que en breu es puga trobar una solució satisfactòria que garantisca la seua conservació i puga determinar la seua datació precisa.

Subscriu

1 COMENTARI

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here