L’indret on la Inquisició cremava als heretges a València.

Si anem passejant pel carrer Guillem de Castro, des de les Torres de Quart cap al riu, seguint el traçat de l’antiga muralla gòtica de la ciutat, en arribar a l’altura del Centre Cultural de la Beneficència, al carrer Corona, veurem a la nostra esquerra un carrer que condueix cap al riu que es diu Doctor Sanchis Bergón.

El doctor Bergón fou un metge que va ser el fundador de l’Associació Valenciana de la Caritat. També va ser batlle de València durant els anys 1906 i 1907.

Ací podeu veure en Google Maps la seua ubicació:

Però aquest carrer tingué fins a l’any 1911 un altre nom, el de carrer del Quemadero. Un nom ben curiós però alhora gens casual. I ara a continuació explicaré el perquè.

Durant segles, tots aquells condemnats per la Santa Inquisició per delictes com ara la sodomia, l’homosexualitat o l’heretgia, rebien normalment el càstig de morir cremats a la foguera, per tal que els seus pecats foren purificats pel foc.

I precisament aquest carrer, que conduïa cap al riu des de l’antiga porta dels Tints de la muralla medievala (situada on ara és l’actual confluència dels carrers Guillem de Castro i Corona), durant segles va ser només un camí, amb unes poques cases a banda i banda, que era l’últim que recorrien els condemnats abans de ser cremats a la foguera a la vora del riu.

Aquest indret, situat extramurs de la ciutat, reunia la doble condició que les olors procedents de les cremacions no eren percebuts pels habitants de la ciutat, per la seua condició de lloc apartat, i a més es trobava al costat del riu, amb la qual cosa la seua neteja es realitzava de manera ràpida, llançant les cendres i les restes de les fogueres al riu.

A aquest indret va ser portat també el cadàver del mestre Gaietà Ripoll, executat en la forca de la Plaça del Mercat, del què havia parlat precisament en l’apunt anterior.
Probablement l’esmentada porta dels Tints seria el lloc per a on els condemnats abandonarien la ciutat, just abans de morir en el crematori de l’Inquisició.

Hi adjunte a continuació un retall del plànol d’Antonio Mancelli de 1608, on s’observa la porta dels Tints i a on hi he assenyalat on es trobava l’antic carrer del Quemadero, actual Sanchis Bergón:

Compartir aquesta publicació

Visites des de l'1 de febrer de 2022

Publicacions relacionades

La barraca-escola on feia les classes el mestre Ripoll a Russafa, l’últim executat per heretgia en el món.

Una detallada recerca va localitzar l'indret on es trobava la barraca-escola de Cayetano Ripoll, l'últim heretge executat en el món...

Una forca a l’entrada del Mercat Central.

Centenars de persones varen ser executades a la forca principal de la ciutat...

El palau de la Inquisició a València.

L'edifici que va ser seu del Sant Ofici a València...

El darrer recorregut fet per l’últim condemnat a mort per heretgia en el món, a València.

Fou l'últim executat per heretgia en el món. Ací podem veure quin va ser l'últim recorregut que va fer abans de morir...

L’últim executat per heretgia en el món, a València.

En la València del segle XIX la Inquisició espanyola encara executava gent...

Un senyal de protecció de la Inquisició, a la façana d’un històric palau de València.

Durant molts anys València va estar sotmesa al terror del tribunal del Sant Ofici. Cercar la seua empara i protecció esdevingué una qüestió de supervivència en aquella època...