L’arquitectura medievalista fantàstica de José Manuel Cortina.

En l’apunt anterior havia parlat de la destrucció d’edificis modernistes, entre d’altres, que s’havia produït a València durant les dècades de 1960 i 1970. Alguns d’aquests edificis havien estat dissenyats i construïts per un dels grans arquitectes que tingué València en els darrers anys del segle XIX i primeres dècades del XX. Parle de José María Manuel Cortina Pérez.

Sortosament són diversos els edificis que romanen en peu i dels que podem encara gaudir a València, que van ser construïts per aquest genial i original arquitecte.
A continuació vos faré primerament una breu semblança de la seua biografia, per després passar a mostrar-vos algunes de les seues obres més representatives existents a la ciutat i que podreu descobrir-les passejant-la “amb ulls curiosos”.

Jose Manuel Cortina va nàixer a València l’any 1868.
Va estudiar arquitectura a Barcelona i Madrid, obtenint la titulació d’arquitectura el 1891. A l’Escola d’Arquitectura de Madrid va rebre la influència del corrent historicista que va caracteritzar tota la seua obra.
Finalitzats els seus estudis, i després d’un viatge de diversos mesos per Europa, va tornar a València en 1892 on va obtindre la plaça d’arquitecte municipal i posteriorment els càrrecs d’Arquitecte de l’Eixample i de Cementeris.
L’originalitat de la seua obra va fer que rebera nombrosos encàrrecs de la burgesia capitalina i d’institucions religioses, per la qual cosa va realitzar, a banda d’ermites i algunes restauracions, edificis d’habitatges a la ciutat, cases d’estiueig, panteons funeraris en el cementeri. Precisament els tres tipus de cases que solia construir-se la burgesia en aquella època: la casa per viure, la casa per estiuejar i la casa per al descans etern, el panteó al cementeri.

Al llarg de la seua trajectòria obtingué nombroses medalles, distincions i premis d’arquitectura a diferents exposicions de l’època.
Cortina va ser un arquitecte de tendència eclèctica, on va saber conjugar els estils bizantí i el gòtic, el modernisme i l’islàmic. De vegades s’ha citat la seua arquitectura com un paradigma del medievalisme fantàstic.
De la seua obra podem destacar diversos edificis que va construir a l’Eixample de València, encara que alguns d’ells van ser malauradament enderrocats, tal com verem en l’apunt anterior. Paradoxalment, la seua millor obra la va construir fora de València, concretament a Ceuta, un edifici historicista de tres plantes realitzat per als germans Cerní González.

Va morir a València en 1950.

Ací teniu el seu retrat:

 

Sense dubte una de les obres més conegudes de Jose Manuel Cortina a València és la Casa dels Dracs, situada a la cantonada dels carrers Sorní i Jorge Juan.
Construïda en 1901, és una curiosa edificació d’habitatges situada en el que estava cridat a ser un dels més importants carrers del primer eixample de València.
El que singularitza aquest edifici és la peculiar decoració de les seues façanes en el personalissim estil de Cortina, el Medievalismo fantàstic.
En aquest cas són els dracs el motiu ornamental predominant, dins d’un bigarrat conjunt d’elements neogòtics, ornaments florals, curioses columnes volades sobre mènsules i motius una mica extravagants com la locomotora alada, símbol del progrés, decorada amb un estel de cinc puntes al què se li han volgut buscar diferents significats, però que correspon simplement a l’escut de la Companyia de Ferrocarrils del Nord, que podem trobar per tot arreu de l’Estació del Nord de València.

Hi adjunte un parell de fotografies d’aquest emblemàtic edifici:

Al carrer Felix Pizcueta número 3, Jose Manuel Cortina té un altre original edifici que va construir l’any 1896, en el que fidel al seu estil, va combinar elements medievalitzants amb les línies sinuoses de l’Art Nouveau, palès sobretot en les reixes de les obertures i en la fusteria utilitzada en els miradors:

 

En al carrer Cavallers número 8, podem trobar un altra construcció d’aquest arquitecte, en aquest cas un edifici residencial construït el 1897. La construcció presenta elements estilitzats i motius medievalitzants immersos en una atmosfera arabitzant.

Té planta baixa i quatre pisos superiors amb un sol habitatge per planta, i les façanes, acabades amb materials diversos, recorden les antigues edificacions palatines del carrer Cavallers, de composició horitzontal i amb buits jerarquitzats i diferents en cadascuna de les seues quatre altures:

Per acabar amb el repàs a l’obra d’aquest excel·lent i original arquitecte valencià, sense dubte el major exponent del medievalisme fantàstic a València, vos deixe un interessantíssim documental sobre la seua vida i obra en una producció de la Generalitat Valenciana (documental realitzat i produït per Adarve Producciones).
Ací teniu l’enllaç:

http://www.adarveproducciones.com/popup.php?id=131&idi=1

Gaudiu-lo!

Compartir aquesta publicació

Visites des de l'1 de febrer de 2022

Publicacions relacionades

Un recorregut pel Mercat de Colom, una joia del Modernisme valencià.

Una meravella de l'arquitectura modernista a València...

Tres genis de l’arquitectura gòtica a València, reunits a la seua Catedral.

El segle XV, Segle d'Or de l'antic Regne de València, va comptar amb els millors arquitectes del gòtic de l'època...

La casa on va nàixer Rafael Guastavino, “l’arquitecte de Nova York”.

La casa on va nàixer un dels arquitectes valencians més universals...

L’arquitectura “medieval” a València del segle XIX, de José Aixà.

En el segle XIX i principis del XX, molts edificis medievals van ser "repristinats"...

Una ruta des de l’antic carrer de la Punyaleria a Nova York, passant per Boston.

El carrer de la Punyaleria de València, Nova York i Boston. Una connexió impossible. O no?...

La inacabable València de Javier Goerlich.

València no va ser la mateixa desprès de l'obra de Javier Goerlich arreu de la ciutat...