Molt a sovint he parlat en aquesta pàgina sobre una de les joies més apreciades que té la Catedral de València: la seua porta romànica.
Una porta romànica que forma part d’un temple d’estructura gòtica. Un curiós arcaisme que s’explica perquè aquesta porta, malgrat haver estat construïda en una època en què el gòtic era ja l’estil predominant a l’Europa cristiana des de feia més d’un segle, a la Corona d’Aragó el romànic encara tenia un prestigi considerable. Fins a tal punt que en el segle XIII hi va haver un cert renaixement de les construccions romàniques arreu dels territoris de la Corona.
Però aquesta no és, ni de bon tros, l’única curiositat que presenta aquesta porta.
Perquè la seua peculiar orientació cap al Sud-Est resulta també curiosa alhora que desconcertant, ja que la norma general en la construcció de nous temples cristians era la de orientar el seu absis o capçalera cap a la direcció del sol naixent. Però en la Catedral de València, l’absis està orientat cap al Nord-Est.
Hi ha diverses opinions que han intentat explicar el perquè d’aquesta circumstància. En el que sembla haver-hi acord és en el fet que la porta romànica de la Catedral es va construir sobre el lloc on es trobava el punt més sagrat del temple més important de la València islàmica, la Gran Mesquita de Balansiya: el mihrab.
Però, què és i què representa el mihrab en una mesquita?
El mihrab és un nínxol construït sobre el mur de la mesquita orientat en direcció a la ciutat sagrada per als musulmans, La Meca. Aquest mur s’anomena al-qibla.
Aquest nitxol és un menut espai intern precedit per un arc (normalment de ferradura, caracteristic de les construccions islàmiques), que indica el lloc cap a on cal mirar quan es resa, a La Meca. Aquest espai es considera el lloc més sagrat la mesquita.
Açò explicaria el perquè la porta de l’Almoina està orientada cap al Sud-Est, aproximadament en direcció a La Meca.
En la part oposada al mihrab normalment sol estar l’entrada principal al temple. En la Catedral de València, aquest indret es correspondria amb la porta gòtica, la dels Apòstols.
I què ens diu tot açò?
Durant els primers anys desprès de la conquesta cristiana de València als musulmans, la Gran Mesquita seria l’edifici que faria la funció de Catedral, la qual prèviament hauria estat totalment alliberada de tota simbologia islàmica.
La porta de l’Almoina podria haver sigut el primer element arquitectònic destacat de la nova Catedral. S’estima que la seua construcció s’iniciaria sobre l’any 1270. Com que l’espai que ocupava el mirhab de l’antiga mesquita probablement encara hi era en aqueix any, es va decidir construïr-la sobre ell, una acció amb la que es voldria transmetre a la població per part de l’església un fort missatge de cristianització.
L’actual porta gòtica de la Catedral, per tant, es situaria sobre la que seria la porta principal d’entrada a l’antiga mesquita.
Al remat, podriem dir que l’estructura i orientació de la Catedral de València, va estar fortament condicionada per l’orientació que prèviament tenia la Gran Mesquita de la València islàmica, sobre la qual va ser construïda.
