El Portal de Russafa de la muralla medieval de València.

0
2206

Russafa de dins” i “Russafa de fora“… No, no hi havia dos pobles o barris de Russafa, ni dos camins que des de València portaren fins a ella.

Amb la construcció de la muralla medieval gòtica de València al segle XIV, Russafa, llavors un grup d’alqueries en mig de l’horta, hi va quedar fora. El camí que la comunicava amb la ciutat quedava dividit per la muralla, en la qual es va construir un portal per a què no quedara interromput.

Era aquesta una de les dotze portes que tenia aquella muralla, un dels anomenats “portals xics”, en oposició als quatre “portals grans”, que apuntaven als quatre punts cardinals de la ciutat.

El fragment de camí o carrer que anava des de la plaça del convent de Sant Francesc (actual plaça de l’Ajuntament) fins al portal, se li va començar a conèixer com “Russafa de dins“, per estar intramurs. El camí que seguia cap a Russafa, una volta travessada la muralla, se li va conèixer com “Russafa de fora“, en estar extramurs.

A hores d’ara, el camí de “Russafa de dins” seria el passeig de Russafa, que va des de la plaça de l’Ajuntament fins a la confluència amb el carrer de Colom i Xàtiva. En aquest indret se situava el portal de Russafa.

Situació del portal de Russafa en la muralla medieval de València.

El carrer de Russafa, que arrenca des d’aquest lloc i creua la Gran via de Germanies, es correspondria amb l’antic camí de “Russafa de fora“, que continua fins al mateix barri de Russafa.

Enquadrat en groc, l’indret on es trobava el portal de Russafa de la muralla cristiana de València.
Lloc exacte on s’ubicava el portal de Russafa, averiguat arran de les prospeccions arqueològiques dutes a terme per a fer les obres del Metro.

El primitiu portal de Russafa apareix representat per dues torres quadrades unides per un cos central intermedi, en el qual s’obria la porta d’accés a la ciutat, en un dibuix de la ciutat que va fer el dibuixant i paisatgista flamenc Anton van der Wyngaerde l’any 1563, per encàrrec del rei Felipe II, com podem veure a continuació:

Representació del portal de Russafa, en el gravat d’Anton van der Wyngaerde

Posteriorment, les representacions que tenim d’ell ens arriben a través dels plànols del pintor i cartògraf italià Antonio Mancelli, de l’any 1608, i del pare Vicent Tosca de 1704. En tots dos el portal apareix amb una única torre, la qual cosa convida a pensar que la representació que va fer prèviament el pintor flamenc podia ser una llicència artística de l’autor (com algunes altres que podem trobar en el seu gravat de la ciutat), més que una representació real, atès que no consten en els arxius històrics cap reforma important feta en ell en el temps que trancorreix fins a l’època en què es van fer els esmentats plànols de la ciutat.

A mitjans del segle XVI el portal va ser fortificat amb un baluard de planta triangular a la seua part exterior, obra probablement realitzada per Joan de Cervelló durant els anys 1543-44. Aquesta fortificació apareix en el plànol de Mancelli, però no en el de Tosca, ja que aqueix baluard, probablement fet amb materials pereceders, fou desmontat l’any 1688.

A continuació hi podem veure les dues representacions del portal en els plànols de Mancelli i de Tosca:

Plànol d’Antonio Mancelli, on s’observa també l’esmentat baluard de forma triangular del portal de Russafa.
Plànol del pare Tosca, on s’observa el portal de Russafa.

L’any 1646, una reial Ordre de Felipe III decreta el seu tancament, juntament amb el d’altres “portals xics” de la muralla, com una forma de control dels accessos a la ciutat, possiblement per temes fiscals. La decisió va ser molt impopular, la qual cosa va provocar la petició dels Jurats de la ciutat al rei de la seua reobertura, per la incomoditat que suposava el seu tancament per als ciutadans.

El rei va permetre la seua reobertura en 1658, però amb la condició que es col·locaren unes barres de ferro que impediren l’accés de “cavalgaduras, coches i otros carruages“.

L’any 1707, per ordre de la noves autoritats borbòniques que ocuparen la ciutat, tots els “portals xics” de la ciutat, incloent-hi el de Russafa, van ser tapiats, exceptuant el de Reial. Els únics quatre portals que hi van romandre oberts van ser el del Reial, Serrans, Quart i Sant Vicent.

El portal es va mantindre inalterat fins a l’any 1785, amb obertures puntuals. Aquest any Félix Pastor, un dels més rics fabricants i comerciants de seda de la ciutat, va pagar de la seua butxaca una monumental reconstrucció d’ell.

El nou portal, d’estil neoclàssic com corresponia a l’època en què va ser reconstruït, tenia un única porta a manera de gran arc del triomf, coronat per un gran frontó partit per una fornícula, on se situaven sengles inscripcions, a banda i banda de la porta. El conjunt estava rematat per pinacles i borlons, que li donaven més presència i majestuositat.

Per salvar el valladar que passava per davant, es va alçar també un pont monumental, en consonància amb la seua monumentalitat. A l’entrada del pont es va colocar una garita de vigilància de caràcter defensiu.

Una bona representació del portal reconstruït podem veure-la en el dibuix del seu projecte, tal com apareix a continuació:

Dibuix del projecte de reconstrucció neoclàssica del portal de Russafa.

Al contrari del que passa amb altres portes de la zona septentrional de la ciutat, de les que hi ha alguns testimonis gràfics, d’aquesta porta no n’hi ha cap, a excepció d’una magnífica vista de la ciutat emmurallada de principis dels 1860, presa des de l’Est, en què se la pot observar de perfil. Els pinacles i borlons que remataven el portal són perfectament visibles en la fotografia:

Fotografia antiga de València, on es pot observar el portal de Russafa de perfil.

Disortadament, a l’igual que la resta de portals de la muralla, excepte els de Serrans i Quart, el portal de Russafa va desaparèixer arran de l’enderrocament de la muralla encetat l’any 1865.

Subscriu

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here