Pràcticament tots els carrers dels nostres pobles i ciutats estan asfaltats. Una cosa que no va ser així durant molts segles, fins que l’arribada de temps més moderns va aconsellar, primer empedrar i més tard asfaltar, els nostres carrers i places.
A la València del segle XVIII tots els carrers eren de terra piconada. Els fangars quan plovia eren habituals, i les polsegueres que s’alçaven en èpoques d’estiu i en dies de vent també, la qual cosa feia molt incòmoda per als ciutadans la circulació per ells.
Però en aquella València antiga si havia un carrer molt transitat era el carrer del Trench. Sense cap dubte dels més transitats de la ciutat. I ho era perquè, des de temps immemorials en què cal remuntar-se fins a l’època musulmana, aquest carrer era la principal via d’accés al mercat des del centre de la ciutat en la València cristiana, i al soc islàmic en la València musulmana.
I va ser per aquesta raó per la que l’ajuntament va decidir l’any 1755 que fora el primer carrer de la ciutat en ser empedrat amb lloses. Aquesta característica tan especial que anava a tindre aquest carrer, tot un privilegi en la València del segle XVIII, va fer que l’ajuntament prenguera la decisió que part del cost que anaven a suposar les obres fora costejada pels seus veïns, principals beneficiaris d’aquella millora tan exclusiva.
I els veïns sembla que hi van estar d’acord.
El dia 8 de maig de 1756 es van considerar acabades les obres de l’enllosat del carrer. La municipalitat va gastar un total de 435 libres i 14 sous, mentre que els veïns tingueren que desenbutxacar 988 libres i 17 sous, la major part del cost de l’obra.
Així mateix, i degut al intens trànsit de vianants i carruatges que passaven pel carrer tots els dies, la qual cosa posava en perill l’integritat de les persones (sembla ser que els atropellaments de persones per part dels carruatges es produïen prou a sovint), aprofitant la reforma l’ajuntament va decidir prohibir el pas de carruatges. D’aquesta manera el carrer del Trench esdevingué també alhora en 1756 el primer carrer per a vianants de la ciutat.
Posteriorment, ja en 1863, en època de govern de la ciutat de Jose Campo (després reconegut com Marqués de Campo), va ser de nou empedrat amb baldosins ja com altres del centre de la ciutat.
Vos adjunte un parell de fotografies del carrer del Trench de dues èpoques diferents, preses exactament des del mateix punt (de la plaça Lope de Vega). Una és de finals del XIX i l’altra actual:
