En un apunt que vaig publicar fa un temps, vaig parlar de les marques de canteria que podem trobar als carreus de la porta romànica de la Catedral de València.
Ací teniu l’enllaç a aquell apunt:
En ell parlava dels estudis que s’havien fet sobre aquestes marques fetes pels pedrapiquers que van construir aquesta porta, el més complet dels quals era el que havia realitzat l’historiador Carlos Cid Priego, que va publicar en el seu treball titulat “La puerta del Palau de la Catedral de Valencia”.
A continuació podeu veure les marques que aquest historiador hi va identificar:
Si entrem en la Catedral per aquest portal l’Almoina, just al costat de la porta esquerra, aproximadament a l’alçada del cap d’una persona, en el tros de paret existent entre els brancals (les columnes) i la pròpia porta, hi veurem un carreu amb una marca que ens pot semblar de canteria.
Es tracta d’una estrela de cinc puntes amb uns traços negres a manera de cua, que recorda la representació d’una estrela de Belem.
Ací podeu veure-la:
A continuació hi adjunte una fotografia que facilitarà la seua localització:
No obstant això, aquest gravat no figura antre els identificats per Cid Priego com a marca de canteria. Ni tampoc entre les marques de pedrapiquers de l’església de Sant Miguel de Foces, algunes d’elles comuns amb la de l’Almoina, tal com explicava en l’apunt esmentat al principi d’aquest article.
Aquest simbol, una estrela de cinc puntes coneguda com Pentagrama de Salomó, és un símbol antiquíssim d’origen pagà, què sempre ha suscitat misteri i controvèrsia al llarg de la història. Aquesta estrela és representativa de l’home, del cos humà, perquè en ella estan marcats les seues cinc extremitats (cap, braços i cames), els seus cinc sentits i els seus cinc elements naturals (la matèria, l’esperit, l’ànima, la força i la vida).
La interpretació física d’aquest símbol indica també que en el cos humà estan concentrades les cinc forces o elements de la natura: terra, aigua, aire, foc i el temps.
No obstant això, el que podem advertir en aquest gravat és que el pentagrama es troba en posició invertida, es a dir, amb una de les puntes de l’estrela en la part inferior.
Malgrat les moltes interpretacions que aquest símbol ha tingut al llarg de la història, la majoria d’elles estan d’acord en assenyalar que quan està invertida, simbolitza l’estrella del dimoni.
El pentagrama invertit representaria la creença pagana de què la naturalesa és superior a l’home, ja que mostra el cap de l’home baix i els quatre elements sobre ell, en posició de dominar-lo. Un pentagrama amb la punta cap amunt indica, pel contrari, la supremacia de l’home sobre aquests quatre elements naturals, la terra, l’aigua, el foc i l’aire.
Amb aquesta heretgia pagana, el pentagrama invertit passà a formar part del col·lectiu imaginari medieval sobre els dimonis, dins del folklore satànic.
Aquest pentagrama forma un cap de cabra, el déu mític Pa de la mitologia grega. Aquest déu simbolitza els desitjos carnals masculins, és la representació de la promiscuïtat. A l’edat mitjana el déu cabrum Pa es va acabar identificant amb el dimoni cristià.
A aquest símbol se li anomena el Segell de Baphomet, símbol actual de l’església de Satan, en el qual les tres puntes inferiors representen la negació de la “Santíssima Trinitat” dels teòlegs cristians, i les dues superiors l’afirmació de les paritats que equilibren i dirigeixen l’univers i la vida.
En un pentagrama invertit es pot inserir la figura del cap de cabra: les dues puntes superiors serien les banyes, les laterals les orelles i la inferior la barba, representació reconeguda com el signe del diable utilitzada per invocar els mals esperits.
El segon ens mostra a la Cabra o Baphomet, i representa el predomini de la carnalitat.
Per a la Inquisició finalment el Pentagrama, bé cap per amunt o cap per avall, amb o sense altra simbologia afegida, va esdevenir el símbol de Satanàs. La persona que el tinguera en el seu poder, generalment acabava a la foguera acusada de pràctiques satàniques.
No sabem ben bé quan aquest pentagrama invertit va ser gravat en el carreu de la porta de l’Almoina, si quan es va construir o posteriorment. El que sí podem és descartar, com hem vist, que siga una marca de canteria, així com resaltar la seua curiosa i enigmàtica similitut amb el Pentagrama invertit, simbol de Satán, situat just en la porta d’un temple cristià tan rellevant com és una catedral.
