Fa un temps, passejant per la Marina Real del Port de València, em va cridar l’atenció un monument què es trobava situat a la plaça de l’Armada Espanyola.
Allà, enmig d’un xicotet estany, hi havia un bust que immediatament vaig reconèixer com el de Joaquin Sorolla, i darrere d’ell una portada de difícil definició estilística, també situada al mig de l’estany. Tot allò em va sobtar com un quadre de difícil interpretació, una mena de “pastiche” del qual em vaig prometre investigar el seu origen en quant tinguera ocasió.
Ací podeu veure-ho:
Dies desprès les investigacions que vaig fer van confirmar les meues sospites inicials.
El bust en bronze de Sorolla, que segons vaig esbrinar, havia sigut esculpit pel seu amic i gran escultor valencià Mariano Benlliure, corresponia al que es trobava en el monument que va erigir-se al pintor valencià l’any 1933 a la platja de la Malva-rosa. Podeu veure-ho en la capçalera de l’apunt.
Aquell monument, realment magnífic, estava constituït per un hemicicle de columnes toscanes alçat sobre un pedestal de pedra blanca, amb accessos de rampes i esglaons. Sobre ell es podia llegir la llegenda “Valencia a Sorolla”. Havia sigut projectat i executat pel famós arquitecte valencià Francisco Mora (autor, entre altres grans edificis, del Mercat de Colom).
Ací podeu veure-lo:
Malauradament, va ser destruït per les pluges que originaren a riuada de 1957, com podeu veure en sengles fotografies que hi adjunte a continuació:
Al meu parer, aquell monument deuria d’haver estat reconstruït en el mateix emplaçament, però les autoritats municipals del moment van considerar que devia de ser enderrocat i només van decidir salvar el bust, el qual va ser portat fins a un nou emplaçament l’any 1963 en la plaça de l’Armada Espanyola, l’any que es commemorava el centenari del naixement del pintor.
L’any 1974 el bust es va portar fins al seu actual emplaçament, a uns metres només de la seua anterior ubicació, en la mateixa plaça de l’Armada Espanyola.
Coneguda la procedència del bust de Sorolla, ara em quedava resoldre el “misteri” de la curiosa i desubicada portada que es trobava situada darrere d’ell.
Una volta vaig aconseguir esbrinar-lo, la seua història em va resultar alhora tan curiosa com rocambolesca.
Per a poder contar-la, cal remuntar-se a principis del segle passat quan el propi Francisco Mora Berenguer, el mateix arquitecte que havia construït l’esmentat monument a Joaquin Sorolla en la Malva-Rosa, va construir un magnífic edifici al carrer de les Barques, just davant del Teatre Principal.
Aquell edifici li va ser encarregat pel Banc Hispano-Americà per ubicar la seua seu central a València.
Inspirat en el barroc valencià, Mora l’havia construït en maçoneria fins al pis principal, per desprès continuar-lo en maó fins a dalt. La part superior estava rematada amb un ràfec i dues torres miramar, què li donaven un aspecte molt característic. Comptava també amb unes grans arcades i reixes de ferro forjat. En el seu interior destacava un bell hall central amb una gran claraboia.
Actualment ens podria parèixer impossible, però en la dècada de 1970 aquell magnífic edifici de Francisco Mora va ser enderrocat. El bescanvi no va ser gens profitós per al patrimoni arquitectònic de la ciutat, ja que sobre els seus fonaments es va alçar un altre edifici, l’actual seu del Banc de Santander a València, d’arquitectura “moderna” i anodina, indigne al meu parer de formar part d’un carrer tan rellevant situat al centre històric de la ciutat, però sobretot indigne d’haver substituït al magnífic edifici d’estil eclèctic de Mora Berenguer.
Dels enderrocs d’aquell edifici es van lliurar algunes coses, molt poques. Una d’elles era la portada d’entrada des del carrer de les Barques. Una portada d’estil neorenaixentista amb deixos barroquitzants, decorada amb columnes faixades, entaulament ondulat, volutes i vessaments de fruites.
Aquella portada fou desmuntada pedra a pedra d’aquell edifici just abans de derruir-lo. Algú va decidir que devia acompanyar al nou monument a Sorolla que es va inaugurar l’any 1974.
En les fotografies que hi adjunte a continuació, preses des d’una perspectiva semblant, podeu veure l’edifici de Mora Berenguer del carrer de les Barques, on hi he assenyalat la portada que es va lliurar de l’enderroc, i l’edifici actual del Banc de Santander.
La comparativa resulta reveladora:
A continuació podeu veure una fotografia del monument a Sorolla actual, amb el bust i la portada, i una altra fotografia del monument original de la Malva-rosa, on he encerclat en groc el bust que ara es troba en el monument actual:
Paradoxes de la vida. Com hem vist la portada i l’edifici sencer havia estat construït per Mora Berenguer. També el monument original a Sorolla de la Malva-rosa.
Dos monuments originals de Mora magnífics, tots dos desapareguts (encara que en circumstàncies ben diferents) que per atzar han esdevingut un nova obra sorgida del reciclatge dels dos anteriors.
