EL TEATRE OLYMPIA I L’ANTIGA MANCEBIA MEDIEVAL DE VALÈNCIA.

2
1213

Fa ara tot just tres anys, en novembre de 2016, es van celebrar els actes que commemoraven el centenari d’un dels teatres més emblemàtics que ha tingut València: el Teatre Olympia, situat al carrer de Sant Vicent Màrtir.

 

Si forem capaços de viatjar en el túnel temps més de cent anys enrere, en aquest mateix indret ens trobariem amb un edifici que tenia una funció ben diferent a la que té l’actual. Un habitatge que guardava una especial relació amb l’antiga mancebia de València.

Cal dir que aquesta mancebia, o “barri roig” de la ciutat, va ser considerat durant diversos segles com el bordell amb més fama i “prestigi” de la península ibèrica, i potser també de l’Europa medieval i també moderna, fins que va desaparèixer a finals del segle XVII quan el rei Carles II ordenà el tancament de tots els lupanars dels seus regnes.

Aquell barri s’ubicà en els seus origens sobre la Pobla de Bernat Vila, un arrabal situat a principis del segle XIV extramurs de la ciutat. Era conegut també com “la Pobla de les Fembres Pecadrius”, una mena de “barri roig” de la València medieval, reconegut com a tal fins i tot per nombrosos il.lustres viatgers i personalitats que visitaren la ciutat mentre va estar en actiu.

 

Aquell bordell va ser fundat l’any 1321 pel Rei Jaume II. Uns anys més tard, el 1345, el Consell General de la Ciutat va acordar la construcció d’una casa per albergar a aquelles prostitutes que volgueren abandonar la professió. Aquesta casa va ser coneguda en primera instància com a “Casa de les Penedides”, però temps desprès va ser el Convent de Sant Gregori el que va passar a tindre aquesta funció, la d’acollir a les dones “penedides” del bordell.

La puritana societat d’aquella època a sovint s’escandalitzava per la libèrrima vida d’aquelles dones pecadores, per la qual cosa a mitjans del segle XVI els Jurats de la ciutats van implantar el costum de tancar el bordell i arreplegar a les prostitutes durant els dies de les festivitats santes.
Primer va ser durant la Setmana Santa, i després ja cada festa relacionada amb la Mare de Déu. El dia d’abans d’aquestes festivitats, les meretrius eren reunides per traure-les del bordell i conduir-les ordenadament, en ordenada processó pels carrers de la ciutat, al lloc de la retirada “espiritual”, el convent de penedides de Sant Gregori.

Com podeu imaginar, l’espectacle que s’organitzava aqueix dia pels indrets per a on passava aquella processó era digne de ser vist. Molts ciutadans, majoritàriament homens, es citaven per veure el trasllat de les dones, que podrien anar vestides amb les seues millors gales i perfums. Tot un autèntic “espectacle” que molts no volien perdre’s de cap manera.

Una volta les dones arribaven al convent, situat tot just on ara està l’Olympia, se les impedia eixir al carrer. Per mitigar el seu oci durant el dia o els dies que duraven les festivitats santes, les monges les “entretenien” amb xarrades religioses, buscant a través de l’oració el penediment de la vida que portaven, la qual cosa, cal dir, rara volta es va produir.

Amb la desamortització de Mendizábal de l’any 1836, el Convent de Sant Gregori fou expropiat i passà a ser propietat de l’Estat, que el va convertir en presó. Com a curiositat cal dir que en aquesta presó va estar reclòs dues vegades l’escriptor valencià Vicente Blasco Ibáñez. Blasco, cada vegada que tenia problemes amb la Justícia arran dels seus “insolents” articles periodístics, era enviat al presidi de Sant Gregori. Sempre quedava en llibertat pocs dies desprès.

Amb la construcció de la presó Model l’any 1903, la funció de Sant Gregori com a presó deixà de tindre sentit, per la qual cosa uns anys mes tard el convent va ser derruït i en el seu lloc va sorgir el 1915 el magnífic edifici postmodernista actual de l’arquitecte Vicente Rodríguez Martín, on a hores d’ara s’ubica el Teatre Olympia.

Hi adjunte a continuació una vista de l’antiga façana al carrer de Sant Vicent del Convent de Sant Gregori desaparegut. Llàstima que no s’haja conservat un edifici amb tan llarga i curiosa història:

 

Subscriu

2 COMENTARIS

  1. Segur que el anglés l’enten millor. Li conteste… XD
    Maybe if it was in English you would understand it, would you? You can always use translators. And, anyways, valencian is not chinese. For sure you understand most of it, what since you are a castillian language supremacist you won’t admit that! XD

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada