La curiosa relació entre el Temple de Salomó i la Catedral de València.

Si entrem en la Catedral de València per la seua porta barroca, la que dona a la plaça de la Reina, i observem “amb ulls curiosos” els grans finestrals gòtics de les seues naus laterals, hi haurà una cosa que sense dubte ens cridarà l’atenció: la presència de finestrals oblics a 45º respecte del mur, o en esbiaixada, com es diu tècnicament.

Els podrem veure només en l’última part de la nau, als seus peus, en l’anomenada “obra nova”, corresponent a l’ampliació de la Catedral que es va realitzar en el segle XV. La resta dels finestrals d’aquestes naus són rectes, no presenten aquesta estranya disposició.

Els autors d’aquesta curiosa geometria van ser dos dels arquitectes responsables d’aquella “obra nova” de la Catedral: Francesc Baldomar i Pere Compte.

Però Baldomar i Compte, en realitzar aquesta disposició dels finestrals, sembla ser que no ho van fer per raons de funcionalitat, de clima o d’il·luminació. Per tant, quina va ser la raó per la qual aquests arquitectes empraren aquesta complicada tècnica d’obertures obliqües, si no hi havia una raó de funcionalitat per a fer-ho?

La resposta a aquesta pregunta pot resultar sorprenent, ha que sembla podem trobar-la llegint la Bíblia. Concretament en el passatge on es descriu com Salomó reconstrueix el seu Temple comptant amb la inspiració divina.

Aquest passatge diu: “Fàbrica del temple. I va esdevenir en l’any quatre-cents vuitanta de la eixida dels fills d’Israel, d’Egipte, l’any, el quart en el mes, el segon de regnar el rei Salomó d’Israel, va edificar la casa al Senyor. I la va edificar en set anys.
I la casa que va edificar el rei Salomó al Senyor: seixanta, en colzes, la seua longitud; i vint, en colzes, la seua latitud; i vint i cinc, en colzes, la seua alçada.
I el pòrtic a faç del temple: vint colzades la seua longitud, segons la latitud de la casa per la faç de la casa; i va edificar la casa i la va terminar.
I va fer a la casa finestres obliqües, ocultes”.

Ara parem atenció a la darrera frase d’aquest text, on es diu que va fer les finestres del temple “obliqües”. Ací tenim, doncs, la resposta.

 

Segons alguns qualificats estudiosos del gòtic i de la Catedral de València, com ara Arturo Zaragozà, amb la construcció de les finestres en esbiaixada estaríem davant d’un intent, per part sobretot de Baldomar, d’assimilar l’obra d’ampliació de la Catedral a una arquitectura d’inspiració divina.

Però no és en la Catedral l’únic indret on trobarem aquesta curiosa geometria en els elements gòtics. Cal dir que aquesta tècnica, que ambdós arquitectes dominaven a la perfecció, era una tècnica llavors innovadora que va començar a ser emprada en l’arquitectura gòtica valenciana, i que més tard es va estendre a la renaixentista i, posteriorment, també a la barroca. En València es feia en el segle XV un gòtic que era reconegut per tot arreu com u dels més innovadors d’Europa.

Sembla ser que aquesta influència en l’arquitectura tardogòtica valenciana podria estar relacionada, segons aquests estudiosos, amb la ràpida divulgació de la lectura que tingué el text bíblic a la ciutat de València. Així ho indica el fet que la tercera vegada en el món que es va imprimir la Bíblia en una llengua vernacla es va realitzar a València l’any 1478. I es va fer en valencià.

Aquesta versió valenciana de la Bíblia la va fer entre 1396 i 1402 Bonifaci Ferrer, germà de Sant Vicent Ferrer. La inquisició instaurada pels Reis Catòlics anys més tard, malauradament va fer desaparèixer en la foguera pràcticament tots els exemplars impresos d’aquella Biblia. Però fins a aquell moment però fins els texts havien corregut lliurement arreu de la ciutat i el seu regne. La seua extraordinària difusió en aquells anys pogué ser un factor d’influència decisiva en la concepció de models esbiaixats en aquella arquitectura tan innovadora:

 

D’ara endavant, quan entrem en la Catedral i vegem aquesta meravella de finestres obliqües que ens deixaren els nostres grans arquitectes gòtics del Segle d’Or, potser ens resulte inevitable pensar en el Temple de Salomó.

 

Compartir aquesta publicació

Visites des de l'1 de febrer de 2022

Publicacions relacionades

El campanar del Micalet. I perquè del Micalet?

La curiosa procedència del nom del Micalet...

El fotògraf Jean Laurent i el curiós calze gravat en un carreu de la porta romànica de la Catedral de València.

Un curiós calze gravat a la porta romànica de la Catedral de València, retratat en una antiga fotografia...

El pont del carrer de la Barxilla, inspirat en un projecte de Miquel Àngel.

La sorprenent inspiració del disseny pont del carrer de la Barxilla...

El desaparegut fanal 529 de la Catedral de València.

El record d'un antic fanal d'enllumenat per gas, en una cantonada de la Catedral de València...

Podem imaginar-nos una Catedral de València sense la seua porta del Apòstols?

Va estar a punt de succeïr en el segle XVIII. Podriem haver tingut una Catedral de València sense la porta dels Apòstols...

Una làpida davall de l’arc d’entrada de la porta dels Ferros de la Catedral de València.

La construcció de la portada barroca de la Catedral de València, va ser possible gràcies a la donació d'una rica vídua de València...