Si passegem per la plaça de l’Ajuntament de València, probablement alguns dels més joves “passejants” i amics d’aquesta pàgina desconeixeran que aquesta plaça, la principal actualment de la ciutat, ha patit profundes i radicals modificacions de mida i de disseny al llarg de la seua relativament curta història.
El propòsit d’aquest apunt és parlar de la penúltima d’aquestes modificacions, què va desaparèixer en la dècada de 1960 quan l’ajuntament d’aquella època va decidir acabar amb el disseny que existia fins llavors. Un disseny que havia estat realitzat per qui, probablement, ha sigut l’arquitecte i urbanista més important que ha tingut la València del segle XX, per la gran empremta personal que va deixar a la ciutat. Parle de Javier Goerlich:
Goerlich va realitzar entre els anys 1927 i 1933 una singular reforma de la plaça, en aquell temps anomenada plaça d’Emilio Castelar, què va consistir bàsicament en elevar uns quatre metres el seu centre per construir un espai subterrani a on es va instal·lar el Mercat de Flors, que fins aleshores havia estat en superfície.
En el centre d’aquell mercat es va col·locar una font que, a més de embellir, servia per dotar d’aigua potable als llocs de venda de flors. La font es trobava al centre d’una columnata circular, que l’envoltava.
Ací podeu veure-la:
Aquest espai sobreelevat al centre de la plaça li donava un aspecte de “tortada”, per la qual cosa es va popularitzar aquest nom entre la població. A ell s’accedia mitjançant unes escales que l’envoltaven per tot el seu perímetre.
El centre de la “tortada” l’ocupava un gran òcul envoltat per una balustrada que s’obria a l’interior del subterrani, en el centre del qual hi havia l’esmentada font subterrània. Aquest òcul permetia la ventilació i donar llum al Mercat de les Flors:
Aquest disseny, tan criticat per alguns com lloat per molts altres, concebia la plaça com un gran espai per a vianants i de trobada per als ciutadans. Precisament la mentalitat política dels anys 1960, més be oposada a aquest concepte, va ser la responsable de què es derruira completament aquella “tortada” per a crear al seu lloc un gran aparcament en superfície per a cotxes, que ocupava tot el centre de la plaça.
Ací podeu veure un parell de fotografies de com va quedar la plaça desprès d’aquesta darrera reforma:
Cal dir que l’automòbil privat i les seues necessitats de mobilitat i aparcament arreu de la ciutat, també al seu centre històric, havia passat a estar en el centre de les prioritats de qualsevol reforma urbanística que es plantejara en l’època, incloent-hi l’enderrocament d’edificis històrics, tal com va succeir per exemple amb el palau de Mustieles a la plaça de Tetuan, sacrificat per donar més amplitud als carrils per als vehicles.
El Mercat de Flors subterrani va passar a ocupar les vores d’aquell gran aparcament de cotxes, físicament ubicat al mateix lloc que ocupa en l’actualitat.
En la capçalera d’aquest apunt, hi podeu veure una magnífica fotografia de com era aquella plaça dissenyada per Javier Goerlich.
