El tresor arqueològic que amaga la Universitat de Florida a València.

En sengles apunts que hi vaig publicar fa un temps, vaig parlar de l’existència d’un llenç de la muralla musulmana de València que existeix als interiors d’un negoci de tatuatges situat a la Plaça dels Furs, i d’una tenda d’artesania situada al carrer de les Roques.

Podeu llegir-los en aquests enllaços:

Aquestes troballes de l’època islàmica no són casos aïllats en aquesta zona, ja que tots els edificis que formen l’illa de cases on es troben aquests negocis contenen al seu interior, completament embegut en la seua estructura arquitectònica, un autèntic tresor arqueològic, com ara vos explicaré en aquest apunt. Però no només d’origen islàmic, sinó també tardoromà i medieval d’època cristiana.

Hi adjunte a continuació una fotografia aèria que vos permetrà identificar amb facilitat de quina illa de cases vos estic parlant, què és just la més propera a la Porta dels Serrans:

Illa de cases on es troben les troballes arqueològiques esmentades a l’apunt.

I ara hi adjunte també un plànol en què s’observa un traçat parcial de la muralla islàmica per la ciutat, on hi he assenyalat amb una fletxa i un òval blaus la dita illa de cases, que podeu veure s’observa travessada per la muralla:

Localització de l’illa de cases, en un plànol on s’observa el traçat de l’antiga muralla islàmica de la ciutat.

Just davant de les escales d’accés a la Porta dels Serrans que donen al carrer Blanqueries, ens trobem amb la finca número 2 d’aqueix carrer. És la seu dels Programes internacionals de la Fundació Florida State University a València, una universitat pública nord-americana alhora que residència d’estudiants, que forma part de les dotze universitats que formen part del sistema universitari de l’Estat de Florida.

Aquesta fundació va adquirir fa uns anys dos edificis antics situats al costat de la Porta dels Serrans, l’esmentat número 2 del carrer Blanqueries i el del carrer de les Roques número 8, ambdós construïts a finals del segle XIX i rehabilitats per la fundació entre els anys 2004 i 2006.

Doncs bé, potser ningú s’imaginava el tresor arqueològic que s’hi anava a descobrir en fer-se la seua restauració i rehabilitació per ser habilitat com a seu d’aquesta universitat nord-americana.

En fer-se les preceptives excavacions arqueològiques, es van descobrir, ni més ni menys, un dic del port d’època tardoromana, un llenç de muralla islàmica emmerletat, una torre i un fragment de la dita muralla i un espai industrial destinat a l’adobat de pells d’època baixmedieval.

Hi adjunte a continuació sengles fotografies d’aquests habitatges dels carrers Blanqueries i de les Roques, per a que pugau identificar de quins edificis estic parlant:

Edifici del carrer Blanqueires, número 2.

Edifici del carrer de les Roques, número 8.

El dic o moll tardoromà, que podria ser datat entre els segles IV al VI després de Crist, va ser parcialment destruït per construir la muralla musulmana en el segle XI.
El moll consta d’un mur d’uns 4,5 m. de longitud per 1,5 m. d’alçada, i en ell s’ha trobat també restes d’un capitell d’una columna d’ordre toscà, un carreu de pedra utilitzat com a premsa d’oli i dos troncs de fusta que se suposa s’utilitzaven per a l’ancoratge de les barques al port.
Els carreus són de pedra calcària blava de la cantera d’Alcubles, una explotació de l’època romana.

Hi adjunte a continuació un parell de fotografies a on s’observen els carreus que formaven l’esmentat dic, presumiblement part d’un embarcador fluvial existent en el Túria fa quinze segles:

Carreus del dic tardo-romà.
Dic tardo-romà


El llenç de muralla i la torre islàmiques restaurats, datats en el segle XI a l’època del governador de la ciutat Abd Al-Aziz, té una longitud de 20 m. per 2,10 m. d’amplada dins d’aquest edifici. L’alçada màxima conservada de la muralla és de 10 m., possiblement bastant similar a la seua altura original.

Sobre la muralla els arqueòlegs han trobat diferents grafits que no han pogut interpretar, datats a l’època baixmedieval o moderna, quan ja hi havia cases cristianes adossades.

La muralla en aquest tram, com en altres de la ciutat, va servir de mur mitjaner per separar cases que es van construïr arran de la conquesta cristiana per part de Jaume I.
La torre que es va trobar és de planta de tres quarts, per la qual cosa es dedueix que era una torre cantonera a on la muralla feia un angle recte, canviant 90º de direcció. A la seua part superior s’hi han descobert uns rectangles decoratius de color roig i blanc, que van ser posats per poder ser observats des de l’exterior. 

Torre àrab situada dins de la residència d’estudiants de la Fundació Florida.

Ací podeu trobar l’enllaç a un article que hi vaig escriure fa unes setmanes:

Aquesta torre dista 26 metres de la següent torre localitzada en una altra intervenció arqueològica feta a la finca del costat, la del número 6 del mateix carrer de les Roques. Aquest fet ens proporciona una dada important, la de la distància què hi havia entre torres contigues a la muralla islàmica de València: 26 metres.

Però el detall més important d’aquesta troballa són els merlets de la muralla, els únics que es conserven a València. Podeu veure-los en la fotografia de capçalera de l’apunt.

En el llenç de 20 metres es localitzen 9 merlets quadrats de 0.95 x 0.95 mt, excepte l’adossat a la torre, que era una mica més gran.
Al costat de la muralla es va localitzar també un llenç de la barbacana o antemur defensiu de 7 metres de longitud, situat a 4,30 m. de distància i construït amb els seus mateixos materials.

Hi adjunte a continuació una fotografia on s’observa la torre i la muralla emmerletada.

Muralla i torre musulmanes situades a la residència d’estudiants de la Fundació Florida.

Per a completar aquesta excepcional troballa arqueològica, durant la restauració de l’edifici es van trobar també un conjunt de 6 basses d’un metre de diàmetre cadascuna i conduccions hidràuliques relacionades amb l’adobament de pells a l’època de la València medieval cristiana, adossades a la muralla islàmica.

Algunes d’aquestes basses encara conserven el sòl original fet de maons o de morter. Dues d’elles tenen orificis frontals per a l’expulsió dels líquids, que es feien servir després de realitzar-se l’adobament de les pells. Separades es van trobar altres dues basses circulars que se suposa s’unirien amb unes altres circulars i quadrades mitjançant un sistema de canalitzacions ja desaparegut.
S’hi van trobar també tres canals per al transport i evacuació dels líquids de les basses.

Bassa per a l’adobament de pells, a la residència d’estudiants de la Fundació Florida.
Basses per a l’adobament de pells, a la residència d’estudiants de la Fundació Florida.

Precisament el nom del carrer, Blanqueries, ens indica el lloc on treballava el gremi dels blanquers, els adobers i els amanidors de pells. De fet, la part de la muralla cristiana que anava des del desaparegut Portal Nou fins a la Porta dels Serrans era conegut com “el mur de la Blanqueria“, d’ahi el nom actual de carrer de Blanqueries. 

Aquestes adoberies o blanqueries s’establien sempre a les afores del casc urbà de les ciutats, pel la pestilent pudor que originava el tractament dels cuirs, i propers a algun corrent d’aigua o a algun riu per a la seua utilització.

Malauradament, i encara que els diferents elements arqueològics han estat degudament senyalitzats i representats, en ser una entitat privada no estan disponibles per a ser visitats pel públic, excepte sota autorització expressa, sent només accessibles als professors i estudiants del centre.

Compartir aquesta publicació

Visites des de l'1 de febrer de 2022

Publicacions relacionades

Un forat en la muralla islàmica de Balansiya?

Un forat en l'antiga muralla islàmica de València. Quina utilitat podria tindre?...

La Muralla islàmica sota l’antiga Universitat de València.

L'antiga muralla que envoltava la Balansiya andalusí, s'ens apareix de nou en els fonaments de l'antiga Universitat de València...

L’únic llenç de la muralla islàmica de València conservat amb el seu pas de ronda.

El pas de ronda sobre la muralla islàmica de Balansiya...

Els forats de la tàpia utilitzada per construir la muralla islàmica de València.

Encara podem observar la tècnica constructiva que es va utilitzar per a fer una muralla feta fa mil anys...

La “font islàmica” de la plaça de Nàpols i Sicília.

Un testimoni del passat islàmic de la ciutat...

Un edifici construït en el buit deixat per l’antiga muralla islàmica de València.

Un testimoni més de l'antiga muralla que va envoltar la València islàmica...