ELS ÀNGELS MUSICS AMAGATS MÉS DE TRES-CENTS ANYS EN LA CATEDRAL DE VALÈNCIA.

0
1400

Ocults en la part alta de l’Altar Major de la Catedral de València, dotze àngels músics tocaven per a si mateixos la música, el so de la qual no podia traspassar la volta barroca que els amagava, deixant-los en la foscor més absoluta durant mes de tres-cents anys.

Corria l’any 1472, quan el cardenal Roderic de Borja, arquebisbe de València i futur Papa Alexandre VIé, va ser enviat com a llegat per l’aleshores Papa Sixt IVé per obtindre la seua col.laboració en la croada contra el turc i resoldre els defectes de forma del matrimoni de Ferran d’Aragó i Isabel de Castella.
En el seguici que acompanyava el futur pontífex es trobaven dos pintors italians: Paolo di San Leocadio i Francesco Pagano.

El 28 de juliol d’aquell any, el cardenal, el capítol i els pintors van estipular un contracte per valor de 3.000 ducats per a realitzar la decoració de la Capella major de la Seu metropolitana de València amb “atzur i or fi”.
Estavem en ple Segle d’Or valencià, a les portes del Renaixement, i València actuava com a floró de la Corona d’Aragó, situant-se com la seua capital cultural i econòmica i com una de les ciutats més importants de l’Europa del segle XV.

San Leocadio i Pagano van pintar una obra mestra de l’incipient Renaixement a la Catedral de València. Aquesta obra pictòrica esdevingué, de fet, la introducció del Renaixement a la Península. València fou la seua porta d’entrada.

Els pintors van representar un conjunt angèlic. Cadascun dels àngels tenia un instrument a les mans, tots ells de singular bellesa. Dotze àngels músics que cantaven i tocaven, com ministrers, al voltant de l’Assumpció de la Mare de Déu, a la qual s’havia consagrat la Catedral, en el que seria el camp celestial de la tradició iconogràfica medieval i renaixentista.

Però la vista d’aquesta meravellosa pintura, la primera del Renaixement a la Península com he esmentat, va desaparèixer en el segle XVII, quan l’any 1674 l’Arquebisbe Luís Alonso de Cameros, desitjant que lluira més el retaule de plata que adornava l’altar, va pensar restaurar tota la capella amb el barroc ja imperant en aquella època.
L’arquebisbe va comunicar la seua idea al Cabildo catedralici, que l’aprovà de bon grat. Es va encarregar de fer l’obra Juan Pérez Castiel, arquitecte de gran prestigi i de rica imaginació. 

La nova obra durà set anys, onze mesos i deu dies, i es va donar per acabada el 28 de Maig de 1682.
La col·locació dels marbres i ornaments barrocs va amagar definitivament les pintures renaixentistes de l’absis. Però els àngels músics de la volta, sortosament, no van ser esborrats ni destruïts, sinó simplement ocultats per una nova cúpula que arrencava uns 80 centímetres per baix de l’anterior.

Hi adjunte a continuació sengles fotografies, una de l’absis barroc i una altra del renaixentista. Aquesta última presa una vegada van ser recuperades les pintures originals renaixentistes:

 

Des de feia temps se sabia, o almenys s’intuïa, que els àngels hi estaven, però no se sabia a ciència certa quin seria el seu estat de conservació, ja que es diu que Luís Alonso de Cameros, l’Arquebisbe de València en el moment que van ser coberts amb la volta barroca, va ordenar picar-los.
Per això també es pensava que podrien estar tan deteriorats, que no pagaria la pena descobrir-los.

L’any 1995 ja hi va haver un primer intent de comprovar quin era el seu estat, però per motius tècnics no es va poder fer.
El 1999 n’hi va haver un segon, en aquest cas durant la celebració de la primera edició de la Llum de les Imatges. En aquell moment es va restaurar bona part de la Catedral, però la manca de temps va avortar de nou el projecte.
Ja en 2004 (a la tercera diuen que va la vençuda!), durant les obres de restauració de la decoració barroca de l’absis de la Catedral, es pogueren per fi observar els àngels amagats, comprovant el seu bon estat de conservació. 

Tot i que les pintures presentaven diversos danys provocats durant els treballs de construcció de la coberta barroca, es va comprovar que les pintures no havien estat picades ni destruïdes. Aquest factor va ser decisiu perquè es prenguera la difícil decisió d’eliminar la coberta barroca que els havia amagat durant més de 300 anys, procedint a desmuntar la seua clau central de fusta daurada i les seues plementeries, per deixar-la de nou en el seu estat original anterior a 1682.

El resultat, després de la restauració de les pintures, el podem gaudir a hores d’ara a la Catedral. Un magnífic conjunt pictòric renaixentista recuperat desprès de segles de foscor, u dels més valuosos fora d’Italia.

Hi adjunte a continuació un parell de fotografies d’aquests àngels reapareguts de la Catedral. En la capçalera de l’entrada podeu observar-ne una altra:


FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here