Els antics guardaeixos de carruatges, als portals de les antigues cases nobiliàries de València.

En un article que vaig publicar anteriorment havia parlat de les diferents normatives que va emetre el consistori municipal de València al llarg del segle XVIII, regulant la forma i geometria de les cantonades dels edificis, per tal de permetre el correcte gir dels carros i carruatges, molt nombrosos ja a la ciutat en aquella època.

Ací teniu l’enllaç a aquell article:

En aquelles normatives es parlava de la necessitat d’establir a la part inferior de les cantonades una proturberàncies o “gotes de pedra”, a fi d’evitar el contacte dels eixos de les rodes dels carros contra les mateixes cantonades per tal d’evitar trencaments que afectarien greument el sistema tractor d’aquests vehicles de tracció animal.

Aquest risc existia també quan els carruages ​​entraven o eixien per les portalades de les cases i palaus nobiliaris, si les seues rodes s’hi acostaven excessivament. Per tal motiu, i a manera de prevenció, en tots ells es van instal·lar “guardaeixos”, elements protuberants que es col·locaven al peu de les dues brancals de les portes per tal de separar el pas de les rodes de les mateixes portes.

“Guardaixos” en la portalada d’una antiga casa nobiliària de València (fotografia pròpia)

Aquests guardaeixos no van existir a la ciutat mentre no es va generalitzar l’ús dels carruatges, la qual cosa va succeïr en el segle XVIII. A partir d’aquell moment, i fins a la desaparició definitiva dels tradicionals carruatges de tracció animal durant les primeres dècades del segle XX, els guardaeixos van ser un element habitual la construcció d’aquestes portalades.

Palau d’Eixarchs. Els seus guardaixos es troben entre els més antics de la ciutat (fotografies pròpies)

Els guardaeixos més antics, datats en el segle XVIII, van ser el resultat del rebaix discriminat del llindar per facilitar el pas de les rodes, restant sobreelevats tant la part central com les laterals amb aquest propòsit. En aquesta època adopten, o bé forma de sabata, a mena de prolongació del primer carreu d’ambdues brancals, o bé forma d’una protuberància en forma de gota que es perllonga cap al centre de la porta, però també cap al front.

En el segle XIX aparegueren altres solucions, com ara fites de pedra de diferents formes i dissenys, encastades o adossades a les brancals.

Diferents guardaeixos de cases nobiliàries de València (fotografies pròpies)

A les darreres dècades d’aquest segle i primers anys del XX continuaren utilitzant-se les solucions dels guardaeixos petris, però també començaren a utilitzar-se fets de fosa encastats, tant als brancals com al llindar. Al llarg del segle XX, amb l’aparició i la generalització dels vehicles de motor, els guardaeixos es van anar eliminant de les portalades dels habitatges, fins a desaparèixer completament.

Guardaeixos de fosa, característics de finals del segle XIX i primeres dècades del XX (fotografies pròpies).

En l’actualitat encara podem veure molts d’aquests antics guardaeixos als portons d’antigues cases i palaus nobiliaris, havent esdevingut testimonis muts d’una manera de viure del passat ja desapareguda fa molts anys.

Compartir aquesta publicació

Visites des de l'1 de febrer de 2022

Publicacions relacionades

El Garatge Guimerà, un garatge d’un altre temps.

Una garatge que ha desafiat impassible el pas del temps...

Els antics panells ceràmics de Philips.

Els únics panells ceràmics publicitaris que romanen a València...

La “finca dels collons” de València.

La finca que deixava bocabadats a molts dels viatgers que arribaven a València per l'Estació del Nord...

La font viatgera del Monestir de la Valldigna.

Una antiga font que va viatjar entre Simat de la Valldigna i València...

Les fonts “franceses” de València.

Les fonts "franceses" van ser de les primeres instal.lades a la ciutat després de l'arribada de l'aigua potable...

Els antics cantons arrodonits del centre històric de València.

Perquè els cantons dels antics palaus nobiliàris s'arredonien?