Els arcs medievals de les antigues cavallerisses del Palau de Boïl-Escrivà.

0
2084

Fa un temps vaig publicar en aquesta pàgina un article en què parlava d’un dels edificis històrics més singulars, i alhora més desconeguts, que té València: les cavallerisses de la plaça del Comte del Reial.

En aquest enllaç podeu accedir a aquest article. Vos recomane la seua lectura abans de continuar la del present apunt:

La seua atzarosa història, al llarg de segles de vida, va estar a punt d’arribar a la seua fi quan els seus actuals propietaris, la família Serra d’Alzaga, al seu torn propietària de Palau de Boïl-Escrivà al qual es troben annexes, van presentar a l’Ajuntament de València un projecte d’enderroc per tal de poder construir sobre el seu solar un nou edifici de tres plantes que havia de d’albergar un ampli garatge en la planta baixa, i la seua col·lecció d’art i biblioteca privades en els pisos superiors.

La manca de protecció patrimonial que establia el PGOU de l’any 1988, unit als informes tècnics que van emetre l’arquitecte Jose Maria Lozano i l’arqueòloga Agustina ferrers, que desaconsellaven la seua protecció, van estar a punt de fer-ho desaparèixer a partir de l’any 2008. La seua posterior inclusió dins de l’àmbit de Bé d’Interès Cultural (BIC) que ostenta el Palau annex, les va salvar duna més que probable demolició.

Cavallerisses de la plaça Comte del Reial (fotografia Kike Taberner).

Alguns dels elements arquitectònics que alberguen les cavallerisses les fan, certament, úniques. Perquè malgrat que l’aspecte exterior dels seus dos edificis, diferents però units, pot datar-se entre els segles XVII i XIX, la seua construcció original podria remuntar-se a l’edat mitjana, potser amb una funció original de cavallerisses del propi Palau, datat en el segle XV, o fins i tot anteriors a ell.

Els dos edificis conserven el mur del darrere i els murs laterals de construccions més antigues, sobre els que s’assenten els elements més destacats i singulars del conjunt: sengles arcs, un de silleria i un altre encegat mitjançant un mur de maó massís, que fan d’aquestes cavallerisses un espai interior únic a València.

Arcs de l’interior de les cavallerisses (fotografia Kike Taberner)
Arc encegat a l’interior de les cavallerisses (fotografia pròpia).
Arc medieval a l’interior de les cavallerisses (fotografies pròpies).

Als costats dels arcs es conserven uns conjunts de permòdols motllurats de pedra situats en un pla horitzontal. La seua funció originària seria la de suportar bigues o antics enteixinats a hores d’ara desapareguts.

La orientació dels dos arcs segueix la geometria dels murs interiors del cos nord del Palau, per la qual cosa presenten una notable obliqüitat respecte a la façana que dóna a la plaça del Comte del Reial. Aquest fet no fa més que reflectir la vinculació constructiva de tots dos edificis, cavallerisses i Palau, cosa que es va intentar desvincular en l’informe presentat per la família Alzaga per tal d’aconseguir la seua descatalogació, destacar el seu escàs valor patrimonial i, conseqüentment, aconseguir la seua desaparició.

Sortosament aquestes cavallerisses continuen dempeus, y amb elles els dos singulars arcs medievals que alberguen.

L’edifici actualment es troba en un estat de conservació prou deficient, degut probablement a la manca d’interès en rehabilitar-lo de la familia propietària. Esperem que la situació canvie i es mamprenga ben prompte la seua necessària rehabilitació.

Subscriu

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here